perquè estava molt ben redactat, i els dobles sentits molt ben aconseguits...! He pensat, i si és alguna altra cosa que no sigui una dona? I ves per on, una pneumònia vírica...Quin mal rollet. Moltes gràcies per enviar-me el teu relat i el correu. Ha estat una grata sorpresa :)
molt bon inici d'any!!!
xitus.

i un final intens que em remet a la meva experiència personal.

T'apunto :)

He tornat a llegir el teu escrit sense saber-ho. A mesura que l'anava llegint m'ha semblat que podia ser que l'hagués ullat en un passat. Mentre el disfrutava he pensat: si li poso un comentari, el titularé "preciós".
Heus aquí quan he arribat al final del relat i he vist que amb el temps em mantinc constant.

el clima que crees.
comença la pluja, cau dels teus ulls,
impotència, extranyesa, dies tacats de neutralitat, melangia d'èpoques futures que encara no pots completar,
i hi ha una vall de llàgrimes
per on corre el riu
ben cabdalós (i millor que sigui així)
així després de les aigües braves
venen les tranquil·les.

petons.
Aleix.

especialment aquesta frase, la trobo genial, i molt gràfica...:

"Trencar aquestes barreres invisibles que són com blocs de ciment que no em deixen avançar. "

Jo també vull!

(la foto molt xula)

Aleix.

els sentiments, la situació de cercle sense sortida, genial.

Aleix.

Ja ho crec, necessitem reflexionar, meditar, sinó no té sentit, ja podem anar avançant que perdrem l'essència del propi benestar.

molt encertat.

(je je seguint amb les contradiccions).

Quan em vas passar aquest escrit em va costar entendre-hi el significat que hi havies posat darrera. Està ben bé disfressat i el bo d'això és qu epot donar peu a moltes altres interpretacions i estimula la imaginació.

Algunes contradiccions de les que escrius són ben maques. Especialment la dels titelles sense fils, com et vaig dir, i els records del futur, que veritablement existeixen!!

Tot un puzzle...

Lliri,
m'ha agradat molt aquest escrit, és molt visual, i té un rerefons filosòfic que fa pensar.
Sobretot he trobat genial el concepte "entrar al carrer". Molt poètic :)

Espero que segueixis publicant. Ara vaig a llegir-te l'altre!

besets.

que he llegit teus aquest és el que més m'ha agradat, el final és prou evident i contundent.
molt ben pensat i escrit.
:)

els moments en que dius que la tens...I si no t'hi sents, pregunta't si realment això és el que vols. Però jo et diria que crec que sí, des de la meva humil opinió i coneixença.

petons anneta.

Nits d'estiu,
incertes quan podrien ser plenes,
però el desig de ser amb algú que és lluny malgrat ser a prop, algú que ha estat a prop, molt, ens fa sentir un xic buits.

I decidim esperar, i de tan en quan fer veure que no, que ja no esperem, però sabem que ho seguim fent...

No saps com t'entenc, per això i per com està escrit m'ha arribat.

Abraçades,

aleix.

...em duu bons records de quan ens vam conèixer!!!!!

Ninel, ara és massa tard per a fer un comentari amb cara i ulls, però si tot va bé avui dimecres 6 de juny estaré per l'UAB (per primer cop) cap a la tarda. Un comentari en persona?

ens veiem.

t'imagino en aquest estat. m'imagino en aquest estat i en part el desitjo perquè el veig com a regenerador i recol·lector d'energia.

demà sense cansament el recomento.

una forta abraçada i sento estar una mica absent últimament.

sabeu que us aprecio molt. Confio que estigueu bé!!

aleix.