Foto de perfil de Bruixot

Bruixot

102 Relats, 722 Comentaris
174479 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig neixer a la Vila de Sants, fa bastants anys. Treballo de professor, però no de literatura ni llengua ni res similar.

He publicat algunes poesies en llibres col·lectius, i alguns contes en reculls. També he participat en recitals col·lectius.

Podeu veure el meu blog sobre relatsencatalà i altres coses a

bruixot.blogspot.com

AGRAEIXO COMENTARIS I CRÍTIQUES SINCERES. TAMBÉ AFALACS. SI EM VOLEU DIR QUE NO US HA AGRADAT TAMBÉ. O QUALSEVOL COSA QUE US HAGI PROVOCAT EL MEU RELAT.

Últims relats de Bruixot

Últims comentaris de l'autor

  • Bruixot | 19-11-2016 | Valoració: 9

    temps que no venia per aquí i m'he trobat el teu relat excellent. Quina sorpresa tant agradable...

  • Bruixot | 27-11-2010

    Bufa, ara tinc un problema que és criticar un conte de Unaquimera, coneguda (per mi, com a mínim) per el detall en que cuida tot el que escriu. Sort que no vaig prometre ser dur!

    El conte, tot molt ben travat: es nota que tens estudis ( :-) ). Un conte que es pot recomanar a algú per que vegi les armes del ofici: principi contundent amb frase curta enumerativa. Repàs de la enumeració, amb un crescendo...
    Per cert, un error tipogràfic: "no ha pogut treballar el tenia previst" falta un "que", oi?
    Descripció de la situació, i després, un flashback ràpid en que ens situes a la situació. Tot fet de manera subtil perquè pensem una cosa... i al final el final sorpresa, marca de la casa d'Unaquimera (ah, ho sento, dir que hi ha final sorpresa és ja espatllar mitja història, sort que qui llegeix això ja ho sap!).
    Una pega: no m'agrada com uses la paraula pus...

    I un comentari sobre el comentari: la paraula pus l'has tret, així que ja no tinc la pega que tenia. Es nota una mica més àgil, deu ser per les paraules afegides (tot i que, a més paraules, més pes, no?).

    Sobre el comentari "es nota que tens estudis", observa que no he parlat de títols. Em refereixo que, al meu parer, es nota que has reflexionat (amb ajuda o no, això ja no ho sé) sobre l'escriptura, i això es reflecteix amb la manera d'enganxar el lector. D'alguna manera saps com anar portant el lector per on tu vols, t'hi fixes, i això vol dir que t'hi has fixat abans.

    Com ja vaig dir aleshores, un molt bon repte!


    X

  • Bruixot | 22-04-2010

    espero que no et faci res que hagi fet un poema replica (en conya!) al teu relat/poema, que, encara que no ho sembli, m'ha agradat molt (sinó no hauria fet un poema replica!).

    I, més seriosament, el teu poema en prosa (li puc dir així?) és molt més profund del que sembla a la primera llegida. I jo n'he fet unes quantes... I és molt difícil escriure alguna cosa que admeti varies lectures. I tu ho has aconseguit!

    Segueix així, que la cosa va de pujada!

    XX

  • Bruixot | 23-02-2009

    que m'he llegit tot el teu text d'una tirada i m'ha agradat força. Sobretot, sobretot, això de fer la viu-viu, de no fer-se notar, de sobreviure del teu avi: meravellós!
    Sobre l'afer Tarda, el millor ha estat com els de polonia n'han tret uns quants gags força divertits.
    I és que riure és d'allò més saludable.
    Em sembla que abans no t'havia llegit, però el que si et penso dir és que ho tornaré a fer!

    X

  • Bruixot | 15-10-2008 | Valoració: 10

    On deia "setena", volia dir "sisena".

    I ja de pas, el valoro (no ho faig mai, però al rellegir-lo per quarta vegada, aquesta en veu alta, encara m'ha agradat més).

    X

  • Bruixot | 15-10-2008

    i he arribat aquí per casualitat (com sempre!).

    El poema es no només amb monosíl·labs, sinó amb una estructura prou marcada (que de fet ja ho tenen, els monsí·labs!): es en decasíl·labs amb tònica a la setena. Bé, si ho has fet així, això ja ho sabràs, tu! I sinó, es prou curiós (el que provaria la naturalitat dels decasíl·labs). El fet és que ho dic només per comentar que al vers

    és fred com el de gel, o bé és foc;

    l'hi falta una síl·laba, ja que "bé és" "s'ajunten" (o sigui , fan sinalefa). I la veritat és que aquí m'ha quedat coix (només amb una de s'arregla perfectament: "o bé és de foc", petit suggeriment).

    A part d'aquesta "collonada", el teu poema es molt bo, molt ben lligat, i molt divertit. Tant, tant, que el penso recomanar!

    Xavier

    p.s. Jo també tinc algun poema amb monosíl·labs, i un que es diu Antimonosil·labisme, que no és precisament amb monosíl·labs. Perdó per l'autopropaganda....

  • Bruixot | 28-09-2008

    Comencem per la navalla d'Occam. És un principi que de forma automàtica els científics usen i han usat sempre (i la gent en general, clar). El que diu, en paraules naïfs i potser no del tot correctes, és que a l'hora d'escollir entre dues teories que expliquen el mateix, la més senzilla és la millor (o la més correcte). Aquí s'ha d'anar en compte, doncs no sempre la més senzilla és la que a nosaltres en sembla més senzilla, clar!

    Una altra aplicació seria dir que no s'han d'utilitzar més objectes, causes, principis, etc, dels necessaris.

    La ciència ha avançat i segueix fent-ho a base d'aplicar aquest principi: si hi ha una teoria que explica dos fenòmens (i és prou senzilla), millor que dues, una per a cada fenomen.

    Per exemple, a nosaltres ens sembla "naïf" dir que el món s'aguanta sobre una tortuga, doncs després has d'explicar sobre que s'aguanta la tortuga, no? Si dius que la tortuga "flota" doncs és en el seu ésser, per que no treure la tortuga i dir que el món flota per què forma part del seu ésser..? .Ja veus cap on vaig.

    Ja sé que cap creient en Déu accepta la prova científica de la no existència de Déu per la navalla d'Occam, però això no vol dir que no sigui una bona prova! També hi ha gent que creu que la terra és plana, i ja pots ensenyar-li fotografies de la terra o portar-los a fer un vol amb avió: et diran que és una il·lusió, un muntatge, etc.

    Ara bé, això no vol dir que Déu no existeixi. Només vol dir que tenim una prova que ens porta a pensar que el més probable és que no existeixi, i que, evidentment, cap científic pot fer sevir a Déu per a provar o explicar res. I ningú ho fa, clar, encara que hi cregui! Sinó pregunteu a qualsevol científic. I és que no s'ha de confondre certesa científica amb veritat (tot i que la certesa científica és el millor que podem fer per apropar-nos a la veritat).

    (Una anècdota: un cop vaig conèixer un matemàtic jueu ultraortodox que es negava a treballar en algunes parts de les matemàtiques doncs s'aplicaven a la cosmologia, que era evidentment falsa i fins i tot una ofensa a Déu. El divertit és que alguns dels seus resultats l'utilitzaven gent de física teòrica per la teoria de supercordes i el principi del univers.)

    Evidentment, respecto les creences de cadascú. Si algú s'entesta a creure que la terra és plana, allà ell. Però si fos professor i expliques que això és la veritat al seus alumnes... ja serien figues d'un altre paner!

    I plego doncs el debat dóna per molt, i el temps és curt.

    Xavier

  • Bruixot | 26-09-2008

    la teva reflexió, que és força interessant i a més parla de coses que he pensat sovint.
    Però sento diferir de tu, essencialment en tres punts.
    Un, que jo no crec en Déu. A vegades penso que hi voldria creure (o més que en Déu, en una mena de supervivència a la mort), però el fet és que sento que no hi puc creure.
    Dos, que jo crec que sí es pot demostrar la no existència de Déu. Bé, una demostració bastant en la línia de la ciència. Pel principi d'Occam. És una hipòtesi innecessària. Per exemple, dius que una raó és l'existència d'alguna cosa, i Déu seria diguem "el creador", o com tu dius "el que és". Però per què cal l'existència d'una cosa per explicar l'existència d'una altra? Aquest últim pas per mi és totalment innecessari (no em cal justificar l'existència del univers amb un ésser "extern" que no necessita justificació!). El mateix amb la consciència: no veig perquè la consciència no pot sorgir de la "matèria": que no ho entenguem no vol dir que no pugui ser (i de fet tampoc entenen que carai és la consciència).
    I tres, finalment, no em cal per meravellar-me per a res. De fet encara em meravella més pensar que tot ha sorgit sense "director". I les proves de la "perfecció de l'ull" (ja m'entens, no?) al final s'han acabat enfonsant: ningú va dirigir l'evolució, i ningú ha dirigit l'univers.
    Tot i així reconec que els creients han fet coses molt bones gràcies a creure, però també de molt dolentes, iguals que els no creients. I no voldria semblar que faig apologia del ateisme, però tal com tu dius la teva, jo dic la meva.

    Una forta abraçada!

  • Bruixot | 16-08-2008

    un bon exercici i una bona tria de paraules.

    En general, m'ha agradat força que facis poemes de coses quotidianes, un queda una mica enfarfegat de tants poemes d'amor, de dolor i de pena. Els teus són alegres i simpàtics, i prou bons.

    I si em permets que faci propaganda d'un de meu, em recorden (no aquest, més el teu estil) un que vaig fer fa temps: Sonet anglès en alexandrins cesurats: Ressaca, tot i que jo tinc tendència a fer rimes massa complicades...

    Xavier

  • Bruixot | 16-08-2008

    tant bo com un plat de macarrons de festa major, o uns canalons del dia de Sant Esteve o fins i tot que una crema de sant Josep com les que encara fan les besàvies.

    O sigui, ben bona, un plaer de llegir, un gust que et perdura al paladar i et deixa un record ben dolç.

    Et seguiré llegint!

    Xavier

  • Bruixot | 12-08-2008

    i de fet és un poema que no sembla un poema però vol semblar un poema.
    I encara diria més: sembla un poema que no vol semblar un poema però simula que ho sembla.

    Vaja, que res, que m'agrada força el teu poema i que m'agrada ser el primer a dir alguna cosa. Encara que sigui una bajanada com la que he dit. I és que les nits d'agost ja se sap: un sempre acaba dient bajanades..

    Un dia que faci menys xafogor potser diré alguna cosa més coherent!

    Benvingut a relats en català!

    Bruixot (o Xavier, tu mateix).

    p.s. Això et passa per participar al fòrum i fer-te més "visible"!

  • Bruixot | 16-07-2008

    Impressionant! L'he llegit al melorepte i m'ha encantat. I el final, suprem!

    I ja està!

    X

  • Bruixot | 19-06-2008

    Doncs com bé han notat els companys, això és un poema disfressat d'assaig (i tantes coses que es disfressen de poemes!).

    Molt divertit i entretingut, des del títol fins el final.

    Per cert, la foto s'assembla molt a algú que jo conec!

    X

  • Bruixot | 11-06-2008

    quan el vares posar pel repte. Ara vist aquí encara m'agrada més. El dia que estigui publicat (algun dia, segur) encara m'agradarà més.

    El millor: el principi, i el final. Sense desmerèixer el que hi ha al mig. Vaja, que tot molt bé. Estàs recuperant poemes "antics"? Ja fas "niu"?

    XX

  • Bruixot | 21-05-2008

    es poden descobrir noves perles. M'ha costat trobar-te dins el mar de RC, ni tant sols cercava res en particular, però m'he quedat captivat de les teves paraules. Només volia dir això.

    T'aniré llegint, i un dia diré més coses (ja robaré uns minuts de temps!) amb més de suc.

    B/X

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: