hossain mechaal

tarragona,

9 Relats, 11 Comentaris
7543 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de hossain mechaal

Últims comentaris de l'autor

  • hossain mechaal | 11-06-2010

    una aposta encertada, i unes paraules ben expresives no espreva menys.
    molt bé com sempre hossain

  • hossain mechaal | 06-06-2010 | Valoració: 10

    Canviar el sentit dels sentits ,descobrir de nou com veure les coses, aprendre a tenir els colors dels sentiments presents… m'agrada com has creat aquest ambient càlid.
    una abraça hossain

  • hossain mechaal | 07-05-2010 | Valoració: 10

    En poques vegades la gent poden tenir aquestes habilitats per esprémer un argument i de treure-li el màxim de suc possible, sinó amb escreix. Una descripció que te cura dels mínims detalls, unes metàfores que converteixen la narració en una exposició d'imatges
    Particulars com la crueltat del despertador- ah! Quina gràcia em va fer!jajajaj
    El espais reduïts normalment es plantegen la dificultat d'escriure massa, però la genialitat i saber inventar i omplir de vida un espai que habitualment rutinari i mort va ser el punt que més m'agradat, i el vas utilitzar però ben utilitzat.

  • hossain mechaal | 29-04-2010 | Valoració: 10

    Una imatge tendra que em va arrencar uns sentiments de nostàlgia. he tancat els ulls però en obrir-los m'hi Trobat amb dues llàgrimes d'emoció que em cauen galta avall
    Aquest es un regal, gràcies per alegrar-me el dia.

  • hossain mechaal | 29-04-2010 | Valoració: 10

    Sens dubte la màgia que tens per inventar un sentit nou de les paraules no té fi, llàntia, càntir, un geni... tots són paraules que representen la part més incontrolable de la imaginació humana. una fascinació per l'amagt, el desconegut, el poder invisible…
    tot això amb una utilització molt encertada.
    bravo
    Nota: el pròxim poema meu és aquest:

    Només un moment

    Torno a veure't
    amb els ulls ben oberts,
    amb el cor ensinistrat.
    Desobeint agenollat,
    Deixo pas al cabdal de semtiments.

    la meva primavera marcitant
    en la tardor de les teves mans.
    Aviat, però molt aviat.
    Una amor,
    vida d'una bombolla de sabó
    esclata en l'aire,
    sense soroll,
    ningú sap que s'ha esclatat.
    Una boira que s'aixeca,
    Marxo sense mirar cap enrere,
    I Et deixo el meu cor enamorat.





  • hossain mechaal | 22-04-2010 | Valoració: 10

    la poesia és canviar el món, per això, no se sap si realment l'ocell dins de la gàbia canta o plora, és el seu món. Tu també busques sentit a les coses. I si et puc dir una cosa, a mi m'agrada veure les coses amb els ulls tancats.
    Jo visc aquí a Catalunya fa 5 anys, i és una bona excusa per al·legar la meva limitació a l'hora de escriure. Publicar unes paraules escrita en aquest portal va ser per evitar llençar tot el que escric a la paperera com feia sempre. Aprendre català és el meu objectiu per respecta a la cultura i la gent, però m'agrada fer-ho amb elegància. Les meves expressions neixen de un arrel àrab, les sento en Català, i per fi les Escric com puc.
    la musicalitat, les metàfores, un llenguatge senzill; són les armes bàsiques que tinc per purificar la meva ànima i traduir els sentiments en paraules que poques vegades transmiten el que realment vull dir, però la gent jutgen el que escrius no penses.
    Gràcies pel teu comentari, m'ha alegrat el dia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: