Foto de perfil de JoanaCarner

JoanaCarner

22 Relats, 124 Comentaris
24432 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig néixer fa un temps. Estimo les paraules. RC és un bon lloc per escoltar i per dir.
Els meus amors?
De cada autor, de cada poeta preferit, tinc una obra, una poesia preferida. De cada obra preferida, tinc un bocí preferit. De cada compositor preferit, tinc una simfonia, una cançó preferida...

=======

Ves-te'n

Ves-te'n. Però ja sento que, des d'ara,
a la teva ombra m'estaré.
Mai més, solitària al llindar d'aquesta vida
reclosa i meva, no seré mestressa
dels viaranys del cor, i no alçaré la ma,
serena, al sol, com altres dies,
sense el record d'allò que jo estimava:
la teva mà en la meva.
L'ampla terra amb què el Destí ens separi
em deixa el teu cor en el meu,
amb batec doble.
Tot el que jo somnio i faig t'enclou,
com serva el vi gust de raïms.
I quan a Déu prego per mi,
també el teu nom escolta
i veu les nostres llàgrimes
mesclades als meus ulls.

Elisabeth Barrett Browning (1806-61)

Últims relats de JoanaCarner

  • UN DIA OBRIRÉ ELS ULLS

    JoanaCarner - 06-04-2010 - 1145 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un dia obriré els ulls, desmesurats; intentant retenir la llum, que se m'escapa. M'agafaré al llençol amb mà crispada… més

  • Que encara hem de parlar de moltes coses, company de l'ànima, company...

    JoanaCarner - 02-03-2010 - 997 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    Va ser el meu fill qui em respongué la traucada. La notícia va ser ràpida, no podia ser d'altra manera, no es podia suavitzar. El pare és a Madrid, va dir amb veu opaca. Aquest matí Eta ha assassinat l'Alfons. L'Alfons era el nostre amic més estimat, era una part essencial de la nostra vida. més

  • Sinfonia d'arròs inacabada

    JoanaCarner - 17-02-2010 - 1159 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Tot just començava a parlar i ja comptava. Comptava els petons i les moixaines que li feia la mare. Una veueta li deia que la suma d'atencions es corresponia amb un afecte més gran. Més endavant comptava els somriures que li dedicava la professora de matemàtiques. més

  • El cop de colze

    JoanaCarner - 08-02-2010 - 1032 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    ... més

  • L'ascensor

    JoanaCarner - 08-02-2010 - 826 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Un noi i una dona atrapats en un ascensor que és a punt de caure al buit... Quantes persones dirien: Preferiria no fer-ho? més

  • Llavors que es deixondeix la memòria del cos

    JoanaCarner - 25-01-2010 - 1148 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Les angoixes dels primers temps d'enamorament, al pas dels dies, queden en un tranquil veure's quan s'escaigui? més

  • Et trairé, mestre amorós

    JoanaCarner - 19-04-2009 - 1163 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Hem d'arraconar els mots bells per obtenir l'aplaudiment d´un públic més ampli? No. Cal cercar l'equilibri sense empobrir el llenguatge. més

  • L'esperit del mirall

    JoanaCarner - 10-04-2009 - 1017 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Què veiem quan ens mirem al mirall de bon matí? Què tenim por de veure? Què desitgem veure? més

  • No, tu no tens pas nom

    JoanaCarner - 05-04-2009 - 1341 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    --Posa't al meu lloc -em va demanar--, què faries? Em vaig posar al seu lloc. Bé, si més no ho vaig intentar. ............ ...el Guillem, el seu estimat Guillem, s'havia fet fonedís tan bon punt ella li va comunicar el seu estat més

  • VINDRÀS

    JoanaCarner - 01-02-2009 - 1540 Lectures - 12 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Vindràs, vindràs avui, vindràs contra la mort. ... La llum amiga i tèbia de la tarda enfila la cortina i, generosa, fa de puntaire sobre la paret blanca. És el per sempre. més

  • Se li havien posat en dièresi

    JoanaCarner - 19-01-2009 - 1249 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Al Manel se li havien posat en dièresi després de les darreres paraules de l'Eva. Ella encara els hi podia veure allà dalt mentre amb un somriure -amagat per tal de no enfurismar-lo- veia passar com un flaix els últims esdeveniments i, sobretot, la conversa de feia uns moments. Tot havia anat tan ràpid! més

  • Capvespres dolços, capvespres tòrrids

    JoanaCarner - 23-11-2008 - 1137 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    A l'esplanada que mira sobre Barcelona, la Valérie i l'Alexandre, dins el cotxe, xerren feliços pel retrobament. més

  • No me'n sortiré

    JoanaCarner - 29-07-2008 - 1358 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El tren esbufegava a la sortida del túnel, amb el seu flocall de fum negre. Feia una estona que havien deixat enrere l'estació de Sant Vicenç. La Maria Rosa va mirar el rellotge d'esma. La mare tenia els ulls mig tancats però no dormia. Se la veia inquieta. -No me'n sortiré, sospirà amb una veu llastimosa més

  • L'arribada del capvespre

    JoanaCarner - 24-07-2008 - 1085 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La Míriam els recordava com uns déus; amb els cossos i les fesomies de déus. Aquesta imatge s'accentuava a l'estiu, amb la morenor de la pell nua a la platja, i amb els vestits cars i elegants a les reunions de les tardes i vespres. més

  • Un atracament triforme

    JoanaCarner - 08-03-2008 - 1071 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    "Cadascú té una mirada al món pròpia i singular" Vint euros, Pep. Només em calien vint euros per no quedar-me altra vegada sense un lloc on dormir. La xinesa... més

Últims comentaris de l'autor

  • JoanaCarner | 14-09-2010 | Valoració: 10

    Fa molt de temps que volia comentar-te aquest relat. Volia dir-te que m'ha agradat moltíssim, com tots els teus escrits. Té la vitalitat colpidora de "Recital a dues veus per a un jardí amb cadàver", i la tria adient de les paraules que sempre aconsegueixes. La precisió del llenguatge la podem gaudir tant en aquestes històries a R.C., com en la teva obra, tan rodona, "Més enllà del somni".

  • JoanaCarner | 12-08-2010 | Valoració: 10

    Pols màgica. Quin títol més ben trobat. Tot el poema és com un recordatori de la pols màgica que ens va quedar als dits de la infantesa, en moments com els que descrius amb el teu habitual virtuosisme sonor i verbal, i la cadència que flueix suament. I les imatges, sempre precises i sempre noves: Badallen les campanes. La pell s'embriaga.
    Gràcies per aquesta pols màgica estiuenca que he llegit i rellegit.

  • JoanaCarner | 13-06-2010 | Valoració: 10

    Amb tan poques paraules, dius tantes coses… Postres imatges, expresses sensacions, ens portes de la mà al teu món poètic. Jo també voldria que el meu cor despertés, desplegués les ales i iniciés el vol.
    Com sempre, un escrit que obres i tanques de forma rodona.

  • JoanaCarner | 19-05-2010 | Valoració: 10

    M'ha enganxat des del primer moment aquesta poesia teva, que, de fet és un relat quan llegeixes l'últim vers. No sabria explicar ben bé per què, però m'ha agradat. Té ritme i té sentit.
    Enhorabona. Passejaré quan pugui per altres escrits teus.
    M'ha agradat molt també la teva presentació, amb la frase de Romeu i Julieta.

  • JoanaCarner | 17-05-2010 | Valoració: 10

    És difícil elaborar els "nanos". Tu els dones el vernís personal espurnejant. El tercer deliciós; un s'hi voldria trobar.

  • JoanaCarner | 04-05-2010 | Valoració: 10

    Quin relat més eixit! Una versió deliciosa de sant Jordi i el drac. Tot té sentit i molt d'enginy. No n'hi ha res de gratuït. El final m'encanta.
    Enhorabona.

  • JoanaCarner | 03-05-2010 | Valoració: 10

    Quin relat més eixit! Una versió deliciosa de sant Jordi i el drac. Tot té molt d'enginy. No hi ha res de gratuït. El final m'encata.
    Enhorabona.

  • JoanaCarner | 03-05-2010 | Valoració: 10

    Quina descripció més enlluernadora. Minuciosa, rica… et fa gaudir com s'hi fossis present en l'esclat de la vida.
    Fas que tot sembli fàcil amb el teu vocabulari ric, amb el fluir de les teves paraules convertides en imatges.
    Fins a la meitat, aquest relat m'ha recordat el començament d'un de Hermann Hesse titulat "Dels temps de la infantesa". El coneixes?

  • JoanaCarner | 13-04-2010 | Valoració: 10

    Original, divertit, entremaliat.
    Enhorabona pel sentit de l'humor tan reeixit

  • JoanaCarner | 13-04-2010 | Valoració: 10

    Imatges, paraules, música. Fas fàcil allò que és difícil: combinar tots els elements i aconseguir escrits que flueixen i ens fan gaudir.
    Els versos "el títol sobre el coixí, els versos sobre la vànova" em recorden a Rafael Alberti.
    M'agrada molt "Dormen els somnis somiats, que més tard semblaran records". I també "Silenciosa, l'orquestra de les hores assaja la partitura del temps". I també "... el lluminós poema d'un raig de sol pintor de cambra". I també..., i també...
    Poses sobre el paper realitats viscudes per molts de nosaltres.
    Un altre escrit teu per llegir i rellegir.

  • JoanaCarner | 10-04-2010 | Valoració: 10

    Descrius amb sensibilitat i justesa sensacions que molts hem gaudit i patit. El desig de no deixar que desapareguin unes vivències estimades: les carícies d'unes mans, la dolcesa d'un somriure.
    També m'ha agradat el teu final de fugir de la nostàlgia, d'anar cap a la vida.
    Enhorabona per aquest escrit tan ple.

  • JoanaCarner | 08-04-2010 | Valoració: 10

    Quin relat més interessant, amè i ben estructurat. I sobretot, salpebrat amb aquesta ironia fina que és la que m'agrada.
    Enhorabona per una nova perspectiva de "la gran nevada". Jo també la vaig patir a Lloret de Mar en una urbanització on no va arribar el tractoret llevaneus fins quatre dies després.
    M'agrada molt com escrius. Et seguiré llegint.

  • JoanaCarner | 28-03-2010 | Valoració: 10

    Molt bon relat. A poc a poc vas portant el lector d'un supòsit a un altre. Una dona? Un transvestit que no vol que la mare ho sàpiga? Una engany organitzat amb la mare que no pot sortir de casa? I, finalment, una estafa organitzada i amb autojustificació. Dosifiques la informació a petits glops, i amb l'enginy i la curada escriptura de sempre.

  • JoanaCarner | 28-03-2010 | Valoració: 10

    No m'estranya gens que guanyés el concurs. Fas que el lector reconegui el discurs com a natural i plausible, dins d'una reacció, com a mínim, "poc normal" (je, je).
    Penso que podria ser un conte de Pere Calders.
    Enhorabona!

  • JoanaCarner | 28-03-2010 | Valoració: 10

    Molt bon relat. A poc a poc vas portant el lector d'un supòsit a un altre. Una dona? Un transvestit que no vol que la mare ho sàpiga? Una engany organitzat amb la mare que no pot surtir de casa? I, finalment, una estafa organitzada i amb autojustificació. Dosifiques la informació a petits glops, i amb l'enginy i la curada escriptura de sempre.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: