Foto de perfil de Queca

Queca

107 Relats, 751 Comentaris
147327 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Fisioterapeuta estudiant pedagogia.

Lectora intentant escriure.

Enamorada de la literatura, d'estimar, del mar i a vegades, de la vida.

Nascuda al febrer del 87, treballo amb avis, que són el pou de sabiesa on intento aprendre cada dia quelcom nou (sobre ells, sobre la meva professió, sobre la vida, sobre mi mateixa).

Per què Queca? Lleigeix "Te'n vas anar".


Per a qualsevol cosa i a qualsevol hora:

leticia.cendrero@gmail.com

Sempre vostra!

"A imposible le sobran dos letras"

"Tu eras mi vida y yo sabia que eras mi vida de verdad, pero te fuiste y estoy viva, y todo empieza una vez más".

"Al corazón nunca le importa quien se fue sino quien vendrá".

"Pell de lluna amb ulls de pluja, alé de mil colors, vas dibuixant el món".

"Quan res no vulguis veure, t'ompliré els ulls de flors".

"Un llapis mai no dibuixa sense una mà".

"La peor forma de extrañar a alguien es estar sentada a su lado y saber que nunca lo podrás tener".

"No pases el tiempo con alguien que no esté dispuesto a pasarlo contigo".

"No llores perque ya se terminó, sonríe porque sucedió".

"Vull aprendre a construir cada moment que et fa feliç".

Últims relats de Queca

Últims comentaris de l'autor

  • Queca | 08-10-2014

    He hagut de demanar que m'enviessin la clau de nou, perquè no la recordava. I tot perquè he rebut uns correus on em deien que havien comentant uns relats meus. I m'has fet tornar. Gràcies.

    La Queca fa temps que no forma part de la meva vida, i la veritat és que la trobava a faltar. Gràcies per fer-me recordar que tinc aquest racó, i que puc gaudir de la vostra màgia.

    Gràcies pels teus comentaris. M'has fet somriure.

    Una fora abraçada!

    I sí, ens llegim. ;)

  • Queca | 24-01-2013

    I molt especialment a tu, Franz appa. Encara que el temps passi i no tingui notícies teves, segueixes sent una de les meves debilitats.
    Una forta abraçada a tots/es.

  • Queca | 24-08-2012

    M'afalagues! Sempre em produeix un somriure que la gent pugui llegir el que escric, i si a sobre els hi agrada...uf! L'alegria és inmensa.
    Moltíssimes gràcies pel teu comentari.
    Una forta abraçada!

  • Queca | 26-08-2011 | Valoració: 10

    Bonica! Com sempre, fantàstic.

    Gràcies, de veres.

  • Queca | 23-05-2011 | Valoració: 10

    Gràcies altra vegada! Fer poesía és més una teràpia que una altra cosa... és una forma senzilla se desempallegar-me del que m'estorba, del que no em deixa avançar...
    Doncs ja ho saps, si necessites quelcom de mi, ja saps on soc! Una forta abraçada, i et segueixo llegint!

  • Queca | 21-05-2011 | Valoració: 10

    Sabies que treballo en un geriàtric? I que alguna vegada he sentit tot el que expliques? Amb només dos relats, ja m'has conquistat! Vull saber més de tú!

  • Queca | 21-05-2011 | Valoració: 10

    Primer, gràcies pel teu comentari... m'agrada el que dius, que només morim quan ens deixen d'estimar... em reconforta, i deixa'm dir-te que sento lo del teu pare...
    D'altra banda, també voldria dir-te que aquest relat convida a reflexionar, que a voltes pensem que sempre tindrem ocasió de dir o fer, i ens oblidem que ningú té assegurat el demà. Per això és important aprofitar el moment... Quantes vegades he volgut tenir el valor de dir quelcom, i no l'he trobat...i com sempre, ja era tard. Però gràcies a persones com tú, que ens escriuen aquestes coses, ens recorden que sempre som a temps per a rectificar. Et seguiré llegint! De fet, dm sembla que ara mateix! Un petó!

  • Queca | 23-03-2011 | Valoració: 10

    Clar i català: T'ESTIMO. Quanta tendresa reina!
    Perdona que no contestés abans el missatge del fórum, però vaig tan atabalada i perduda... en fi. No trobo la teva adreça de correu electrònic.... me la pots facilitar? Aixi t'envio lo de les gatetes, però em corre molta pressa... hi havia una noia que m'havia dit que sí, i ara em diu que no... :( aix! a veure si passa ràpid aquesta època!

    Una forta abraçada i molts petons!!

  • Queca | 05-03-2011

    Sóc fisioterapeuta, i treballo en una residència d'avis. Convisc amb l'Alzheimer a diari, i t''he de dir que l'has plasmat.
    Hi pot haver alguna cosa més dura que no reconèixer a les persones que estimes? Podeu imaginar el sentiment de solitud? És terrible.

  • Queca | 08-01-2011 | Valoració: 10

    Sempre he admirat el teu talent i la teva màgia. Gràcies per fer-me arribar perles com aquesta.

  • Queca | 22-09-2010

    Moltíssimes gràcies pel teu comentari! Sí que és cert que fa temps que no publico... suposo que vaig atrafagada i no tinc temps ni per pensar... o potser he tornat a perdre "la Queca" durant un temps... En fi, però que tot va molt bé, la vida em somriu i jo li torno el somriure.
    Gràcies per pensar en mi.

    Una forta abraçada plena de tendresa i admiració.

  • Queca | 08-07-2010

    Per mi no hi ha cap problema. Ja m'ensenyaràs com queda!

    Una abraçada!

  • Queca | 23-06-2010 | Valoració: 10

    I si cal amb les dents.

    Gràcies pel teu comentari, i a seguir endavant!

    Una forta abraçada!

  • Queca | 21-06-2010 | Valoració: 10

    impresionant.

    Alimentes com ningú l'amor que et tenim.

  • Queca | 27-12-2009

    L'enhorabona, i gràcies per fer-me arribar aquest relat.

    He tingut alguna que altra experiència amb el càncer a la família, i no és agradable, però forma part de la vida, i no ens queda cap altre que acceptar-ho, i intentar viure-ho de la millor manera possible.

    Per cert, benvingut!

    Una forta abraçada, i quedes convidat a donar un cop d'ull pel meu racó. Ara ja és teu.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: