Collons quina falla!!! en lloc d'escriure veig de VEURE he escrit beix de COLOR aquell color groc terros.
Juguesques del cervell, amb això no s’hi pot fer rés.

Hola Joan!
Desprès d’un obligat temps de descans retorno (no sé però per quant temps) a RC.
D’entrada m’he trobat amb una pagina nova, no pas desconeguda, però reformada. Per tant començo per llegir, comentar algun relat o poema, i furetejar pel fòrum.
Entrant en el teu text, com sempre m’ha agradat el teu relat, i sí estic d’acord amb tu amb això de que més val haver disfressat el nom de la Martina, ja que si més no, llavors la cosa del peto era molt forta.
Si em surt bé l’enllaç i et vingués de gust, et convido a llegir un poema també biogràfic, però encara dura el mateix amor en la passada vesprada
Per la data d’aquest relat beix que fa temps que no escrius, a veure si carreges la ploma de tinta i tornes a publicar.
Salutacions
Lluís

Hola Nuria!
Novament els versos que he llegit duen innata la bellesa d’una rosa amb l’aroma d’un narcís, versos enllaçats amb perles que agafades en filera llisquen cos avall... els teus poemes encisen.
Una abraçada entortolligada amb el desig d’un bon any
Lluís

Hola Montserrat,
Quina pluja de sensacions banyats sobre l’arena calenta, mirades, sensualitat, pensament, desig, passió... quantes coses arrossega aquest relat...
Una abraçada amb el desig de que l’any que acabem de començar sigui el millor per tu,
Lluís

Hola Pilar!
Tan sols li manquen uns suaus acords musicals per culminar tan meravellós poema.
El meu desig és que amb el 2012 comencin els millors anys de la teva vida.
Lluís

Hola Mercè!
L’anhel de tot ser humà és la llibertat; i la sortida del sol, la fresca matinada, el brogir i l’olor a mar, la natura. Tot és llibertat. Bona reflexió expressada en un magnífic micro relat.
Que amb el 2012 comencin els millors anys de la teva vida.

Lluís

Hola!
Bon repertori i tria de distints caràcters o grups humans en les dates nadalenques, tot molt ben salpebrat.
El meu desig, que tingueu els millors anys de la vida

Lluís

Una fantàstica poesia amb una bona rima, sempre agradable de llegir.

Sí, mil gràcies, ja que per gent com jo aquestes son lliçons de molta utilitat.
Lluís

. A més les descripcions i situacions escrites en aquest poema m’han fet vibrar tant com si les hagués vist i viscut.
Montserrat m’ha agradat molt i així t’ho manifesto Un farolet que bé es mereix un bon premi.
Una abraçada
Lluís

De moment pinta molt bé. Després, més tard, tindré de llegir la segona part.
Gràcies pel teu comentari al meu poema SILENCI
J.Lluis

Un poema que dona força per continuar, per fugir de l’esclavitud per anar corrent a abraçar la llibertat. És com un cant a la llibertat.
Gràcies pel teu comentari. Una abraçada
Lluís

Una bonica i ben relatada llegenda, i és que pots estar segura que el bosc és misteriós, i sobre tot al cap vespre quan algunes aus i bestioles es disposen a pernoctar, i a la nit quan d’altres estan en plena activitat, boscos i muntanyes les conec molt bé. Bonic el que escrius del silenci, també ho he pogut comprovar.
Gràcies pel teu comentari al meu darrer escrit.
J.Lluís

trist ja que ens parla de la mort, per altres un poema preciós, per mi aquestes i més coses: és bonic ja que el vers consta d’unes estrofes meravellosament composades, és trist en quan ens recorda la mort, és esperançador ja que com l’emigrant vol tornar a la seva terra, és dolorós com les punxes de l’esbarzer que ens esgarrapa la pell per clavar-se en nostres carns, i la darrera estrofa resulta commovedora
“Que així és la meva vida
a l’ombra de la meva mort”

Felicitats Nuria!

Lluís

de quatre estrofes encisadores, en les que utilitzant destrament uns mots ben escollits esdevenen quatre situacions impactants als nostres sentits, el color, el fred o l’escalfor del clima, el so de la música, i la claror de la llum.
Novament una encantadora poesia que fins ara no havia pogut llegir i comentar.
Una abraçada Carme,
Lluís