plàcidaploma

5 Relats, 18 Comentaris
5842 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de plàcidaploma

  • sant jordi 2011

    plàcidaploma - 25-04-2011 - 1028 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    celebrar amb consciència... més

  • Despullar-se de cuirasses.

    plàcidaploma - 12-05-2010 - 859 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    La seva sensibilitat el portà ben aviat a sentir-se diferent de la resta dels seus companys. Era como una peça de puzzle extraviada, guardada inconscientment en una capsa equivocada. Aquesta sensació, la de no pertanyer a res ni a ningú, el convertí en un noi introvertit i solitari. Al principi els seus amics, si es poden dir amics aquells amb qui només compartia seient a l'escola, el convidaven a fer partits de futbol, a anar a pescar, a córrer en bicicleta. Ho provà, i encara es sentí més sol en constatar que res d'allò el feia feliç. Mentre la resta jugava, ell seia sota l'ombra d'un arbre. Sossegat, la seva imaginació començava a volar. S'imaginava en un món tou, d'una fragància melosa on els sorolls, les baralles, els confrontaments no hi tenien entrada. Un món plàcid, enmarcat per una melodia suau i un sol brillant que resaltava els colors amb una excelència desacostumada en el món real. Allí ell es sentia com peix a l'aigua. Els somriures, les mirades còmplices ho omplien to més

  • Un somni revelador...

    plàcidaploma - 02-03-2010 - 1027 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    ... més

  • Desengany...

    plàcidaploma - 18-02-2010 - 1666 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La tempesta dugué la Marta al desengany i el desengany la sumí de nou en un maremagnum d'emocions més

  • i de sobte, tempesta..

    plàcidaploma - 25-01-2010 - 1262 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    ... més

Últims comentaris de l'autor

  • plàcidaploma | 19-09-2010

    Gràcies Núria per aquest poema ple de sensibilitat...

    Les teves paraules dibuixen detalladament un ambient i unes sensacions plenes i riques...

    És bonic recordar i jugar amb els records...!!

    petonets, ... aquests dolcets!!!

  • plàcidaploma | 19-09-2010

    jajajaj... menys mal...!! Em costava creure que algú "normal" poguès conduir-se com el protagonista del teu relat...

    Pensar que "purificar-se" és el pas previ que et permet tornar a "pecar".... jajja... quin despropòsit!!

    Tot plegat genial!! has conseguit mantenir l'atenció durant el relat i l'has clos amb clau mestra!!!

    Enhorabona artista!!

  • plàcidaploma | 19-09-2010

    Que bo, Núria!! El teu relat ens confirma que les aparences enganyen... i que les primeres impressions respecte a una persona no sempren són certeres...

    Tendim a idealitzar ... sobretot les persones que coneixem només virtualment... L'encís es pot trencar quan passen a ser relacions reals... Bé, suposo que no sempre ha de ser així... De vegades, les expectatives es superen amplamant...jajja... o, no???

    Petonets,bonica...seguix així de creativa!!!

  • plàcidaploma | 30-05-2010

    Gràcies Unaquimera, pel teu comentari i per aquest relat... He gaudit molt de la seva lectura...

    Veig que els "terratrèmols amb epicentre en la zona coronaria" sovintegen... ajjaj...
    Jo diria que afortunadament... pq ens fan sensibles i ens marquen d'alguna manera el camí a seguir... El camí del cor... és el camí... Que s'obrin escletxes en el coret... és el primer pas per transitar-lo...

    Aparentment la vida del protagonista del teu relat és feliç... monòtona i rutinàriament feliç, diria jo...

    Salut... diners... Si ens falta l'ingredient pricipal de la triada com és l'amor... la vida resulta insípida...

    Així que jo li recomanaria que s'arrisquès... que s'obrís... que s'enamorès... d'un somriure... d'una mirada... d'un arbre... d'una flor... d'un cel blau i radiant o d'un dia gris... per què no??

    Un cor enamorat omple qualsevol buit...

  • plàcidaploma | 30-05-2010 | Valoració: 10

    Gràcies Núria.... m'has fet riure amb el teu relat...!!

    Descrius caricaturitzada una realitat present i ben present... Al mal tiempo buena cara!! Caldrà cercar solucions més creatives que la de la Rosalia per afrontar la retallada.
    Esperem resulti efectiva davant aquesta crisi econòmica... i en poguem sortir aviat...

    Emprendre-ho amb clau d'humor facilita qualsevol circumstància...

    Un petonet molt fort i una rialla, la que tu m'has dibuixat avui...

  • plàcidaploma | 30-05-2010

    Gràcies Joan... per aquesta i cadascuna de les teves produccions que ens conviden sempre a la reflexió...

    Estic d'acord amb tu... sigui quina sigui la nostra edat sempre estem en condicions d'aprendre...!!

    Sigui qui sigui, sempre hi ha un "mestre" al costat preparat per mostrar-nos l'ensenyança... Tenir voluntad d'aprendre fa que això sigui així...

    La forma que adopti aquest mestre no té importància... Permetre'ns que els papers s'intercanviin... és concedir-nos la oportunitat de gaudir d'una vivència extraordinària... I les situacions extraordinaries ens propicien un sabor nou i ric...

    Tots ens necessitem... tots podem interactuar de mil formes diferents i novedoses... Tothom té quelcom valuòs que aportar... i aportar-nos... Només cal obrir-se a la possibilitat... Trencar esquemes que ens encasellen, ens limiten i limiten a l'altre...

    Gràcies Joan... i enhorabona per la teva 199 ena. publicació!!

    petons!!



  • plàcidaploma | 07-05-2010

    Bon i feliç dia Joan...gràcies pel teu relat...

    No he pogut evitar un somriure al llegir-lo... pq just aquest matí pensava en aquest tema...

    Tancar portes... passar pàgina...
    Al final tot es reduiex sempre al mateix: Tot és qüestió d'actitud mental... enganxar-nos a quelcom (positiu o negatiu) ens limita...ens ofega...ens anul.la... Si aconseguim alliberar-nos d'aquest lligam malaltís, enganxòs de dependència, anomenat "apego", no cal plantejar-se ja obrir o tancar... penso que, fins i tot, les portes desapareixen... resta senzillament SER!!

    Un cop més gràcies per totes les teves valuoses aportacions!

    una abraçada!!


  • plàcidaploma | 07-05-2010

    Bon i feliç dia Joan...gràcies pel teu relat...

    No he pogut evitar un somriure al llegir-lo... pq just aquest matí pensava en aquest tema...

    Tancar portes... passar pàgina...
    Al final tot es reduiex sempre al mateix: Tot és qüestió d'actitud mental... enganxar-nos a quelcom (positiu o negatiu) ens limita...ens ofega...ens anul.la... Si aconseguim alliberar-nos d'aquest lligam malaltís, enganxòs de dependència, anomenat "apego", no cal plantejar-se ja obrir o tancar... penso que, fins i tot, les portes desapareixen... resta senzillament SER!!

    Un cop més gràcies per totes les teves valuoses aportacions!

    una abraçada!!


  • plàcidaploma | 04-05-2010 | Valoració: 10

    Moltes gràcies Unaquimera...
    Tens raó... m'agrada el teu estil... descrius les situacions i personatges tan detalladament que gairebé s'entreveuen imatges i es viuen circumstàncies...

    Quan es va pel món observant els altres, cercant.... esbrinant quelcom més que el darrer embolcall...(el més extern i evident que es permeten mostrar... ) tard o d'hora succeeix el que li passa a la protagonista del teu relat... s'ensopega amb uns ulls captivadors... on et reconeixes i et sents reconeguda... Aquesta és una sensació molt especial que has decrit mot bé!!

    Em sembla genial!!

    Una abraçada plena de complicitat!!



  • plàcidaploma | 30-04-2010 | Valoració: 10

    Excel.lent!! Moltes gràcies Unaquimera per expressar d'una forma tan bella la profunditat i la sensibilitat que poseeixes...
    petons!!

  • plàcidaploma | 11-04-2010

    El SÍ més important és el que ens donem a nosaltres mateix@s!!

    Gràcies Joan per aquest conte. M'agrada la forma tan peculiar...senzilla... directa que tens d'explicar les petites grans coses de la vida!!

    petons!!

  • plàcidaploma | 11-04-2010

    Cert, Joan... de vegades les emocions es confonen i tb la seva expressió pot resultar confusa... Una de les sensacions més agradables és plorar de felicitat... i a qui no li han saltat les llàgrimes alguna vegada en esclatar a riure davant un bon acudit...?? quina paradoxa. oi??

    El que no recordo q m'hagi passat... és el contrari... estar tan trista que hagi esclatat a riure...potser sí que de vegades, en una situació extremadament tensa... dificil... o gairebé insostenible... podem reaccionar amb un riure nerviós...catàrtic...

    El que sí és cert és que a l'infinit els extrems es toquen.... Un amor desmesurat es pot convertir en odi per exemple... i quelcom més gràfic: El cercle resultant d'una circumferència de radi infinit... tendiria a ser una linea recta...

    Un cop més, gràcies Joan!! i enhorabona per la teva riquesa literària, entre altres de les moltes riqueses que poseeixes!!

  • plàcidaploma | 07-03-2010

    Moltes gràcies Joan, maquíssim el teu relat, expressió d'una gran sensibilitat.
    Llegint entre línees ens convides un cop més a la reflexió.

    M'ha agradat molt llegir-te!!

    petons!!

  • plàcidaploma | 05-03-2010

    siiiii... de vegades la vida és plena de contradiccions... les coses no van com esperàvem... Em pregunto... a l'hora de prendre decissions... qui mana, el cor ... la raó??? quin n'és el millor conseller?? qui ens apropa més certerament a la felicitat?? qui ens mena directes a l'amor??

    Enhorabona pel teu relat...i moltes gràcies pel teu comentari...


  • plàcidaploma | 05-03-2010

    Gràcies, Calderer, pel teu comentari i per les teves anotacions... Tens raó ens les errades que apuntaves... prenc nota!!!

    M'ha agradat llegir el teu relat i m'he divertit molt... penso que desdramatitzar i utilitzar l'humor és un bon recurs per a superar situacions difícils...

    Passaré de nou pel teu espai amb més temps per llegir!!

    que passis un bon dia!!