Filla

Un relat de: Unaquimera
Entra a casa intentant no fer soroll. Sap que ha de donar senyals de la seva arribada, però necessita tenir uns minuts per a ella sola. Després de barallar-se amb les amigues, se sent fatal. Ara mateix no té ganes de parlar amb ningú.
S’escola silenciosament pel passadís, però algun radar ocult la delata.
- Hola, filla! Com ha anat el matí? Què tal per l’institut? Tens gana?
Emet uns quants mots per tallar l’andanada i es refugia dins el lavabo. No suporta aquella dona rodanxona que des que s’aixeca fins que se’n va al llit només pensa en cuinar i fregar, en cosir i planxar, en mantenir la casa neta i en ordre, en complaure el seu marit i la seva filla
- La seva filla adoptada – diu l’Anna, en veu alta i desafiant, al mirall.
Mentre amb la ment evoca la imatge d’una mare investigadora d’alt nivell que ha de renunciar a la seva criatura per dedicar-se plenament a la ciència ( d’allí li ve a ella aquell interès per la química que alegra el cor a la profe de l’insti, és clar ) i d’un pare massa sensible, que s’aïlla del món per crear poesia ( i per això ella sent aquelles esgarrifances en llegir determinats versos, evidentment ), es contempla: sota les celles amples, gairebé sense depilar, ulls rodons i separats de color cafè amarg, nas estret i llarg, un xic punxegut, i damunt la barbeta gairebé quadrada, llavis molsuts.
- Sóc una filla adoptada – articula lentament – però algun dia, quan faci el descobriment definitiu que salvarà vides, la meva mare em reclamarà i tothom coneixerà el nostre secret.
Els copets a la porta la fan emmudir. Amb les presses, no ha passat la balda, així que res no impedeix que s’obri.
- Estic preparant un plat que t’agradarà...
Mentre parla, la dona treu el cap per la porta. L’Anna observa, sota unes celles primes, depilades fins gairebé desaparèixer, un ulls rodons i separats de color cafè ensucrat, un nas estret i llarg, un xic punxegut, i damunt la barbeta gairebé quadrada, uns llavis molsuts que somriuen.
- Què bé. De seguida surto, mama.


Unaquimera

Comentaris

  • Les celles![Ofensiu]
    Karkinyoli | 23-10-2011 | Valoració: 10

    M'has fet recordar que jo també me les vaig depilar, les celles. No eren pas massa gruixudes però un bon dia em vaig tancar la lavabo i les vaig llimar fins que van ser dos filets. Des d'aleshores que no m'han tornat a créixer, o ho han fet molt poquet. Però té coses bones, pots anar de rossa i de morena que ningú no sap ben bé quin és el color original.
    En fi, et retrobo i em trobo relats fantàstics. Quina bona tarda de diumenge!
    Una abraçada,
    Laia

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolguda relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • La cerca [Ofensiu]
    RATUIX | 19-07-2011

    de la pròpia identitat ens porta de vegades per camins tortuosos. I crèixer porta implicit això. Molt ben explicat aquest intens món adolescent on tot es magnifica i on es perd de vista la realitat immediata, quan cerquem el significat de tot.

  • somniar desperta[Ofensiu]

    qui de petita o no tan petita no s'ha imaginat una realitat diferent, idealitzada?. Son necessàries aquestes "somniamentes" per a la formació del caràcter?.
    A mi particularment em recorda períodes de la meva vida en que fugia de la realitat inventant-me situacions més plaents. No crec però, que sigui una situació alienant doncs la protagonista (estic segura) que mai deixa de saber el que és real.

  • Intens...[Ofensiu]
    leonardo | 30-06-2011 | Valoració: 10

    ...relat, com ho son les emocions, les sensacions, les contradiccions que passen pel cap d'una adolescent. La necesitat d'autonomia, de trobar-se d'acceptar-se, de rebel.larse, de lluita interna , questionant les normes, lo establert, questionant-se a un mateix...... I al seu costat, sempre la mare, la "mama" que li aporta l'equilibri i el seu amor incondicional. La conexió a terra tan necesaria en aquests moments.

    M'ha encantat, felicitats


    Una abraçada estiuenca


    leonardo

  • Oh l'adolescència !![Ofensiu]
    Núria Niubó | 27-06-2011 | Valoració: 10

    Un secret d’adolescència té sempre quelcom d’innocència i permissivitat. Aquest que ens presentes, vist des de la perspectiva de mare el veig així i fins i tot el qualificaria de divertit.
    Un relat entretingut i captivador amb un desenllaç que ens desvetlla una adolescent enginyosa i presumida, com totes, és clar, que per això en diem “estar en la flor de la vida”

    Com sempre Maite, m’has sorprès amb la teva imaginació !

