Foto de perfil de iong txon

iong txon

115 Relats, 243 Comentaris
74747 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Ventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".



Altres blocs, altres idiomes:

Marta Pombo

Siobhan Tebbs

Silvia Gelices

Maya Spikes

Mi esentia

Musings

Living with confidence


El meu primer poemari en paper:

Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni

.

Últims relats de iong txon

Últims comentaris de l'autor

  • iong txon | 19-04-2019 | Valoració: 10

    M'hi has fet connectar de nou ...quines sensacions! Bona veta. Segur que dóna per un relat original.

  • iong txon | 08-04-2019 | Valoració: 10


    ...per mi gairebé millor sense rima, directament.

    nanit!

    ;-D

  • iong txon | 08-04-2019

    dels comentaris ni de la mala nota. Marcal's com ofensius directament i amb el temps i una canya els anirà eliminant.

    Com s'ha dit al fòrum diverses vegades, després d'uns anys de molta activitat, RC va entrar en una etapa de supervivència sota mínims i es veu que no s'ha pogut adaptar al format que permeti evitar aquesta mena d'intrusions. També tinc entès que la validació de relats la fan una o dues persones tan sols i tot va necessàriament a poc a poc

    Pau i que duri

    Salut, d;-)

  • iong txon | 08-04-2019 | Valoració: 10

    ...que he llegit com si fos un sermó. Justament acabo d'enviar un relat sobre aquest tema, la caiguda d'Adam i Eva, però des d'un altre angle. Potser per això m'ha enganxat el títol. Em sembla que ja t'havia llegit alguna vegada. De la teva reflexió sobre aquelles llàgrimes en ressalto el to esperançat i positiu.

    Una feliç coincidència. Ho celebro.

    Que tinguis molt bona setmana!

  • iong txon | 15-12-2018 | Valoració: 10

    ...llavors devies estar parlant del "pequeño Nicolàs" oi? un dels molts personatges arquetípics dels nostres veïns de ponent. Fa temps que no se'n parla però. Encara ha estat prou llest.

    Creus en el més enllà? Perquè també parles de follets, de dimonis... Els que hem patit problemes de salut mental alguna cosa hauríem d'intuir del món espiritual invisible. Ens ha tocat percebre'n el costat fosc malauradament, però entendre com va és una manera de començar a trencar el cercle, l'etern retorn del dia de la marmota ;-D

  • iong txon | 13-10-2018 | Valoració: 10

    Segurament és la paraula més malmesa del diccionari. Però en el fons sabem que només hi ha un Amor. Tot allò altre són succedanis i males imitacions.

  • iong txon | 13-10-2018 | Valoració: 10

    ...home, però sempre es pot reblar el clau, suposo. En aquest relat vaig mirar de donar algun consell -que mai no saps si pot servir d'alguna cosa -i més que res la meva visió sobre aquest tema:

    Un manual d'anar per casa

  • iong txon | 13-10-2018 | Valoració: 10

    Va bé sortir, airejar-se, anar a fora amb colla. I va bé escriure i compartir aquests moments i aquests sentiments, sigui en vers o en prosa. Un plaer.

  • iong txon | 17-03-2018 | Valoració: 10

    Molt millor. Una bonica metàfora

  • iong txon | 17-03-2018

    M'hi he perdut una mica... Però també s'hi pot trobar algun punt de vista i alguna sensació interessant

  • iong txon | 04-03-2018 | Valoració: 10

    Algú s'ha de posar a netejar la tassa de l'excusat per tal que d'altres la trobin neta. Sobre l'amor i la caducitat dels sentiments i les emocions hi hauria tant a parlar que potser no fóra el lloc... En tot cas dir-te que m'ha agradat el teu poema per la seva senzillesa i sinceritat, i que transmet molt bé aquesta sensació alhora de perplexitat i potser decepció davant la futilesa de la vida que de vegades sembla gairebé irreal, com un somni, com deia el poeta i que tots suposo hem sentit alguna vegada. També m'ha recordat aquesta reflexió d'un místic àrab que acabo de cercar:

    El místic sufi Baiazid va dir d’ell mateix:

    "De jove jo era un revolucionari i la meva oració consistia en pregar a Déu així: Senyor, dóna’m forces per canviar el món.

    A mesura que em vaig anar fent adult em vaig adonar que havia passat la meitat de la vida sense haver aconseguit canviar una sola ànima, per això vaig transformar la meva oració i vaig començar a dir: Senyor, dóna’m la gràcia de transformar a tots aquells que entrin en contacte amb mi. Ni que només sigui la meva família i els meus amics. Amb això em dono per satisfet.

    Ara que soc vell i tinc els dies contats, he començat a comprendre la meva estupidesa. La meva única oració és la següent: Senyor, dóna’m la gràcia de canviar-me a mi mateix. Si jo hagués pregat d’aquesta manera des del començament, no hauria malgastat la meva vida.
    "

  • iong txon | 04-03-2018 | Valoració: 10

    Molt bonic. Podria ser un malson, o potser tan sols un somni. O una experiència real, o potser pura ficció. En tot cas m'agrada sobretot pel seu simbolisme.
    M'agrada pensar que la fe no és creure coses, sinó una manera de viure. Una manera de viure que en tot cas ens ajuda a intuir millor les coses espirituals

  • iong txon | 17-02-2018

    Una pintura en moviment continu que ha inspirat la nostra imaginació i l'esperança en un món millor, al més enllà, al futur, on sigui... Aquí et serveix per recordar la persona que el teu cor enyora. M'ha agradat molt. Et felicito!

  • iong txon | 27-01-2018

    Aplaudeixo especialment la cinquena. Una gran veritat encara que sembli paradoxal (només ho sembla). Em recorda aquella tan dita de "no hi ha un camí per arribar a la pau, la pau és el camí."

  • iong txon | 07-01-2018

    Si pot ser per Sant Jordi, que no sigui per Sant Joan. No sé quin dels dos Jordis és el destinatari de la teva carta oberta. Entre els dos Jordis, el vicepresident, el conseller d'interior i els tres detinguts per defensar les urnes el dia del referèndum, encara tenim set patriotes empresonats per aquest estat que no ha parat mai de fer-nos la contra. Hi estem endeutats, mai no podrem agrair-los prou el seu coratge i el seu sacrifici.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: