Gotes d’aigua dolça

Un relat de: Unaquimera
Sap que la consciència és el seu motor, però la por li suposa un fre poderós.
La por cada dia es fa més fonda, transformant-se en una presència quotidiana, gairebé còmplice, però no amiga: més aviat és una companya que mina l’esperança.
I que, tot i espantar-la a cop de trucs, sempre torna.
Apareix, apoderant-se del seu cap i glaçant-li el cor, quan pensa que el món en què viu no té salvació. Repassa la història i dedueix que mai aprendrem la lliçó. Actualitza la llista de delictes, violències i guerres, injustícies i terrorisme de tota mena, malalties físiques i mentals on inclou l’individualisme exacerbat i la manca d’empatia, desastres ecològics i amenaces que comporten, ... i les entranyes se li encongeixen, se li fa un nus a la gola i tem que tot està perdut, que es troba presa dins un mecanisme monstruós, on l’única possibilitat és anar tirant fins que tot esclati o arribi la seva hora.
Gairebé creu que el passat condicionador del present ha condemnat el futur, sense remissió possible. Gairebé.
El desencís porta de la mà la derrota, i aquesta la immobilitat.

En diferents moments s’ha revoltat i ha pres decisions concretes: va apadrinar una nena africana, es va sumar a un col•lectiu ecològic activista, fa temps que col•labora amb una associació protectora d’animals abandonats, a casa ha col•locat ampolles plenes de sorra a les cisternes, classifica la brossa segons els materials, utilitza llums de baix consum, paper reciclat, piles recarregables, productes respectuosos amb l’entorn,... mai mata un insecte, ni aboca oli a l’aigüera, ni compra articles de determinades marques...
S’ho miri com s’ho miri, però, tot això li semblen gotes d’aigua dolça llençades a un oceà agre, indiferent, immens.

Mentre, va regalant-se petits plaers que justifiquen l’existència enmig d’aquell caos interior que comporta la lluita entre la desesperació i l’esperança: en despertar-se, llegir un poema; a l’hora del desdejuni, contemplar sense pressa un bocinet de mar blau que encara veu des de la finestra, sense parar atenció a les grues; cobrir-se amb roba que conforta la pell, sense sotmetre’s a la tirania de la moda; tot avançant pel carrer, captar la melodia lleu de les fulles o el refilet atrevit d’algun ocell, ignorant el brogit del trànsit; intercanviar un somriure amb algun rostre desconegut, pel plaer físic de fer-ho; cada nit, contemplar la lluna, passejar entre estels, o dibuixar-los sobre l’obscuritat...
Pas a pas, va omplint el dia d’engrunes de plaer i de coherència, de moments salvats de la foscor, la degradació, la monotonia i el desencís, il•luminant-los amb llums especials.
I la nit, de somnis. Malgrat la por.

Per fi, arriscant-se molt, ha decidit iniciar una nova batalla, donant-se una raó definitiva per no defallir i continuar combatent per salvar el seu univers.
Quan no hi ha possibilitat de tornar enrere, només queda una sortida: fer camí endavant, amb passes fermes.
Ella ha donat un gran pas.
S’acarona el ventre dilatat, somriu a la criatura que arribarà aviat... i dissenya estratègies de victòria.

Unaquimera

Comentaris

  • Que no ens manqui mai ...[Ofensiu]
    Naiade | 12-01-2012 | Valoració: 10

    ...l’esperança. Cal llegir aquest relat per reforçar el pensament positiu. Envoltats de dubtes, de desencisos, desacords,.. un bri d’esperança ens fa veure la llum entre les ombres. Endavant Uqui amb aquets relats tan bons que ens regales
    Una forta abraçada

  • Renoi!!![Ofensiu]
    Materile | 20-12-2011 | Valoració: 10

    Els teus relats sembla que prenguin vida. És com si tinguéssim el poder d'entrar dins de la personalitat de la protagonista. Sentir la seva angoixa tan a prop que fa basarda. I, aquest món que ens atrapa sense pietat, i la nostra feblesa humana davant de tota la brutícia, la POR que no ens deixa reaccionar... Què es pot fer davant d'una situació paralitzant? : Buscar un objectiu que doni sentit a aquesta POR, por per TOT; la vida continua i la fugida cap a endavant pot ser un fill; només un FILL pot fer que t'encaris amb la POR o que no miris i avancis ben agafada a aquest fill, per protegir-se o per protegir-lo?, tant se val!

    Fantàstic, amiga, com tot el que escrius. Els teus relats tenen un gran poder hipnòtic i trascendental que acaba portant-nos a la sorpresa; una sorpresa coherent.

    Una abraçada pensativa,

    Materile

  • Errada en la "Col.laboració"[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-12-2011

    Ieps, ?!?!
    aquest comentari no havia d'anar a sota d'aquest relat, evidentment, sinò a sota d'un conte del panxample. Vaig a posar-ho allà!

  • Col.laboració[Ofensiu]
    Unaquimera | 02-12-2011

    Realment, aquest bosc està atapeït de criatures fantàstiques de totes maneres, mides, personalitats, i estils.
    I la gran majoria d’elles ha col•laborat en la recuperació del lloc comú que va patir l’incendi i la destrucció conseqüent.
    L’excepció són els carpantes que, lluny de respectar la font d’aliments i riquesa, arrasen amb tot, pensant tan sols en ells, sense miraments envers cap altre...
    a qui em recorden?
    :-(
    Bé, espero que, quan s’apropi l’estiu i augmenti el risc d’incendis als nostres boscos, mantinguis el contacte amb l’Onso, a qui potser caldrà cridar per a què brami ben fort, no et sembla?

    Ah, si t’han agradat les “Gotes d’aigua dolça” espero que també t’agradi la carta a l’”Estimada criatura”, on queda palès que la vida i els temes continuen...

    T’envio una abraçada abans que acabi la tardor,
    Unaquimera

  • Una gota més[Ofensiu]
    panxample | 30-11-2011 | Valoració: 10

    Malgrat tots els estralls i desoris, la vida continua i no està tot perdut, estem passant un mal moment, una mica llarg, sí!
    I la vida és molt curta, com un badall mal fet, quan menys t'ho esperes ja ha passat. Però amb relats com aquest m'adono que no està tot perdut encara hi ha esperança. Algún dia la humanitat aprendra a ser-ho.

  • bonic i esperançador[Ofensiu]
    Urepel | 30-11-2011 | Valoració: 10

    relat. A més de desgranar tota aquesta colla de truquets ecològics en un relat, hi trobo personalment aquest acte de valentia de la protagonista que resols al final. No crec que hi hagi acte més heroïc i esparançador que la de dur un fill al ventre essent de debò conscient de com està el món.

  • "Mentre, va regalant-se petits plaers que justifiquen l’existència enmig d’aquell caos interior..."
    " Quan no hi ha possibilitat de tornar enrere, només queda una sortida: fer camí endavant, amb passes fermes. "

    Aquest relat no té desperdici. Em quedo amb aquest dos paràgrefs.
    Sempre hi ha paràgrefs dignes d'emmarcar als teus relats.

  • Una nova vida en mig del caos[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 27-11-2011 | Valoració: 10

    No, no són petites gotes d'aigua aquelles que fan que la vida sigui més amable i més engrescadora. Són petites solucions a un món que, realment, fa basarda de viure. Intentem, enmig dels caos en que que vivim, ser civilitzats i comportar-nos correctament amb la natura. Fer tot allò que pugui apaivagar el dolor de la terra que es queixa pel nostre maltracte.
    Hi ha també les petites i imprescindibles compensacions que ens atorguem, a nivell personal, per a exorcitzar totes les nefastes notícies que rebem dia a dia en tots els mitjans de comunicació. Les compensacions, quin consol més meravellós! Cadascun de nosaltres rebusca dins del seu ésser allò que el pot fer feliç i li pot fer oblidar la sordidesa diària.
    I la nostra estimada Unaquimera, mestra d'escriptors i especialista en sorpreses sorprenents, ens fa al·lucinar amb el contrast de la sordidesa i el caos: el proper neixement d'una criatura en un món en el que sembla que no mereix la pena portar un fill.
    Felicitats pel relat, bonica, tu vals molt, que ho dic jo!

  • Un relat impactant[Ofensiu]
    joanalvol | 27-11-2011 | Valoració: 10


    Sap que la consciència és el seu motor, però ignora el combustible l’energia quel mou.
    La por no se la pot espantar, cal saber per què, i de què, es té por.
    El món si que té salvació, qui no en té és l’home. Si repassa bé la història veurà que sempre ha estat el mateix i ara no és gaire diferent. Veurà que la natura física i biològica es mou sota un model que no varia i tampoc la natura humana. Tot segueix un model preestablert, tot és gravat en una llei còsmica universal que no ens ha estat ensenyada i quan algú ho ha intentat ha estat tergiversada.
    El mecanisme monstruós és el sistema aplicat en les societats occidentals que, com la serp, xiuxiueja a cau d’orella prometent felicitat si et lliures a ell. És el sistema que astut t’indueix a no pensar, a confiar en la promesa que et solucionarà els teus problemes, mentrestant et distreus i diverteixes, fins que esclata i esquitxa de malura tot l’univers al seu abast. Qui no pensa per ell mateix, qui no va amb la ment i el cor ben oberts a la recerca d’allò que a cadascú li convé, només troba angoixa, por i desconcert.
    El gran avantatge en l’home és que sempre hi ha un punt on tot s’aclareix, i en aquest cas és la llum de l’esperança que simbolitzen aquestes "gotes d’aigua dolça".

    Una abraçada
    Joanalvol

  • vaja! he entrat al ciber massa tard, no tinc temps de llegir el relat.
    Estic sense ordinador. Divendres estreno un nou PC.
    Ja ens veurem!

    Encara em queden tres minuts. Et dec un correu.
    No et lliuraràs fàcilment de mi. T'escriuré. És una amenaça. Em fan fora, adeu

  • Fa basarda[Ofensiu]
    Carles Ferran | 24-11-2011 | Valoració: 10

    Fa basarda el present - futur que ens descrius, la humanitat lliscant cap a la destrucció. I és cert que cal que ens mobilitzem sense caure en el desànim, per molt que sigui difícil i ple d’obstacles. I evidentment, agafar-se a qualsevol cosa que ens estimuli a seguir. Però no estic d’acord amb la simbologia: El fill com a motiu per a seguir lluitant, per donar esperança, per renovar la vida. Mentre tots els nadons del món no tinguin la oportunitat de sobreviure, és difícil que el món es redimeixi. Fins i tot, alguns et poden titllar d’inconscient, condemnar-lo a un probable destí catastròfic.
    Ja sé que és només una metàfora, i el relat és prou colpidor, ens sacseja la consciència, ens invita a l’acció. L’objectiu és plenament reeixit.
    Ara cal que tots aportem la nostra gota fins a crear un tsunami que arrossegui la malícia i netegi el món. Hem de fer-ho possible.
    Gràcies pel teu comentari. Ah!. Jo també sóc del 8 de Novembre.

  • I D'ALTRES...[Ofensiu]
    Libèl·lula | 22-11-2011

    M’encanta aquest relat i d’altres que ja t’he llegit, de tant en tant seré com una ombra silenciosa lliscant per aquest, el teu espai virtual de sentiments.
    T’agraeixo els comentaris que desgranes en el meu racó. Em parles del silenci, sovint present en els meus versos, certament no me n’adono que es van desgranant com carícies precises, és molt important per a mi el diàleg que ambdós mantenim, debades l’he sentit cridar més fort que mil llengües.
    Serà un plaer parlar amb tu i, evidentment, escoltar.
    Una abraçada de sucre candi, és el millor que tinc en un dia plujós

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    jos monts | 21-11-2011

    He llegit el teu relat, bé com sempre.Unaq.

  • Preciós[Ofensiu]
    Àlex Vidal Vidal | 20-11-2011 | Valoració: 10

    És un relat preciós: tendre però contundent; pacífic però guerriller; dur i suau a la vegada, amb la dificultat que això comporta.
    L'he acabat de llegir amb un somriure però no n'he tingut prou i he decidit repetir la lectura en veu alta, amb el meu millor to i la millor cadència, per interioritzar-lo millor.
    La lectura de 'Gotes...' ha estat per a mi un d'aquests petits actes de lluita contra la decadència d'un món hostil. O no tan hostil. De fet, aquest relat també és part d'aquest món i m'ha arribat com el cant d'una merla de bon matí, quan la ciutat encara es deixondeix.

    Felicitats i gràcies per aquests minuts de felicitat.

    Que tinguis bona lletra.

  • Aclariment per a iong txon i free sound en especial, i per a futurs lectors en general: [Ofensiu]
    Unaquimera | 20-11-2011

    Us agraeixo de tot cor l’enhorabona i les felicitacions que em feu arribar en els vostres comentaris a aquest relat, però NO hi ha novetats ni hi ha ningú de camí!
    Vaig classificar el relat de “biogràfic” perquè fa referència a fets significatius en la vida d’una persona que és la protagonista del relat, però aquest no és AUTObiogràfic.

    Us envio abraçades dolces i estretes,
    Unaquimera

  • Enhorabona![Ofensiu]
    iong txon | 20-11-2011

    Per les novetats i pel relat, que t'ha sortit rodó: per la temàtica tan d'actualitat i pel plantejament acurat. Estic d'acord amb fanz appa que com a monòleg interior hauria estat millor escriure'l en 1ª persona. Pel que fa a l'ús d'alguns gerundis mereixerien comentari de sintaxi a part: com a l'inici "transformant-se en una presència…" o cap al final "donant-se una raó definitiva…" crec que en català és més escaient "i donar-se una raó definitiva…" i també "i es transforma en una presencia…" o bé "tot transformant-se en una presència". Encara un altre comentari sobre el contingut de fons: es planteja la maternitat com a decisió individual d'una dona! Es pot justificar perquè es tracta d'un monòleg interior, però amb tot… Sigui com sigui trobo que el relat és un dels millors que has penjat fins ara: me'l guardo a preferits. M'hi he sentit bastant identificat en els seus aspectes més universals, que els té. Et felicito de nou.

    Una abraçada sense estrènyer gaire fort,

    q

  • Oceà literari[Ofensiu]
    Grocdefoc | 19-11-2011 | Valoració: 10

    Hola, Maite! Llegint aquest relat he pensat que en les lluites psicològiques s'hi troba un gran oceà literari, en el qual tu t'hi mous (o nedes) i el saps descriure molt bé . A mi em costa tant escriure en tercera persona...! Gràcies per la teva nova aportació. Grocdefoc

  • He llegit[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 17-11-2011 | Valoració: 10

    amb vertader interès, aquest relat tan diferent als que estic acostumada a llegir-te.Tal vegada m'equivoco però m'ha donat la impressió que al escriure'l t'has buidat de una feixuga càrrega que arrossegaves com aquell que duu un sac molt pesant a l'esquena. Però com ets persona animosa l'has endolcit amb aquest bri d'esperança final.
    Bravo , Maite !
    Una carinyosa abraçada.de la degana (penso que ho sóc ) de RC.

  • Bonica i dolça,[Ofensiu]
    free sound | 15-11-2011 | Valoració: 10

    també és la vida!!! Doncs si és real felicitats!!!! Per tu i per qui vingui!!!!
    Tindrà una sort molt gran de tenir-te de mare!!!!
    ...cal assaborir tots els gustos, i gaudir-ne dels més bons...
    Una abraçada dolça, i avui mullada...

  • Gràcies[Ofensiu]
    Libèl·lula | 15-11-2011

    per la teva benvinguda, és per a mi, també, un plaer haver descobert el teu racó. una abraçada.
    Anna

  • t'acabo de descobrir...[Ofensiu]
    Espiral | 14-11-2011

    ...i m'he sentit identificada amb les lletres que has posat al teu perfil, perquè totes són caçons que conec i m'agraden molt!
    ja aniré llegint els teus relats que tenen molt bona pinta :)

    Marta.

  • Doncs...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 14-11-2011 | Valoració: 10

    ... et diré una cosa, el final és el que trobo genial del relat, perque la preocupació i el pessimisme, i t'ho dic sense embuts, s'emmirallen en les circumstàncies externes. Si veus un port de carcassa, et sents com un port de carcassa, d'aquí el que jo dic sobre el cos, però entent-me, no per sobreviure sinó per viure, encara que perdona que et faci aquest "detall" de comentari, que comprendràs si ara et dic que nosaltres, els qui vivim amb pocs diners, ens sotmetem massa mentalment al compromís aliè, perquè l'alegria de viure sorgeix de l'ànima, venim de l'animal i això és bo, pequem d'innocents al voler combatre evidències, les nostres queixes les desestimen i a sobre els hi fot morbo fotre-hi la seva cullerada. jo dic que hem de viure del plaer que anomeno jo al meu relat de poder compartir amb valentia moments que semblen durs i que amb aquesta ens fan forts i més que feliços. Al cap i a la fi la història no la canviarem mai, ser un màrtir és arriscar-se a la garjola, i potser en trenta anys no et saluda ningú i allà dins hi trobes la paradoxa clarament negativa: voler ajudar a qui no coneixes perquè se t'enduguin cap allí. Allò és terror real, Una.
    El que sí que entenc és que la gent es queixi civilitzadament i recolzada, de fet jo ho faig, però vaig estar, fa més de deu anys, quasi a punt d'anar allà dins més de dos anys per una tonteria i no m'hauria recolzat ningú. Protestar val la pena però sense derrotisme, i la victòria de la vida és la vida mateixa, el dia a dia i el moment. Jo segueixo en lluïta, però no arrisco res, ho he fet diverses vegades i la gent se'n va, valgui la redundància d'aquesta manera negativa.
    L'ésser humà acomodat és egoïsta i el que no també, això ho he viscut des que vaig sortir del forat, Una. Acceptar és el camí de la felicitat, si, però el pessimisme només duu a la derrota.

    Em costa enviar-te aquest comentari, entent-me, el teu relat és veritablement genial i l'última cosa que vull és ofendre, el que passa és que hi ha aquesta contradicció i jo sóc una persona massa atrevida, però és que no ho puc evitar, m'agrada viure el moment.

    Un petonàs i seguim endavant, i perdona'm, no puc evitar les meves maneres directes, en realitat sóc molt pacífic i agradable. La vida m'ha fet com sóc, Una, pels moments bons i pels moments dolents.

    Espero que comprenguis la meva posició rebel i contradictòria en aquests dies de tensió.

    Bé, doncs, sóc apàtrida i t'ho dic de cor i sincerament, si hagués nascut uns quants anys enrere jo ja estaria mort o tancat i en aquells temps on aquí s'esdevenien coses molt pitjors. Massa esperit de lluïta ( Demasiado Corazón, com diu Willy De Ville ).

    El meu proper relat serà "magre per dolç". És molt interessant, sóc molt beat, ho notaràs, rere la meva parafernàlia amago la meva veritat, la meva vida, que la visc intensament pels pals que he rebut. M'encantaria i t'agraïria molt que quan surti hi fessis una ullada i em diguessis el què.

    Vida i alegria, que no faltin.


    Sergi

  • Però...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 13-11-2011

    ... Una, jo ja ho sé que hi ha molta gent que sap evidentment el que jo he escrit, el que passa és que veig que de tant en tant et trobes algú, hi ha dies que més i hi ha dies que menys, que està massa pendent de la política. Simplement volia donar un granet de sorra amè contra l'estrés de la campanya electoral, que penso com tu i segurament de molt similar manera que la televisió i els cartells ofusquen les llibertats pròpies de qui es capfica en coses a les quals se li dóna una importància massa sublim i exagerada, tu ja m'entens.

    Una abraçada ben forta!


    Sergi

  • la lluita entre la desesperació i l’esperança[Ofensiu]
    franz appa | 11-11-2011

    Encara que escrit en tercera persona, aquest relat és un monòleg interior que va repassant els àmbits alternatius del moviment en què ens trobem immersos: la lluita entre la desesperació i l’esperança. Potser la Humanitat, els humans, tenim la sensació permanent, des que la Història és Història, d'estar enfrontats a un repte decisu, de trobar-nos en una cruïlla determinant del nostre destí.
    El moviment en què ens bressem, com el del mar que la veu narradora albira en un bocinet encara rescatat a la barbaritat consumista de la construcció desenfrenada, és el moviment de la Història, entre avenços i retrocessos, continuem endavant. I reflexionant-ho, com és el cas, o no, el cert és que forcem l'aposta pel futur.
    Una abraçada,
    franz

  • Aclariment[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 11-11-2011 | Valoració: 10

    Amb allò d'opcions naturals o no he volgut dir adoptat o natural, un fill en poques paraules.

  • Els fills[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 11-11-2011 | Valoració: 10

    Jo al meu bloc he escrit sobre això una muntanya de lletres i dir-te res que no sàpigues, que per a una dona, i per a molts homes la idea de tenir un fill seu, ja siga per opcions naturals o no és una idea meravellosa, de fet és quelcom que busca una dona sempre com la safanòria al final del camí, un home ho busca més en el desig per una dona i per això els homes tenim sempre al cap la idea de les dones i gairebé sempre, i no a tothom lògicament, però gairebé sempre estem parlant de les dones, i és en el lloc oposat les dones amb les criatures que tenen posats eixe cel que elles, vosaltres espereu d'un fill, i és que deu ser tan bonic per a vosaltres el tenir un fill com per a nosaltres sentir desig per una dona i tenir-la, si es pot fer servir aquesta paraula com a esposa. Jo per altra banda crec que amb el que dius de l'individualisme, dir-te que aquest és la única eixida que té l'home, perquè quan tenim una idea de veritat, si posem una veritat ja estem exportant-la i el que hem de mirar o així ho pense jo, que he trobat en el meu individualisme la eixida natural del meu jo, hem de mirar el símptoma de cadascun com a la nostra ànima i tenir la major tolerància del món amb l'altre símptoma, el del costat, i tu diràs que és individualisme, i jo et diré que mai s'ha posat en pràctica cap individualisme, perquè no hi ha una veritat sinó que l'important és la intenció del discurs de cadascun i per a cadascun. Però clar, cadascun és un món i com a tal si no fa mal a ningú té tot el dret de ser com vol ser si no ofen ningú, però al final del camí sempre i dic sempre en majúscules, fins i tot els que més fan servir el seu propi desig, fins i tot persones santes saben que han d'enfrontar-se amb la gran pregunta, la que fa a la Història i a la feminitat i en la que jo he conviscut molts anys fins a eixir-me'n victoriós: Què vol la mare? que vol una dona? Què sent una dona? o, To be or not to be? i en la dicotomia entre allò individual i allò col·lectiu adonar-se que estem condemnats alhora que premiats a viure amb l'altre, a fer ètica i política, però el que jo abrogue i no des de la opció de convèncer, si des del més estricte individualisme és intentar fer una ètica de la no convicció als altres, i ací pot raure el misteri de la pau, en mi em funciona, jo sóc una persona que fent servir les paraules com a pont de unió amb les persones fa si més no vint anys que no he tingut una gran crisi o baralla amb ningú i això sense humiliar-me, sempre he dit allò que jo sentia i sempre si es fa des del desig no s'ofen mai ningú i si algú queda ofès hi ha paraules i ponts de diàleg per a poder trobar els punts en comú entre dues illes en "conflicte", doncs per a mi som illes que busquem iots per estar junts de vegades, tot i que la major part del temps vivim a quilòmetres de distància, i per això distanciats com estem tu dona i jo home, tots dos casats podríem quedar hui a dos quarts de huit a París amb els nostres partenaires, tu amb el teu marit i jo amb la meua dona, per a prendre el sol a una terrasseta, per exemple del cafè de la Regence, per a xerrar com vells filòsofs i porta't als teus fills si en tens eh, i pague jo i et jure que no et demanaré cafè si arribe més prompte que vosaltres. Així que au! si esteu en el llit vinga apa que us queden vint-i-cinc minuts i heu d'estar amb mi i la meua esposa, i si voleu ens enganxarem amb els escriptors en una taula rodona a parlar del món.

    Un petó carinyós i d'amic

    Vicent

  • Felicitats i fill[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-11-2011 | Valoració: 10

    Moltes felicitaaaaaaats Maite! Amb uns dies de retard però moltes felicitaaaaaaats! I res millor per a nosaltres que un relat ple de reflexió, quotidianitat, actualitat, sentiment i esperança amb la sorpresa final. Un fill i una felicitat immensa. El dia que en pareixi algun crec que encara t'entendré millor. Fins llavors continuaré llegint, llegint-te, escrivint i escrivint-te. Serà un altre plaer. Una abraçada i, repeteixo, moltes felicitats!

    Aleix

  • un relat molt suggeridor...[Ofensiu]
    joandemataro | 10-11-2011 | Valoració: 10

    que dóna molt per a la reflexió i amb un final que engendra esperança

    rep la meva abraçada esperançada maite

    joan

    pd.- el joan gpons és un crack eh !!

  • Decideixo ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-11-2011 | Valoració: 10

    Interessant Relat. Tot un procés, primer amb dificultats i després amb decisions.
    Com expliques, les pors paralitzen molt. Pors on es barregen pors creades per la ment i pors reals. M'agrada com acaba el relat ple de gotes d'aigua dolça. Engresca.

  • Decideixo ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-11-2011 | Valoració: 10

    Interessant Relat. Tot un procés, primer amb dificultats i després amb decisions.
    Com expliques, les pors paralitzen molt. Pors on es barregen pors creades per la ment i pors reals. M'agrada com acaba el relat ple de gotes d'aigua dolça. Engresca.

  • Decideixo ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-11-2011 | Valoració: 10

    Interessant Relat. Tot un procés, primer amb dificultats i després amb decisions.
    Com expliques, les pors paralitzen molt. Pors on es barregen pors creades per la ment i pors reals. M'agrada com acaba el relat ple de gotes d'aigua dolça. Engresca.

  • Decideixo ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-11-2011 | Valoració: 10

    Interessant Relat. Tot un procés, primer amb dificultats i després amb decisions.
    Com expliques, les pors paralitzen molt. Pors on es barregen pors creades per la ment i pors reals. M'agrada com acaba el relat ple de gotes d'aigua dolça. Engresca.

  • Decideixo ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-11-2011 | Valoració: 10

    Interessant Relat. Tot un procés, primer amb dificultats i després amb decisions.
    Com expliques, les pors paralitzen molt. Pors on es barregen pors creades per la ment i pors reals. M'agrada com acaba el relat ple de gotes d'aigua dolça. Engresca.

  • Decideixo ![Ofensiu]
    Joan G. Pons | 10-11-2011 | Valoració: 10

    Interessant Relat. Tot un procés, primer amb dificultats i després amb decisions.
    Com expliques, les pors paralitzen molt. Pors on es barregen pors creades per la ment i pors reals. M'agrada com acaba el relat ple de gotes d'aigua dolça. Engresca.

  • FELICITATS !![Ofensiu]
    Núria Niubó | 08-11-2011 | Valoració: 10


    Dissenyar estratègies…
    Fantàstic Maite! Una dona pot sobreviure a tot per un fill. Aquest és per damunt de tot un relat ple d'esperança i AMOR, sí amor en majúscules.

    He llegit apassionadament aquest relat que he trobat amb el desig de fer-te un comentari com a senzill regal d'aniversari, i saps el regal ha estat també per a mi, llegint-lo he reviscut aquest amor que neix de dins nostre i que pot amb totes les misèries d'aquest món i pot també guarí les malalties físiques i de l'esperit amb la força que totes portem dins, L' AMOR DE MARE!

    PER MOLTS ANYS MAITE!
    i que per molts, molts, puguem gaudir dels teus relats a RC.

    Una gran i càlida abraçada de tot cor
    Núria

Valoració mitja: 9.96

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5307 Comentaris

448218 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket