Foto de perfil de deòmises

deòmises

Tarragona,

325 Relats, 857 Comentaris
205786 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978

Últims relats de deòmises

Últims comentaris de l'autor

  • deòmises | 20-03-2017

    ...periple de la relació amorosa. Un globus que puja i baixa. I allò d'amollar llast sembla tan necessari...

    Bon text!


    d.

  • deòmises | 20-12-2016

    ...monterrosonitzat el teu relat en l'altre vessant: I quan es va despertar, el tren encara continuava a l'andana. Seria una bona forma de criticar la realitat ferroviària del nostre territori ;)

    Breu homenatge al tan homenatjat microrelat de Monterroso; concís i bo, com ens tens acostumats. Però aquesta vegada la hiperbrevetat hi és prou palesa.


    d.

  • deòmises | 20-12-2016

    La darrera frase és el colofó per a una història bella i melangiosa. Llisquen les paraules com si anessin d'acord amb la cadència de la locomotora, que alenteix el seu ritme igual que la memòria per recordar millor.

    Aquest caire oníric i somniador que sempre tenen els teus relats fan màgia en un tres i no res.

    Potser caldria més extensió per seguir abocant anècdotes a aquest tren que, malgrat no ser màgic com el del conte que es recorda, fa camí per unes vies poc convencionals com són la nostàlgia i l'absència.

    Bona feina, Magda


    d.

  • deòmises | 19-12-2016

    ...llegir un relat teu sempre és garantia de somriure. Una bona mostra que segueixes per aquesta via, i a tota màquina.

    Bo i breu


    d.

  • deòmises | 24-05-2016

    ..., real. Subscric les paraules de Vicent Terol.


    d.

  • deòmises | 20-04-2016

    ...faig especial esment en la bona redacció i en la tendresa del moment narrat. Una cançó de bressol és màgica, inclús per als nadons més adults.

    Enhorabona per l'elecció en potència ;)


    d.

  • deòmises | 03-03-2016

    Rebre un comentari teu i rellegir-te, estimada Nonna.

    Sí, ja fa massa que vaig rebre la teva abraçada, però tinc bona memòria, tan bona com els teus versos que, de tan sentits, fan mal. Un poema que, per molt que sembli breu, és intens, intensíssim, i amb un pòsit de sentiment que excel·leix per damunt de la brevetat.

    De nou et dic enhorabona, bentrobada, i sempre ets benvinguda a aquesta casa que és tan teva com nostra. Perquè aquesta és la màgia que té RC, que, malgrat tot, segueix essent un espai entranyable i enyorable.


    d.


    PS: gràcies per les teves paraules; sí, potser és massa poètic el text, per ser considerat prosa. Per això el vaig etiquetar com a tal...

  • deòmises | 03-03-2016

    ...era una opció possible i un bon desenllaç. Tot i que aquest final és sorprenent, aquell típic moment que s'espatlla perquè el noi tampoc no és que sigui massa comunicador o expressiu...

    Enhorabona!


    d.

  • deòmises | 03-03-2016

    ...fins a la darrera frase, sobretot en imaginar la crueltat d'aquella sageta. La veiem clavar-se al cos d'en "Sense-nas" i encara ens espera una cosa més esgarrifosa...

    Enhorabona per l'elecció mensual.


    d.

  • deòmises | 03-03-2016

    ...és intel·ligent aquest ànec! Molt més que les oques, que es deixen embotir i atipar i engreixar fins que el fetge els reventa... Un plaer que un servidor no subscriu. Però això ja són figues d'un altre paner...

    Enhorabona, i també és el primer cop que t'he llegit. Gens dolent!


    d.

  • deòmises | 03-03-2016

    ...l'originalitat de la involució és magistral i dóna un aspecte ben diferent a la idea de Progrés. La cita de Cortázar s'adiu al 100% en la idea barrinada.

    Enhorabona, company de Comunicació!


    d.

  • deòmises | 03-03-2016

    ...sentit. Sí, és un relat que pecarà de líric per a qui no li agradi la poesia (la carta sembla una prosa poètica) però no pot agradar a tothom...

    El teu poema és preciós, amb tant de detall, amb una claredat de tot el que s'hi encabeix que és fàcil veure el vincle afectiu amb el destinatari.

    Toca la fibra i segueix endins fins molt després de la lectura. Això és positiu!

    d.


    PS: una pena no coincidir més, de veres...

  • deòmises | 02-03-2016

    Crec que és un escrit molt ben escrit i tendre...


    d.

  • deòmises | 02-03-2016

    ...aquest relat distòpic (o futurista o realista perquè aquest hivern va essent força calorós), amb el toc just d'ironia i de provocar una reflexió a qui el llegeix. I això sempre s'agraeix, el punt de fer treballar el magí lector.

    També, ja sense esmentar el text, et diré que la imatge (Andrew Wyeth) corre per casa en el llibre Matate, amor, de l'argentina Ariana Harwicz i és una bona excusa per tornar a venir al teu espai, que tan gratament m'ha sorprès.


    d.

  • deòmises | 01-03-2016

    ...i amb la grata sorpresa que, per un cop almenys, les xifres no se m'han posat travesseres.

    Senzill i profund alhora, i això no sempre s'aconsegueix. Enhorabona!


    d.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: