Foto de perfil de iong txon

iong txon

90 Relats, 212 Comentaris
52930 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Bonaventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la barba
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle










Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".

Últims relats de iong txon

Últims comentaris de l'autor

  • iong txon | 24-06-2017 | Valoració: 10

    pot rescatar-nos de la por, dels dubtes, de la flaquesa, de l'orgull i de tantes altres xacres que amenacen l'ànima si s'aïlla i es tanca. Ho has expressat magníficament en les tres quartetes, i els dos versos del final són el colofó perfecte. Te'n felicito!
    Que tinguis una molt bona diada de Sant Joan. I a passar caloreta, que és el que toca.. ;-)

  • iong txon | 03-06-2017

    Si és ficció tens fusta de narradora, perquè es llegeix talment com una història real. Et felicito!
    q:)

  • iong txon | 05-03-2017

    …si no es vol que passin tota mena de coses. Té a veure amb els Principis de la Creació i l'Ideal original de la creació per a les persones. En realitat, el nostre cor, les nostres emocions i sentiments, estan fets de manera que el primer amor hauria de ser l'únic, el definitiu i etern. Així és com estem fets. Aquest és l'ideal, ja sé que després les circumstàncies mai no són "ideals" ni fàcils per ningú.

    I el més trist és que com a resultat, es va endurint el cor, va caducant la "pega" que permet una unitat genuïna entre un home i una dona, va creixent el cinisme i l'escepticisme en el nostre cor i es va perdent la fe en l'Amor Veritable, que és l'essència del nostre Pare i Mare Celestial.

  • iong txon | 05-03-2017

    A l'inici del sisè paràgraf, on diu "És la llibertat…" ha de dir "És la veritat…"

  • iong txon | 05-03-2017

    Una carta oberta que em fa una mica d'enveja "cotxina" ;-)

  • iong txon | 26-02-2017

    RPV 240 "Cases abandonades", proposat per Anaïs

  • iong txon | 26-02-2017


  • iong txon | 14-02-2017

    i melangiosa. Dubtes, angoixes, temors, moments de tristesa… Segurament és l'escòria inevitable en aquest gresol de la vida terrenal. Penso que tota experiència és, malgrat tot, un aprenentatge que ens ha de resultar útil i valuós per poder volar cap aquest cel que tot just s'entrelluca entre núvols: uns dies gris com el plom, altres lluminós com la neu i l'esperança.
    Ànims. Hi ha tantes coses per aprendre en aquest temps que ens ha tocat…

  • iong txon | 29-01-2017

    M'ha agradat. La musicalitat del català occidental de vegades m'encisa, com en aquest poema teu. Moltes gràcies!
    q:)

  • iong txon | 29-01-2017

    hi regnarà la primavera. I si és amor veritable, mai no en podrem sortir derrotats o decebuts.
    T'has inspirat en un bonic conte per adults, carregat de simbolismes i de saviesa i de missatges xiuxiuejats entre paràboles poètiques, per versionar el teu propi bell poema, digne de la font original.
    Moltes gràcies i bon any del gall roig de foc (un any per llevar-se d'hora i despertar)
    q;-)

  • iong txon | 24-01-2017

    …seran sempre els temes estrella de la poesia, amb mil variacions. T'has estrenat en aquesta plana amb un poema que té ritme i rima, i que transmet sentiment. Segur que la destinatària se sentiria molt afalagada.

    Moltes felicitats i benvingut al lloc!

    T'esperem també al Fòrum RC

  • iong txon | 22-01-2017

    M'agradaria complementar aquest relat amb una cita de les paraules del Rev. Dr. Moon, Sun Myung, Veritable Pare del Cel, de la terra i de tota la humanitat. Són els dos paràgrafs que enceten el recull La Força del Cor, publicat per Cuadernos para la Paz; una selecció de fragments del Cheon Seong Kyeong a cura de Carlos Badosa:

    Per molt bella que sigui la teva veu, si cantes per a tu mateix, sense ningú al teu costat que t'escolti, no seràs realment feliç. El mateix passa quan balles: vols ballar per oferir alguna cosa als altres, perquè et vegin i es posin a ballar amb tu. Per això la paraula "felicitat" en si mateixa només té sentit allí on hi hagi algú altre que ens pugui valorar.
    El mateix passa amb la pau. La pau, la igualtat o qualsevol virtut no poden donar-se per si mateixes. La llibertat no és una cosa que puguem gaudir en soledat. Quan estem completament sols, no hi ha res que ens aporti valor o felicitat. Hi ha d'haver una causa que ens faci desitjar ser lliures, viure en igualtat, ser realment feliços. Per ser feliços sempre hi ha d'haver algú altre.

    Imagina't que veus un home ballant i cridant d'alegria, però totalment sol: no es dirigeix a ningú, i ningú no el respon. Diries que és boig.
    Et consideres feliç perquè tens els teus pares, el teu marit o la teva dona, els teus éssers estimats. Li dius a algú: "Sóc feliç perquè et tinc a tu." Qualsevol ideal, qualsevol alegria i felicitat, qualsevol cosa que tingui valor, no es pot aconseguir sense que hi hagi alguna altra persona.
    Estrictament parlant, no ets feliç perquè hi hagi la música, sinó perquè escoltes els seus sons. No ets feliç perquè hi hagi algú al teu costat, sinó perquè pots veure'l, tocar-lo, parlar amb ell.
    Per això, en un món en el qual no tens ningú al teu costat, ningú que et respongui, no hi ha alegria, no hi ha felicitat, no s'aconsegueix cap ideal. I si això és veritat en els éssers humans, també ho és per Déu.


    Sun Myung Moon "La Fuerza del Corazón" Una selección de sus palabras
    Cuadernos para la Paz
    Editat per Federación de Familias para la Paz y la Unificación Mundial

  • iong txon | 08-01-2017

    …semblen tots bons acudits, que transmeten bon humor i bon rotllo.
    Felicitats per això del llibre i bon any!

    q

  • iong txon | 30-12-2016

    Potser és una qüestió d'estil: quan la paraula déus és en plural, penso que queda millor en minúscula.
    La dita del títol, molt del Calendari del Pagès, fa referència al fet que un cop passat el solstici, el dia ja comença a allargar-se de nou. Encara que per nadal només ho faci amb "un pas de pardal" cada dia. Encara que tot just acabem de començar l'hivern, i el març encara sembla lluny… Però al cap i a la fi una dita que conté un missatge d'esperança, com el teu bonic poema! Salut i bon any!

  • iong txon | 28-12-2016 | Valoració: 10

    les nadalenques com tota la resta, deixen petja. Especialment quan s'arrapen a records de la infantesa tan remota. I ara d'alguna manera caldria anar renovant tot això, quina feinada!
    En tot cas, en el teu micro ha quedat molt ben expressada l'escenificació i també l'ambientació de l'època, que naturalment, han anat evolucionant amb els anys.
    Molt bones festes per a tu també!
    q

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: