Cercador
Humanitat sense humans
Un relat de: Abel Maestre- Compartir:
Cruel i vil batalla,
que lluito cada dia.
Ni contra qui sé encara,
només se gosadia.
I lluito contra el res,
l'únic amb qui lluitar.
Com a més ferotge és,
més sang farà vessar.
Ara ja ningú és res,
ara res és tothom.
Ara ningú és algú,
quan podrà marxar hom?
Cap res podrà marxar,
perquè dolçor provoca.
Qui l'intenta cercar,
corre de boca en boca.
Comentaris
-
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 29-03-2024
Hola, Abel: Aquest poema te l'havia comentat i em va agradar.
Et done les gràcies per llegir-me el meu relat "Una visita inesperada", on dius que és "exquisit".
Cordialment.
Que passes bona nit i ens llegim.
-
Lluita la humanitat. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 25-03-2024 | Valoració: 10
Un poema penetrant, pensatiu i amb ganes de ser feroç, perquè l'home en sí és humà. I les guerres trauen molta sang.
Molt original, Abel.
Benvingut a Relats en Català.
Cordialment.
Perla de vellut