...per correspondre't a l'entusiasme posat en conèixer-me. Costa poc fer feliç algú que llegeixes de seguit i, finalment, el trobes davant per davant. Potser jo no he fet néixer fades, però he somrigut molt (i m'he notat ben vermell també) en rebre les teves floretes.

Una abraçada ben ferma, Nonna, un plaer saludar-vos, al teu marit i a tu. Vuitanta anys no són res!


d.

...i crec que els he detectat també jo... I tu, senyoreta, no t'hi afegeixes a la llista? Si ets la més vicioseta, i no dissimulis, que et coneixem... Els ulls del Gran Germà també t'observen... hehe

Bona prosa, molt allanleeniana!


d.

...i el que digui serà repetir el que ja ha dit la resta de companys i companyes d'aquesta nostra família.

Només puc treure'm el barret, Nonna, davant d'aquest poema. Jo no ho hauria sabut fer... millor.


d.

m'he colat abans del final de l'adjectiu...


d.

...al meu comentari. Perquè així és com veig el teu relat (hauria de dir gran part dels teus relats, però seria generalitzar, i no m'agrada): començar-lo i lliscar pendent avall i saber, ser conscient, que, al final de tota aquesta davallada, hi ha un penya-segat que t'aboca al buit. I, malgrat saber-ho, seguir endavant. Despertes aquests vessant masoquista de cada lector/a perquè ja coneixem de quin peu calces. Tot i així, com animals avesats a ser peixats, tornem al lloc on tant ens costa aconseguir el menjar però que tant gratificant arriba a ser.

Aixecarem el vol? Alçarem la veu? Segurament restarem immòbils i callats perquè ens segueixis delectant amb tots els teus escrits i, dòcils, ens prepararem per angoixar-nos, incòmodes en aquest confort de la lletra impresa/deixada en la pantalla.

Gràcies de nou, per la teva visita, i pel teu comentari. No sé si és superba la protagonista, però s'ha intentat... I per al darrer pecat, ja està redactat i esperant el tret de sortida. Aquesta vegada no m'enganxen "in extremis", i prometo que serà d'allò més pecaminós, que aquest pecat és el que més proper em toca... ;)


d.

Abans que m'arribi la resposta... COLLONS, Sílvia!

Resumeix l'astorament i l'entusiasme que vaig sentir ahir en llegir-lo i rellegir-lo de nou? Sí, magistral, com tants i tants escrits teus, ja siguin en vers com en prosa. Deixaràs per alguna banda la recepta dels teus àpats diaris? Quina enveja, nena...

Muacks! Gràcies!!


d.

...per escriure amb aquesta bilis?

Molt bon poema, Entremóns!


d.

Sí, quin món meravellós podria ser. Però no l'és. Després de l'acció per oblidar durant unes hores les cabòries, aquestes no hauran desaparegut. I l'home negre seguirà tenint-les amb un afegitó: el pressumpte favor a l'home blanc. I això encara dóna més desesperació al relat que ens presentes. Un atzucac dins d'un carreró sense sortida, si és que existeix... :)


Bona prosa i coincideixo amb la bloodymaruja.

Endavant, Patrícia


d.

...és quan s'ha tingut el valor de parlar amb ell. Les nits blau marines també ajuden a combatre l'insomni.


d.

Cap culpa, ni que es foti òsties. Pobra Mila... serà que se sent viva i la resta de mortals creu que no...


d.

...no hagi de fer-se i treure pit i actuar. Penso que la Leocàdia vol alguna coseta seriosa avui... Almenys no m'ho preguntaré, no fos el cas que...


d.


PS: Gràcies!

Aquestes paraules arcaïtzants són tan adients dins del relat com la genialitat de la teva idea, redactada, com sempre, amb un exquisit mestratge.

Una abraçada, home fosc!


d.

..."però que no acabarà amb el meu fastig"... Error tipogràfica darrera hora :(


d.

Bon relat, Uq, com sempre que et llegeixo. Esperem que hi hagi sort ara, no?


d.

mot a mot, un relat que, malgrat la brevetat demanada, traspua l'apatia del protagonista. Un gran mèrit, Joan, que has assolit amb escreix.


d.


PS: No t'atreveixes a viatjar pel Minirepte27? Per si de cas, et deixo unenllaç directe...