Debilitats

Un relat de: Unaquimera
Abans d’entrar a la bugaderia, observa el seu reflex en el vidre: comprova que la samarreta nova marca bé les corbes i ressalta el color verd dels seus ulls, avui maquillats amb cura.
Satisfeta amb el què ha vist i decidida, entra i recorre el local amb la mirada.
Poca clientela, a aquesta hora. Una dona extreu roba. Un home espera; el soroll indica que l’aparell està centrifugant; aviat acabarà, doncs. Si la sort no li gira l’esquena, aquesta podria ser l’oportunitat anhelada.
L’Eva s’adreça a l’encarregat, un jove habitualment silenciós, per demanar canvi. Com és costum en ell, li dóna les monedes sense aixecar els ulls, adreçant-li un rutinari “Gràcies per utilitzar el nostre servei”. No se sorprèn; fa temps que l’observa i sap que sempre respon a tothom amb aquella cortès indiferència, però pensava que la samarreta nova potser atrauria el seu esguard. No ha estat així.
S’arriba fins una de les màquines petites, de poca càrrega; obre la portella. Mentre la dona marxa i l’home recull la bugada, ella col•loca zelosament les peces i tanca. Quan el darrer client surt per la porta, l’Eva es dirigeix a l’encarregat i explica el seu contratemps: ni pot obrir ni gosa engegar l’aparell, alguna cosa ha quedat enganxada en la tanca i podria fer-se malbé. Al noi no li queda més remei que moure’s: en apropar-se’n, ella percep l’olor de mascle jove; se li acceleren els batecs i sent certa debilitat a les cames. Ell trasteja, se’n surt, obre i desenganxa la peça. Llavors, la mira. La mira atentament. Li clava els ulls al rostre, descobreix els iris maragda, recorre les corbes que marca la samarreta nova. Li entrega el tanga provocador.
-Ja està.
I ella sap que si, que ja està aconseguit el propòsit. Ha sortit efecte el pla que va idear aquell dia en què, per pura casualitat, va escoltar el secret del noi, confessat a un col•lega jove com ell, i com ell atractiu i apetitós: la debilitat irresistible, gairebé fetitxista, que sent per la llenceria femenina. I pels ulls verds.


Unaquimera

Comentaris

  • Gràcies pel teu comentari..[Ofensiu]
    Marteta | 29-10-2011 | Valoració: 10

    .. jo he lleguit alguns dels teus relats en l'estiu, però no sempre comento en tots. D'aquest m'ha agradat especialment aquest enginyós final. M'encanta com escrius i es que a mi no se m'acudeixen aquestes històries, serà perque no és del meu estil per escriure-les, però m'encanta lleguirles.

    Una besada forta! i em tornaré a pasar :)
    Marta

  • Combinació letal[Ofensiu]
    trumfa | 08-10-2011 | Valoració: 9

    És la que fa servir. Ulls verds i tanga formen un conjunt capaç de fondre una galleda de "cubitos".
    Molt ben parada la trampa.

  • He rigut molt.[Ofensiu]
    EnricMadrona | 05-09-2011 | Valoració: 9

    Hola Unaquimera,

    Estic encantat d'haver tornat a visitar a teva pàgina. El relat de la bugaderia m'ha divertit mol. Quasi he arribat a pensar que el noi encarregat era gai, com el protagonista de la meva última narració. Però la idea del noi jove encapritxat d'un tanga i dels ulls verds d'una dona de més edat em sembla fantàstica! L'expliques molt bé.

    Una abraçada,

  • Estrategia[Ofensiu]
    iong txon | 11-08-2011

    gairebe militar la que aplica aquesta Eva. Com la que fas servir per plantejar el relat i mantenir la tensio fins al desenllaç final. Petits detalls on es nota el mestratge que has aconseguit en aquest art de les narracions curtes pero intenses: et felicito! La moralina seria que mes val no fer safareig de les propies febleses si no volem que l'enemic jugui amb avantatge. Pero definitivament, es en els petits detalls i en la forma on un relat es guanya els aplaudiments dels lectors. Aquest n'es un bon exemple.
    T'envio una abraçada des del sud, plena de sol i de calor
    Quim

  • Al meu País,...[Ofensiu]
    rnbonet | 29-07-2011

    ...xicona, això que ha preparat l'Eva se'n diu 'un parany en tota regla': els pobres 'pardalets' s'enganxen al visc i hi queden 'presoners'. Saps que està prohibida, la cacera d'ocells en parany? hejjejjejjeee!
    Curt i al detall; als detalls, més ben dit, que fan el 'parany' més sofisticat, més emocionant, més perfecte.

    Salut i rebolica!

  • tantes...tots en tenim una o varies[Ofensiu]
    ales de foc | 27-07-2011 | Valoració: 10

    com una fletxa. La protagonista ha aconseguit el seu propòsit. I la fletxa ha anat a clavar-se directeament on l'encarregat hi té la debilitat. I és que tots en som de dèbils...Relat magnífic que expressa virtud o defecte humà, segons com es miri
    salutacions literàries.

  • Sorprenent![Ofensiu]
    Materile | 27-07-2011 | Valoració: 10


    Molt bé, molt bé!!!

    Tenia mono dels teus relats i he trobat Debilitats, i la debilitat ha estat la meva. És un relat boníssim, com la protagonista que ens condueix pel camí del joc amorós: tot molt ben planificat, sense una escletxa... La trama i les paraules són meticuloses, acurades, no hi sobra ni hi falta res. No s'endevina el final, l'ultima paraula ho aclareix tot.

    Espero que passis unes bones i ben merescudes vacances i que quan tornis ho facis amb forces per continuar la teva gran tasca de guia en el mar de les lletres.

    Una abraçada molt afectuosa,

    Materile

  • Bona estratègia![Ofensiu]
    Núria Niubó | 16-07-2011 | Valoració: 10

    Jocs de mirades, dansa ritual de corbes, tots és vàlid en el joc de la conquesta.
    Nosaltres les dones en sabem molt de les nostres estratègies, aquesta que ens relates és ben engrescadora, potser alguna joveneta en farà bon us.

    Un relat ple de sensualitat, que enganxa des de l'inici i deixa volar la imaginació com si veiéssim un curmetratge.

    Una gran abraçada estiuenca plena de rialles de nens.
    Núria

  • Aconseguit[Ofensiu]
    Naiade | 08-07-2011 | Valoració: 10


    Bona estratègia la de l’Eva i se’n surt... Que serà que en el regne animal el mascle s’ha de treballar bé l’estratègia per aconseguir la femella i en el dels humans molts cops és a l’inrevés? He gaudit d’aquesta lectura d’exquisida prosa i que has expressat de manera planera .

    Una forta abraçada

  • Diversitat.[Ofensiu]
    Marc Burriel Allo | 28-06-2011

    Hola Unaquimera,

    He llegit el micro-relat i sí, està bé, m'agrada.

    La pena és que els nois, com que sempre pensen en el mateix, és fàcil fer-los caure mitjançant corbes, en aquest cas (apart dels ulls verds)

    El meu gust personal és diferent per fixar-me en una noia.

    Per gustos, colors.

    Sussu.

  • com sempre maite, un relat ric...[Ofensiu]
    joandemataro | 28-06-2011 | Valoració: 10

    en el seu contingut, que es va desenvolupant lentament i es fa llegir per arribar a un final que li doni explicació a tot plegat.

    et felicito

    pd.- voldria aprofitar per convidar-te a dues coses, no sé si ja ho he fet però no estic segur...
    - una a participar al següent repte de minirelats del fòrum d'RC... demà s'acaben les votacions del 4rt i ja començarà el 5è repte
    - l'altra a visitar el meu blog, on edito algunes coses diferents: músiques, vídeos, relats curts... : a href=http://joandemataro.blogspot.com/>ESQUITXOS D’UNA VIDA

    gràcies per endavant
    una abraçada
    joan

  • El que pot fer una samarreta...[Ofensiu]
    brins | 27-06-2011 | Valoració: 10


    De quantes estratègies disposem les dones per poder aconseguir allò que volem! És ben curiós; tan sols ens cal ser una mica observadores i atacar els punts dèbils de la persona que volem conquistar. No ens cal haver anat a cap escola per aprendre aquesta assignatura...oi,?

