Foto de perfil de deòmises

deòmises

Tarragona,

348 Relats, 874 Comentaris
186040 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978

Últims relats de deòmises

Últims comentaris de l'autor

  • deòmises | 19-12-2014

    ..., es tracta d'un text amb un nivell elevat, per llenguatge i per estructura, per la font clàssica, que sempre és generosa amb nosaltres. No cal oblidar que en som fills... A més, per a un "forofo" a la mitologia, què millor que un relat amb reminiscències mitològiques, encara que sigui amb tocs futuristes?

    Per molts anys, company!



    d.

  • deòmises | 19-12-2014

    ...I tot allò que es vulgui sorgint de la teva ment, Edgar. Perquè condensar no vol dir empitjorar. En la brevetat també hi pot haver formes d'escriure prou vàlides, i en el teu cas, sempre ho brodes. És el meu parer d'entès aficionat. Un detall que, a mi, personalment m'agrada: deixes la pinzellada de la història però cal saber de què parles, que ens fas "currar" perquè s'entengui la informació que ens deixes...

    No apte per a lectors drópols ;)


    d.

  • deòmises | 19-12-2014

    ...una interpretació, pel vessant positiu o pel negatiu. Una noia que desitja ser mare i ho serà, o una dona que desitja ser mare i no ho serà... O una xicota que no desitja ser... etc. Però això ja són figues d'un altre paner, que van cavil·lant les ments dels lectors...


    d.

  • deòmises | 19-12-2014

    ...i de qui vulgui fer allò que desitja amb deler, una colla d'incompresos. Com la Nonna, dic que és tot un detall que deixin la porta oberta... però, qui més clar té que ha de volar del niu, és el pare. L'ajuda amb una empenteta, en forma de sobre, perquè els començaments també són durs, encara que es faci el que es desitja...


    d.

  • deòmises | 19-12-2014

    ...aquest teu relat ja va ser llegit en el seu dia, però no el vaig comentar llavora, que encara havia de parir el meu. S'havia engendrat però li faltava aquella empenteta per sortir. Com el teu superdotat, que les ofereix ben altruistament. Ja ho han dit, i jo reiteraré. Brillant, amb la ironia justa i fina. Perquè enganxem nosaltres el missatge, si volem o podem ;)


    d.

  • deòmises | 19-12-2014

    ...no són els nens, sinó els adults, que tant els agrada emmotllar. Ja sigui animals o criatures. Amb el reguitzell de regals, que han de dur l'explicació com una salmòdia, ja es veu que alguna cosa no rutllarà, a la llarga.

    I tot infant ha fet entremaliadures, no és tan estrany... l'estrany és que, a l'edat adulta, s'hagi formatat el disc dur de la infància...


    d.

  • deòmises | 18-12-2014

    ...en el seu dia, i el reitero. Fou original la forma, i el missatge, dins de la conya, més clar impossible.

    Dels haikus, què dir? En qüestió faldillera, rnbonet hi té la mà trencara. Per escriure renglons i dibuixar traços... no malpensem...


    d.

  • deòmises | 18-12-2014

    ...sinó perquè la teva composició se la mereixia, per sentida, perquè, quan et poses amb els renglons curts, et surten amb ànima ;)
    encara que a la prosa sorgeixi la disbauxa... ;)


    d.

  • deòmises | 18-12-2014

    ... imaginació que ve de mena. Amb paraules enjogassades, com tant t'agraden, i fer somriure al personal. No es troba a l'alçada aquest comentari per ser tractat com a comentari, però ja ho han dit abans... Tot el que penso d'ell, i de tu.


    d.

  • deòmises | 18-12-2014

    ...i un vocabulari també imaginatiu, juganer, com aquest vent eficient, que serveix per a més coses... I ens les (de)mostres.


    d.

  • deòmises | 18-12-2014

    ...un relat que fa pensar, i molt. Entre la sci-fi i la creença de les vides anteriors, una amalgama filosòfica que Déu n'hi do!


    d.

  • deòmises | 17-12-2014

    Ja el vaig llegir al Repte del SenyorTu i em va semblar el clar guanyador, entre tants bons relats, però. La història és cruel i real, tanta por en aquells anys de conflicte condensats en una persona, en un relat, en 300 paraules. I poc més, com el niu, estret, claustrofòbic... salvador.


    d.

  • deòmises | 17-12-2014

    ...però amb molt de cap. I el detall del personatge fila molt prim, si és que realment és en Dràcula. Per l'abric negre, potser hauria d'haver estat una capa, o volies el misteri inclús després del final?

    I, com ja han dit, l'absència de la U no es nota gens, només per l'absència de frases llargues, però per res més.


    d.

  • deòmises | 17-12-2014

    ...i dir el mateix que en "La llum dels somnis". Aquest cop, però, és en prosa aquesta víscera deixada a base de mots. I una frase que ressona un cop has deixat enrere el punt final: "Només l'aigua primigènia, la de la mare. Les mares són plenes de bellesa i elles no ho saben i ningú no els hi diu."

    Doncs sí, les mares són el bressol i el sustent, fins que falten. Només llavors fallen per absència, no pas per volença pròpia.

    Un cop més, impecable; implacable.


    d.

  • deòmises | 17-12-2014

    ...en cada vers que escrius. I és un plaer tornar al teu espai i llegir-te. Tot i la manca de temps i altres cabòries.

    En aquest poema breu cal destacar les delimitacions dels infinitius que, ferms, indiquen el camí fins al darrer vers bell de tan contundent. Si la llum dels somnis rau en aquest poema, deixem-nos enlluernar pels seus mots.


    d.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: