INSTINTS MATERNALS

Com ens has portat a l'hort, hahaha. De la imaginació al poder. Amb quatre ratlles has fet un gir espectacular en el relat. M'ha encantat jomagi.

Rosa.

Jo també pensava que era una dona que establiria una relació de germanor amb una altra dona o potser una bèstia, una relació solidària.
Com canvia el relat de sobte, l'esperada solidaritat es torna crueltat i depredació.
Un relat molt cruel que, malgrat ser tan curt, et provoca un canvi sobtat i molt punyent.
Irònic el final: li queia bé, però el menjar és el primer, especialment per a una embarassada.

Al començament hi pensava amb una dona embarassada, un poema de amorositat maternal, però cap el mig la cosa se'm començà a fer-se incomprensible i vet aquí la sorpresa final! Una aranya cruspint-se una mosca. Ras i curt un poema surrealista que no m'ha deixat indiferent... El rot final molt ben pensat per acabar-ho d'arrodonir...