No sé en què estava pensant quan m'he equivocat amb el nom: enlloc d'Oriol he posat Pol. Excusa'm!

Un petó de bona nit/matinada,

Materile

Un conte preciós en el qual situes perfectament el lloc: la cala Mongó; ens descrius la seva flora i fauna afegint-hi els efectes màgics de les estrelles i l'edat del Pol.

M'ha agradat la barreja de quotidianitat amb la fantasia: t'ha sortit un plat exquisit.

Una abraçada,

Materile

Són tants els amors que podem tenir com maneres diferents d'expressar-nos.

Una manera molt encertada d'expressar l'amor de mare, l'enyor, els records característics sobre petits c omentaris quotidians i, finalment, la decisió d'anar a l'altra punta del món per veure aquest fill tan estimat i desitjat.És un relat molt ben conduït que es va destapant a poc a poc. M'ha agradat molt.

Gràcies pel teu comentari sobre el meu amor "Inseparables", del despertador. M'ha cridat el fet que tu també tens un relat amb alguna cosa en comú. M'agradaria saber com es diu per poder-lo llegir.

Una abraçada,

Maria Teresa

Un relat preciós, tendre, sensible, imaginatiu i amb un vocabulari exquisit. Ets una gran escriptora. M'ha agradat molt, Anna Maria! Saps?, m'ha posat la pell de gallina pensar en el seu primer udol, i la testa mirant amunt...

Una abraçada

Materile

Les llàgrimes també volen la seva llibertat: si no la tinguessin, deixarien de ser llàgrimes i ens ofegarien... Bona reflexió.

Mare de Déu! No saps com m'ha costat entrar a la teva parcel·leta de relats. Suposo que tenia totes les bruixes del món, els dimonis, la Bòrnia, etc., que em barraven el pas.

Un conte molt bonic i amb un bon fons per poder reflexionar els més grans. Un conte per petits i grans.

M'ha agradat que hi facis referència: "de les aus marines atrapades pel “chapapote” quan va naufragar el Prestige. Res no li feia efecte...", no t'has deixat res per comentar d'una manera indirecta.

Jo en vaig publicar un que no ha tingut acceptació ¿?. es diu "La selva Maivista"; si el llegeixes, ja me'l comentaràs.

Una abraçada a tu, a la bruixa i a la Bòrnia.

Quin conte més "txulo"! M'ha agradat molt per la seva originalitat i perquè el trobo molt ben escrit. Mentre el llegia em semblava sentir la veu del Pol explicant la seva aventura. I mira per on, resulta que és un extraterrestre que ha caigut en un forat negre.

Felicitats!!

Materile

Quina sort que encara pugui haver tanta imaginació: la teva i la del personatge.

Un conte encantador amb una lliçó d'astronomia. Un nen que es fa estimar i que m'ha semblat sentir-lo com explicava la seva fantasia. Has sabut donar vida al Lex

Materile .

Un conte ple de tendresa poetica que amb la llum de les estrelles ens transporta per l'infinit. M'ha agradat molt, molt.

Estrelles que viuen, amb sentiments, amb problemes com els mortals i amb molta llum. Et felicito per la teva lluminosa imaginació.

Una abraçada,

Materile

Sí, una bona paràbola que amb una gran mestria has sabut canviar per una situació actual. Les cites bibliques donen força i seriositat al relat que crea dubtes sobre la procedència o estat psíquic de l'home que agafa el protagonisme de Jesús.
Crec que s'ha de ser enginyer per poder muntar un relat com has fet tu. Has posat totes les peces diferents en el seu lloc, però ens has creat un dubte: qui era aquell home, un boig, un delinqüent pederaste...?

Felicitats! Tens una ment privilegiada.

Maria Teresa

Veig que ja te l'havia comentat. De tota manera, me l'he tornat a llegir i m'ha agradat moltíssim més que abans.

Una abraçada,

Maria Teresa

Un b on relat sobre l'ésser humà i la pluja que ens aboca a un món de sentiments infinits i ens aboca a la reflexió, i ens fa veure que hem d'apredre a relativitzar per poder continuar un camí que a vegades es parteix en dos, o tres...
La pluja, en el fons, la nostra amiga que arrossega sentiments.

Materile

Sí, conec diverses versions de Sant Jordi. Durant molts anys, quan arribava aquesta data, els llegia poesies, la llegenda, i també els feia treballar auques i rodolins que tinguessin a veure amb la Diada.

Sempre va bé tenir-ne uns coneixements. També és bo comprendre la metàfora.

Materile

Felicitats! M'ha agradat molt el teu Sant Jordi, el drac, i els pobres innocents.

Dracs: en tenim massa, estem plens de dracs de totes menes, que han evolucionat però continuen atacant.

Vas escriure una història que crec que no passarà de moda: serà un clàssic. La teva esplèndida imaginació em va desconcertar una mica amb l'idioma que empra. M'agrada aquesta evolució en el temps i poder-lo visionar d'una altra manera.

Una abraçada admirada pel teu gran talent,

Maria Teresa

Ara feia temps que no llegia res teu i aquest relat m'ha fet reviure situacions semblants entre germans. A vegades tenim mals desitjos que per sort no es compleixen i no passa res.

Una fantasia màgica transportada en temps real. M'ha agradat molt, molt.

Una abraçada,

Maria Teresa