Pacotilla

PACOTILLA
Soc un escriptor aficionat i m’auto-qualifico de “pacotilla” però tinc unes bones teories. Una d'elles és que s’ha de trobar el moment òptim per escriure; a mi m’agrada fer el símil amb la verema. El verolat, la recollida del raïm, s’ha de fer quan els grans estan en un punt molt concret, quan el raïm canvia de color i passa del verd daurat al morat processó de setmana santa. Per tant, per seure’ns a escriure hem d’estar predisposats a inventar i crear. I seguint amb la mateixa paràbola del verolat que per obtenir una millor producció de raïm i l'adequat grau d'alcohol a vegades i en algunes zones cal fer patir el cep, o sigui estressar-lo sembrant gallarets en els passadissos perquè es beguin l'aigua que hauria consumit el cep i així s'estressa. Llavors acumula sucres com a mesura de defensa per tal de que maduri més ràpid. També l’escriptor en alguns moments ha de fer patir als lectors. Obligar-los a pensar. Empipar-los o el que vulgarment es diu “tocar els ous”.
Els vinaters abans del verolat fan una altra feina, uns actes previs i preparatius que se’n diu “follar”, treure la pela del raïm. No desvetllaré si jo ho faig, i si fos el cas si ho faig abans o després d’escriure.