    Un relat molt divertit, Maite,

    Una abraçada tan càlida com aquest estiu que acabem d'encetar,

    Pilar

  • Armes de dona[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 23-06-2011 | Valoració: 10

    De vegades, els hòmens són més simples que el mecanisme d'un xupa-xups. Això comporta un avantatge i un desavantatge per a les dones. Un avantatge perquè és molt fàcil saber per on agarrar-nos (com ací s'aprecia en aquest text), i un desavantatge perquè fa que no assolisca a capir la complexitat de sentiments femenins.
    Disfruta de l'estiu, Maite.
    Un beset,
    Llorenç

  • Ja tornes a ser aquí.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 22-06-2011 | Valoració: 10

    En aquest cas presentant-nos un relat curt i rodó en el que cada paraula té la seva missió en el conjunt. La noia sap què ha de fer per cridar l'atenció del jove que sembla indiferent, però que no pot resistir-se als seus encants un cop descoberts. Amb la teva extraordinària imaginació ( no sé d'on treus els temes, ja m'ho diràs) ens fas gaudir de situacions novedoses i interessants. Mai no ens deceps, Uni, sempre te les empatolles per a posar la guinda al pastís.
    Una abraçada estiuenca

  • crohnic | 21-06-2011

    Si tenim una noia espavilada, un noi amb una gran debilitat i, a més a més, la noia coneix aquesta debilitat,... el final de la història no podia ser cap altra...
    Una bona història, un bon secret i un molt bon microrelat.

  • Entre la timidesa i el fetitxisme[Ofensiu]
    Bonhomia | 20-06-2011 | Valoració: 10

    Vaja, t'haig de dir que és una petita gran obra però que al final he sentit una espurna de ràbia pel fetitxisme del noi de la bugaderia. Fins al final, m'ha encantat el fet d'absorbir aquestes paraules tan fines i rialleres, alhora que tímides per part de la noia dins el text.


    Sergi

  • El que no aconsegueixi[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 20-06-2011 | Valoració: 10

    una noia picardiosa i d'ulls verds!
    Un relat que quan s'acaba dius : Oh ! Ja s'ha acabat? Quina llàstima !
    Una abraçada benvolguda , Unaquimera.

  • El tanga que tanca la tanca[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-06-2011 | Valoració: 10

    Caratsus amb l'Eva i el seu tanga, potser verd? Passió pel verd esperança en temps de desesperança. Uns ulls que criden, uns altres que ja cridaran. Quotidianitat que recondueixes a la sorpresa verda. Sabiduria femenina engatussant inocència masculina i jove. Relat que atrapa, com sempre ho fas, de principi a fí. Ara bé, com acaba tot plegat... amb pa amb tomàquet, oi? Sóc innocent. Una abraçada amb música de tango (per allò del tanga).

    Aleix

  • Debilitats o Decisions[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 19-06-2011 | Valoració: 10

    Guapo Relat. A vegades lliguem debilitat amb..... i jo del teu relat sento una decisió amb un pas endavant.
    I m'agraden els pasos endavant.

  • "Armes de dona"[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 19-06-2011

    Que bo, Unaquimera! M'has fet pensar en aquesta pel·lícula! Bé, la bugaderia no és precisament el lloc on s'hi desenvolupa l'acció, però la idea sí. La teva protagonista, fent ús d'una astúcia felina i uns "determinats" encants, aconsegueix el seu propòsit.
    I és que les dones tenim un vista, un tacte... i una oïda excel·lents!
    T'envio una abraçada ben forta, amb molt de gust!

    Mercè

  • Safareig a la bugaderia[Ofensiu]
    nuriagau | 19-06-2011 | Valoració: 10

    Un relat que ens parla d’un secret de safareig a una bugaderia. Bona estratègia, la de la teva protagonista! D’altres, amb ulls marrons, no ho hem tingut tan fàcil.

    Com sempre, una prosa excel·lent que expressa la cortès indiferència de l’encarregat de la bugaderia, la satisfacció de la noia que ha dissenyat tota una estratègia i les debilitats d’ambdós.

    Ens seguim llegint,

    Núria

Valoració mitja: 9.89

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5300 Comentaris

582216 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket