tot el meu respecte per aquesta gent. Però molt oportunes les beatificacions quan s'ha aprovat la memòria històrica. El franquisme matava en nom de Dèu. Caudillo por Dios y por España, La Santa Cruzada, Caudillo por la gracia de Dios, el dictador davall "palio" com Dèu, l'esglèsia al seu costat, bisbes i capellans fent el "saludo" feixista mà enlaire, no vull disculpar els qui assassinaren capellans i monges, no tenen disculpa, però tampoc en té l'èglesia que va beneir els crims nacionals, els republicans varen pagar les seves culpes, presó, exili, mort els nacionals no han pagat res, ni l'esglèsia ha demanat perdò per elevar un assassí a la categoria de Dèu.

El capellà Poquet de LLubí , que varen afussellar els falangistes només pel fet de ser fidel a la seva fe cristiana i salvar vides fossin del color que fossin. Pels qui no ho sabeu a Mallorca que va ésser nacional des de el primer dia, l'ùnic capellà assassinat va ésser pels nacionals. A Mallorca hi ha haver quasi 3.000 morts en mans dels nacionals. El mateix batle de Palma, catolic practicant, Emili Darder, el varen afussellar d assegut, estava tan malalt que no s-a guantava dret. Lo de Mallorca no te nom. Ni veren cremar esglesies, i els unics morts nacionals varen esser un falangista, un dels germans Barber÷a, mort per una bala entre foc creuat entre els mateixos nacionals i un militar per devers Muleta. Res pus, i 3.000 morts en mans dels falangistes, calladets sense que la esglesia mallorquina mot÷as, calladet estaries mes guapo.

no se que passa que no puc possar accents i signes, em surtes coses rares, sera l-enrabiada.

he acabat de llegir el teu llibre, per davall la taula del despatx, són coses que passen quan una novel.la interessa. De totes maneres nin, la meva principal sospitosa ha estat l'assassina, lo de la rapinyada a la galta era tot una pista, podia ésser per "despistar" al personal, però a jo no m'ha enganyat, massa anys de conviure amb assassins i amb Miss Marple. La V de Victor i la Vicens és casualitat o ho haurem d'investigar?
Si un dia convides a la tieta a sopar t'explicarà tot lo que vulguis de Sa Dragonera. Saps m'he sentit una mica indentificada amb un dels teus personatges, endevines quin? no hi ha que pensar massa.

jo no he deixat d'escriure al Balears, tenc dia fitxo, cada dillus a contraportada. Estic contenta que em recordis.

Una forta aferrada

primer de tot gràcies Alicia per la propaganda del meu llibre. Deia que volia afegir que el títol és Històries del Carrer. No de Carrer, un carrer en concret. La majoria de històries són des carrer on viviem es xuetes, descendents dels jueus conversos mallorquins i ens anomenaven " des carrer", jo parl d'aquest concepte de "getto" que teniem per viure tots al mateix barri i l'endogamia que comportava.

però hi ha moltes faltes, sobretot samanera de construïr ses frases. Si vols un consell no t'eboliquis amb so salat abans de dominar una mica més es literari, ho dic pes teu bé.

V
aig néixer entre ses verdes muntanyes,
a una nit fosca i freda
Hi era plovent,
hi feia vent,
hi havia tempesta

Es vent movia ses finestres,
que fetes de fusta feien un soroll molt fort
Ses gotes d'aigua se marcaven an es cristall de sa finestra
Es soroll de sa pluja envaïa tota sa casa

Sa vall dormia es somni d'aquella nit,
ses branques des arbres se movien vora es fort vent,
sa campana de s'estació que oblidada pes cap d'estació,
retrunyia fent soroll pes poble,
fent que lladressin es gossos
Un vagó oblidat a una via morta de s'estació,
Feia cruixir sa fusta de ses parets

Dençà que entre tot es soroll que se sentia a sa vall,
passejava un noi pes carrers des poble
Passejava plorant,

oblidat per tothom,
amb una ferida oberta an es cor,
amb una llança clavada a sa ferida,
deixada per una llança llençada per sa noia que a ell li agradava,
una noia que odiava es noi,
perquè ? li escrivia ses cartes d'amor,
demostrant-li que a es? li agradava sa?
(aquests darrer vers no entenc els articles)

Ell anava tot enfonsat,
tot ensorrat
Mentre anava caminant,
anava plorant
Dençà que se va seure a s'escala de sa petita sala
d'enclavaments de s'estació
Mentre sa llança clavada an es cor,
feia que enyorés molt aquella noia

Dençà que va treure un llapis i un full,
i va començar-li a escriure
Escrivint un poema baix sa porta de s'estació
Pensant en ella tota s'estona,
pensant amb sos marrons ulls,
pensant en ses paraules
Mentre es ulls ploraven llàgrimes

Dençà que sa tristor era massa gran,
doncs es ulls no podien deixar de plorar
Dençà que hi feia molt de vent

Es noi va anar an es riu de sa vall,
que tan petit era,
que tanta corrent portava
Doncs ell s'asseguí a sa vora des riu coberta d'herba,
i molt mullada per sa pluja que hi queia

Dençà que tan mal hi era,
dençà que tan mal estava
Que es va llençar an es riu des de d'un pont

Aquí, com sempre amb aquest tema, se parteix d'un principi equivocat i injust. Qui varen crucificar Crits varen ésser els romans. Els jueus no tenien potestat per matar a ningú. Qui manava a Palestina era Roma. La crucificació era una pena romana pels lladres i delinqüents. Així com varen matar a Jesús moriren molts de jueus ajusticiats pels romans. D'acord que varen crear un màrtir. Però el càstig ha caigut damunt botxins errats. Jo sempre he cregut que Crits va ésser un revolucionari que lluitava en contra del poder de Roma. Aquí podia fer més por sentir que s'anomenava "Rey de los Judíos"? al poble que dominava al poble jueu. A la religió catòlica li va convenir convertir el poble jueu en un poble deïcida. Els ha ajudat a justificar molts de crims en nom de Crits.

si vos agrada aquests tipus de poesia el relataire mallorquí Carles Rebassa. El podeu llegir aquí mateix.

però mira aquesta cosa m'agradat.

No et conèixia, camp poc per aquí i la poesia no és lo meu. Moltes gràcies per llegir-me i m'afalaga molt lo del DB, em dedicaré una mica a llegir-te i ja et diré coses, no som bona per comentar, només sé dir si m'agradat o no.

Una aferrada i gràcies
Conxa

no t'havia vist per aquí, no sol llegir gaire poesia, estic contenta que t'agradin els meus articles, almanco molts d'ells només volen recordar una Palma i una gent que se mereixen un petit record.

Una aferrada

Conxa

Xipresos, albada, nin no conèixia la teva cara de poeta, però tu saps fer-ho bé tot.

Una aferrada
Conxa

i poques esperançes d'un canvi de govern, esperem que la gent s'ho pensi una mica dia 27 i no voti el PP, però serà difícil, l'única cosa bona és que s'han ajuntat totes les forces d'esquerra en un bloc. Manco el PSIB clar.

i els Doors, una de les meves cançons preferides "Riders on the Storm" ...

M'ha cridat l'atenció el títol, però la veritat, esperava més d'en Jim Morrisson.

vaig estar contenta de trobart-te per Cort, vejam si la pròxima vegada tenim una estoneta més per poder xerrar ...
Una aferrada
Conxa