A la piscina

Un relat de: Atlantis
Escriure és mentir - em va dir a la primera cita.
-I llegir?
- Llegir és creure-s’ho
Aquestes paraules son les que vam intercanviar el primer dia que vam tenir una conversa ell i jo.
Fins aleshores només ens havíem vist a la piscina. Era l’estiu del setanta. Jo aprofitava el temps que tenia a la feina per dinar i anava al Club de natació. Entre nadada i nadada llegia a Anna Karènina. Ell feia deu piscines seguides i seia en una taula arraconada, treia una llibreta i un bolígraf i es posava a escriure.
La primera conversa va anar així. Vam agafar el costum de dinar junts cada dia.
-Escriure és quan dius més la veritat- li vaig dir jo a la següent trobada. – Viure és mentir.
- Tu també escrius? –em va dir per tota resposta.
-Quan escric omplo la pàgina de mentides i fantasies, però hi ha més veritat en tot el text, que en la meva vida diària.
Els dos anàvem amb banyador, així que estàvem pràcticament despullats.
Tenia unes cames primes i un tors escanyolit. A mi m’explotaven els pits a dins d’un vestit de bany de color negre, que em feia la figura mes esvelta.
-Quan escric ideo uns personatges ben parits, que passen aventures impensables. El protagonista és alt musculós i seductor.
-Jo, en canvi, puc expressar les meves emocions més recòndites i, una mica disfressades, escriure situacions que he viscut.

Ara ell és un famós escriptor. Va guanyar el Premi Sant Jordi l'any setanta-sis. La seva primera novel•la tracta d’un valent mariner, que sedueix a totes les noies.
Els meus escrits, guardats en el disc dur de l’ordinador ,no tenen gaire valor, però hi ha més de veritat en ells, que en aquesta dona que treu la pols cada dia dels mobles i neteja el cul dels seus fills.



Comentaris

  • Llegir, escriure...[Ofensiu]
    Cesca | 19-05-2024 | Valoració: 10

    Escriure veritats o mentides. Llegir veritats o mentides d’un altre. Ves a saber. Crec que no es pot negar que la manera com escriu diu molt de l’autor. Si no fos així, els escrits no tindrien ànima. Serien històries “planes”. Sí que n’hi ha d’aquests, però no són pas els que es queden a la prestatgeria de preferits de ningú.
    Un bon relat. Enhorabona. Un plaer. Sort.

  • Cirerot | 15-05-2024

    M'ha agradat el relat. M'ha fet pensar que per ser bon escriptor la única condició realment indispensable és la honestedat amb un mateix. Mentir o no als demés em sembla irrellevant a la par que inevitable i dir que escriure és enganyar és com agafar-ho tot pel broc gros, massa lapidari. Suposo que si ets honest pots crear la ficció més del.lirant que se t'acudeixi però sempre estaràs transmetent sensacions, sentiments, etc. que formen part de com veus el món i són tan reals com tot allò que t'envolta i pots tocar amb els dits.

  • Perplexitat[Ofensiu]
    llpages | 12-05-2024 | Valoració: 10

    Mira que sempre hauria dit que hi ha més veritat en la vida que en qualsevol novel·la, per allò de que la realitat sempre supera la ficció. Si ho planteges a l'inrevés, podria ser una excel·lent manera d'atreure l'atenció de l'interlocutor, en aquest cas del noi que escriu a la piscina? Vull dir, sorprendre'l amb una declaració que fa rumiar perquè et deixa perplex. El relat m'ha deixat una mica a mitges, em pensava que la conversa entre ells dos s'allargaria una mica, perquè el tema dóna de per si. En qualsevol cas, si m'allargo massa en aquest comentari és perquè el relat s'ho val, enhorabona!

  • L'art[Ofensiu]
    aleshores | 12-05-2024

    L'art existeix per a alguna cosa!, sembla que dius.

    Per explicar - l'escriptura - com és la vida, sense condicionats; o com hauria de ser aquesta vida.

  • La piscina.[Ofensiu]

    Diuen que quan un escriu en certa manera és com despullar-se de la màscara humana i expressar-ho més o menys disfressat, segons els interessos de cadascú o l'objectiu que vulgui aconseguir. El que no sé si escriure mig despullat o en vestit de bany permet fer,-ho sense tapalls i amb molta més sinceritat. Aquest home Esprimatxat que escull culturistes per a narrar les seves històries fictícies en certa manera és com fer-se una dallonses mental.. Jo per exemple en la meva poesia homoèrotica no m'invento res de res....Tan sols em permeto la llibertat de canviar noms i ubicacions per tal de preservar la meva identitat. Ho faig perque en certa manera els meus poemes són un dietari fora de la piscina, perdó!, volia dir de l'armari. Per cert, mentre escric aquest comentari no em puc treure del cap: "A mi l'explotaven els pits dins d'un vestit".

  • Començant a escriure...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-05-2024 | Valoració: 10

    A la piscina es conversa de tot, perquè és així. Cadascú té una idea que dir, en començar a parlar i més en la piscina.
    Escrivint és com s'ensenya un a fer un microrelat com aquest.
    És així, s'ha de llegir molt per a saber escriure.
    La inspiració t'ha eixit de categoria.
    Que tingues sort.

    Cordialment.
    Perla de vellut.

  • Mentides...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 10-05-2024

    o veritats a mitges. Si més no, escriure sempre és un bon exercici, que resulta beneficiós, sigui amb èxit de publicacions o amb èxit més emotiu i personal. M'ha fet pensar molt el contingut d'aquest relat. L'he trobat molt bo.

    Sort Atlantis.

    Rosa.

  • Vida precària[Ofensiu]
    SrGarcia | 10-05-2024

    Suposo que és una fantasia; xafarder com sóc, he buscat el guanyador del premi Sant Jordi l'any 1976 i va ser una dona, la Montserrat Roig.
    Les elucubracions sobre la veritat o mentida a la literatura em costen d'empassar. Una altra cosa són les ciències, però a la literatura et pots inventar el que vulguis i no hi ha res que sigui vertader o fals.
    Ara bé, suposo que et refereixes a la veritat en un altre nivell. En aquest sentit, trobo pertinent la frase "viure és mentir", la narradora contraposa la realitat de la vida quotidiana, bastant precària, amb la riquesa emotiva dels seus escrits; potser és en aquest sentit com s'ha d'entendre.
    També em sembla trobar una certa ironia: l'escriptor famós tracta de coses que li són totalment alienes, protagonistes cepats i seductors, cosa que ell de cap manera és. Sembla que el famós sigui el mentider, que l'èxit ha de venir per explicar mentides. La narradora diu la veritat i té tots els escrits al disc dur.

  • Ple de veritat[Ofensiu]
    Ginebreda | 09-05-2024

    Un relat ple de veritat, com molt bé expresses. Tens raó en dir que en els relats és on ens mostrem tal com som. M'ha agradat molt com descrius l'ambient de aquella piscina que m'ha recordat de quan jo anava a Piscines i Esports, a Sarrià i era jove i feble, però encara no ho sabia.
    Molta sort en el concurs, companya!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

164 Relats

1410 Comentaris

103549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com