Caçant a ciutat

Un relat de: TerricheT
Caçant a ciutat

Solitaris carrers, tribus urbanes campen disperses arreu. Gossos salvatges i senglars s'han fet amos de la nova normalitat dels carrers de les velles urbs que els seus avantpassats van construir. Civilitzacions que han anat caient, com castells de sorra a la vora de les ones del mar. I el seu estimat mar ha guanyat terreny, moltes ciutats han desaparegut, i de les que queden, la majoria dels humans en fugen. Ara és casa nostra.
Algunes ens hem fet fortes entre les seves runes, en el fons ens sentim més segures que no pas en els camins. Ens cal viure atentes a qualsevol cantonada fosca, ombrívola.
La vegetació creix dia rere dia, el vertigen de la natura ens aclapara. Les nostres acòlites van armades amb arcs i fletxes, matxets, catanes… no és fàcil trobar perdigons, s'han esgotat, i fabricar-los està lluny de les seves actuals possibilitats tecnològiques defensives. A la nostra societat compartida ens hem tornat caçadores, i per sort, no ens falta carn de caça.
Les gates i els gats hem modificat el nostre comportament. Sempre hem sabut defensar el nostre territori. En aquests temps de nova fundació social, hem creat una simbiosi curiosa amb algunes humanes solidàries, on com sempre, són els nostres criats. Ho acceptem totes, elles i nosaltres. Convivim, intentem tirar endavant una nova societat, però ens cal eliminar aquella plaga que encara persisteix, cada cop més feble, dels humans mascles prepotents i homòfobs. Aviat els podrem tenir captivats en reserves, de fet, ens calen.
Ara mateix són fàcils de caçar i la seva carn a nosaltres ens és molt nutritiva, única cosa positiva, ja que fora d'això, no tenen gaire enteniment. Queda clar que els nostres humans domesticats no en mengen, ens la preparen molt bé, això sí. A les humanes alfes els fa fàstic, i els seus acòlits fan com elles. Millor, més carn per a nosaltres.

Comentaris

  • Comentat[Ofensiu]
    Prou bé | 12-11-2022

    Al repte
    Amb total cordialitat

  • Distopia[Ofensiu]
    llpages | 12-11-2022

    Al pas que va la humanitat, cap destí pot rebutjar-se, ni el que reflecteix el relat. Això sí, potser en lloc de gats seran insectes... Bona feina, TerricheT!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

16 Relats

113 Comentaris

9529 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.

Moltes vegades, els meus relats cerquen un cert aire de la mitologia, i si pot ser, la nostrada.


El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.