    Una abraçada estiuenca,
    Núria

  • en el clau[Ofensiu]
    Sergi G. Oset | 12-06-2011

    Rebel·lia, aïllament i distanciament. Has retratat perfectament aquest pas sovint anguniós i desconcertant que n'és l'adolescència. Felicitats per la selecció. ^_^

  • Enhorabona![Ofensiu]


    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de maig de 2011.

    Gràcies per participar,

    ARC

  • Un pas ineludible...[Ofensiu]
    brins | 07-06-2011 | Valoració: 10

    el pas de l'adolescència que, per molt bé que la vulguem menar els pares, sempre sol ser conflictiva. Ens trobem, de sobte, amb un fill o filla que ja no és l'infant d'abans, un ser que ho analitza tot i que treu les seves pròpies conclusions...i això, de vegades, costa molt d'acceptar. És curiós com el temps, però, ho va solucionant tot i la comprensió torna a sortir de l'amagatall on dormia per renéixer més viva que mai.

    Una abraçada plena de sol, tot i que, avui, el cel estigui ennuvolat...

    Pilar

  • Rere el mirall[Ofensiu]
    franz appa | 05-06-2011

    Confessions inconfessable que s'aboquen rere un mirall: aquest objecte una mica inquietant que ja ens va descobrir en Lewis Carroll que pot amagar tot un altre món, tota una altra vida.
    I qui no ha somiat mai tenir una altra vida, poder fugir d'una realitat rutinària i ensopida per ser també un altre?
    Aquest mirall de la narradora ens mostra, tanmateix, el revers del somni, quan la fantasia es dirigeix sobre la vida real i la retorça, com en una galeria de miralls deformants. L'adolescència és una fase donada a les distorsions de la realitat, i aquest relat la retrata amb l'acostumada eficàcia de l'autora per conduir-nos per les perspectives alterades cap a una forma aguda d'observar els homes, les dones, els nois i les noies... en definitiva, el món.

    Una abraçada,
    franz

  • Inconformisme[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 04-06-2011 | Valoració: 10

    Inconformisme. L’adolescència és una etapa difícil. Una etapa de descobriments; feliços uns, alegres d’altres, de desencisos i d’una gran dosi d’inconformisme...
    Una etapa que, els que ja la tenim força llunyana, recordem amb nostàlgia i que possiblement voldríem repetir, no així, però, l’adolescència dels nostres fills
    —Joan—

  • Imaginació adolescent[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 03-06-2011 | Valoració: 10

    Com recordo les històries que m'empatollava en la meva etapa infantil i adolescent...! Somnis, somnis i més somnis per a defugir una realitat que no em semblava res de l'altre món. Havia llegit tantes històries de vides interessants...
    Com sempre, Unaquimera, has sabut reflectir, en aquest curt relat, sentiments i emocions que conformen el nostre ésser. En aquest cas, la insatisfacció de la persona que no es troba a si mateixa i no se sent a gust dins de les seves sabates.
    Si la vida no ens dóna allò que desitgem, sempre ens queda la imaginació sense límits
    Una abraçada

  • Realitat i ficció,[Ofensiu]
    free sound | 30-05-2011 | Valoració: 10

    escriptura i acció.
    Bonic relat de qualsevol realitat...
    Filles i vides,
    mares i boniques passades...
    Precioses paraules avui regalades.
    Una abraçada, amb flor i bona arada!!!

  • Com sempre, un plaer![Ofensiu]
    joanalvol | 29-05-2011 | Valoració: 10

    Tens una ment hàbil per crear situacions i personatges sempre reflex d’una realitat social. Aquesta vegada també l’has encertat sobre el que som i el que voldríem ser. L’aspiració personal i la realitat del nostre llinatge. L’ambició d’un millor coneixement per a ser útils i la mediocritat de l’àmbit que ens envolta.
    Fins i tot fas diferències entre “mare” i “mama”...
    “Amb la ment evoca la imatge d’una “mare”... -Què bé. De seguida surto, “mama”.
    Una abraçada
    Joanalvol

  • Feia temps...[Ofensiu]
    Marteta | 29-05-2011 | Valoració: 10

    ... que no em passava pels teus relats pels examens i ara que me'ls mirava he entrat a n'aquest més que res pel títol; Filla. Jo també sóc una filla adolescent, i a vegades, quan estic enfadada amb les meves amigues o quan les coses no m'han anat bé a l'institut ho paga la meva mare, però després, és clar que reflexiono. Ai les mares, quina paciència que han de tenir amb nosaltres, si ho pens bé, deu ser bastnat dur.
    Bon relat maca!
    Fins aviiiat :D

  • Maite,[Ofensiu]
    Narcis08 | 25-05-2011

    perfecte com sempre. A casa també ha començat aquesta guerra de "estimo la mama però de vegades preferiria no tenir-la tan aprop".
    Una abraçada,
    Montse

  • Commovedor[Ofensiu]
    Lola | 24-05-2011 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt!!! Descrius amb una màgia commovedora una situació d'allò més comuna, la difícil relació entre mare i filla quan les hormones estan en plena efervescència, quan a la filla no li agrada res i no sap trobar tendresa ni amor a casa, quan la mare no entén res i sap refugiar-se en els obligacions, quan el plat de macarrons substitueix una abraçada. Distància, barreres, fredor que no reconeixem. Sensacional.

  • Desmitificació i idealització[Ofensiu]
    nuriagau | 24-05-2011 | Valoració: 10

    Quan els adolescent descobreixen que els pares són humans i tenen defectes, quan els desmitifiquen, pateixen una gran decepció. L’Anna intenta combatre-la mitjançant la fantasia. Necessita imaginar-se que els seus pares són allò que, en aquells moment, per a ella, representarien éssers dignes d’admiració.
    El relat està molt ben narrat i aconsegueix enredar el lector. Els trets físics de l’Anna i de la seva mare són idèntics, exceptuant les celles.
    Ens seguirem llegint,
    Núria
    PS: Aprofitaré a gaudir dels anys que em queden d’admiració del meu fill. Intentaré estar preparada per quan em trobi arrugada i frlki. (;-P)

  • Revel•lia[Ofensiu]
    Naiade | 23-05-2011 | Valoració: 10

    Sembla mentida on pot arribar la fantasia d’un adolescent. Sort que tan sols és una etapa de la vida i normalment a poc a poc tot es va arreglant. M’ha agradat el retrat que fas de l’Anna, el detall de tancar-se al lavabo, mirar-se al mirall i deixar anar la seva imaginació tot cercant el contrari del que té. Aillant-se dels que pensa la volen retenir en la infantesa .

    Una abraçada

  • Llorenç Garcia | 22-05-2011 | Valoració: 10

    A mi la història em suggereix l'ànsia de rebel·lia de l'adolescència que entra en contradicció amb unes normes naturals que ens limita molt. Però, per fortuna, sempre ens quedarà la fantasia (adolescents o no adolescents)
    Una abraçada, Maite.
    Llorenç

  • Monòleg.[Ofensiu]
    Marc Burriel Allo | 22-05-2011 | Valoració: 9

    Hola Unaquimera!

    Tu sí que em vas alegrar el dia amb el teu supercomentari! :) merciiiii ! ;)

    He llegit el relat i m'ha agradat força i sí que té una semblança amb el meu!. Totes dues noies conversen davant d'ell.

    "Casualitats" de la vida, sí que és cert... el mateix dia de publicació i el mirall...jeje..

    Tens idees molt bones i les plasmes encara millor, què més es pot demanar?.

    Estic segur que quasi amb el centenar de relats teus publicats, hi ha joies per descobrir encara i amb molt de gust i temps, espero descobrir-les.

    Una abraçadota màgica, Sussu.

  • Retrat d'un malestar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2011 | Valoració: 10

    Ostres, quina idea més bona, més bèstia! O sigui que la nòia, que no pot veure a sa mare s'imagina que és adoptada i deixa anar les seves fantasies, oi? Fantàstic! Molt propi de l'adolescència. A més, m'ha encantat com retrates les protagonistes, com descrius la seva cara amb pels i senyals i, sobretot, com descrius la seva personalitat, tant la de la mare com la de la filla. Et fiques tan bé dins els personatges que me'ls fas molt propers, com si fossin la meva tieta i la meva neboda. Un plaer de nou llegir-te Maite. Una abraçada.

    Aleix

  • Sorprenent[Ofensiu]
    panxample | 21-05-2011 | Valoració: 10

    Ens tens acostumats a suggerir-nos a insinuar-nos i amb aquest relat aconsegueixes les dues coses.
    M'agrada molt
    Vinga endavant i sense parar

  • crohnic | 21-05-2011

    Fantàstic relat... Un retrat genial en el qual ens mostres la frustració que pateix la protagonista en la seva adolescència i que l'empeny a crear una justificació per acceptar una situació que no li agrada... Un relat molt i molt ben pensat... Fins aviat!!

  • Meravellós[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 20-05-2011 | Valoració: 10

    Descrius i sensibilitzes dos sentiments diferents i que després s'esperen i es troben.
    M'agrada't molt. Enhorabona !

  • genial![Ofensiu]
    bruNa | 19-05-2011 | Valoració: 10

    Et llegeixo una vegada més i m'adono de com de bé escrius! M'encanta perquè has plasmat perfectament els sentiments d'una adolescent (que per desgràcia conec d'allò més bé...). Felicitats una vegada més!


    Bruna.

Valoració mitja: 9.95

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5300 Comentaris

582186 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket