EL NEN DEL TRICICLE - Introducció

Sempre he cregut en la força sanadora de l’escriptura. Ella m’ha permès contínuament endreçar i posar ordre en els meus sentiments. És per mi una mena de teràpia que em permet dir a la gent que m’estimo allò que la meva timidesa m’impedeix.

Aquest recull de records, aquest “El nen del tricicle”, te’l dedico a tu papi, l’home que més ha sabut estimar-me i entendre’m.
Ens vas deixar el dotze de setembre del 2014, amb la teva discreció habitual, perquè no podies pas acomiadar-te de nosaltres un 11-S, hagués estat del tot irreverèncios i contrari a la teva innata elegància.

He recollit tots els records que tenia associats amb tu; coses que em vas contar i d’altres que varem viure junts.
Has estat un home dolç, tendre, divertit, amb un sentit del humor extraordinari, un treballador incansable que ens vas permetre al Julià i a una servidora tenir els estudis que tu no va poder tenir, per haver nascut en uns temps equivocats.
Vas adorar fins al final a la Salut, aquella noia que no miraven amb bons ulls els teus progenitors, per procedir de “Cal Caragoli” una casa amb la qual no compartien la filosofia existencial, per dir-ho finament.

Quan te’n vas anar d’aquest mon, jo la teva filla, vaig sentir quelcom entre alleujament i dol. Uns moments de connexió molt intima entre un pare que sap que se’n va i les mentides piadoses d’una filla que et va adorar “fins a l’esquelet” com diu en Joan Vinyoli.
Tu ja erets presoner del teu cos i la teva mirada, amb aquells ulls verd aquarel•la, em va parlar fins als teus darrers instants.
Les teves mans de pianista, tan boniques, encaixaven tan bé entre les meves que es van quedar unides fins i tot desprès del teu últim alè...

Papi, quines coses té la vida, et recordo cada dia, et recordo potser més i tot que abans. Soc tan egoista que he volgut tornar a viure una segona vegada tots aquells records amb els que varem construir la nostra existència conjunta.
Quan vaig veure aquella foto teva amb el tricicle, ja estaves molt malalt, però va ser ella la que em va fer adonar-me de que abans de ser el meu papi, també havies estat un infant... aquell nen del tricicle.

La teva “Filomena”,

Alcoletge,
Novembre del 2014