Foto de perfil de llpages

llpages

Barcelona,

179 Relats, 380 Comentaris
215830 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.

Últims relats de llpages

Últims comentaris de l'autor

  • llpages | 08-01-2021 | Valoració: 10

    ... si l'argolla acabarà encerclant el coll d'ell o bé el d'ella, però que algú acabarà fent de gos, o de gossa, està prou clar. No estem en un cas de "llegir entre línies", més aviat es tracta d'un "deixi que el seu cap engegui la imaginació i s'empesqui el que s'esdevindrà". Un relat amb final obert (o no tant) dels que m'agraden, bona pensada!

  • llpages | 13-12-2020 | Valoració: 10

    Hi ha tants comentaris al teu relat, i de tan bons, que em penso que no cal afegir-hi gaire res. L'he aprofitat per desitjar-te unes Bones Festes. Aquest text teu és intemporal, el temps passa per a tothom, i tan de pressa! Desitjo que ens poguem seguir comentant l'any vinent, i l'altre, hahaha... fins que el temps ens digui prou. Mentrestant, procuraré seguir dibuixant somriures i reflexionaré sobre el que escrius, tan humà al capdevall.

  • llpages | 09-12-2020 | Valoració: 10

    Hi ha un secret per gaudir del teu poema, Perla de Vellut: llegir-lo molt a poc a poc, quasi pal·ladejant cada paraula, cada síl·laba. No tenir cap pressa, que s'allargui el temps que calgui la seva lectura, només així et provocarà bones sensacions.
    Com molt bé dius en un dels versets,

    Ja no era jo…
    sinó un animal
    silvestre
    un cercador de pedres precioses.

    Aquest teu poema és una pedra preciosa. Que en trobis força més!
    Aprofito per desitjar-te unes bones festes, i que l'any vinent ens seguim comentant per aquest web, salut i peles!

  • llpages | 09-12-2020 | Valoració: 10

    Un poema que comença d'allò més innocent, podrien ser els versets inicials d'un poema per a infants, però acaba amb una intensitat eròtica remarcable, d'un pujat de to suggeridor i excitant. Una perla de poesia eròtica, m'ha sorprès gratament la gradació d'erotisme creixent, ets un mestre! Enhorabona!
    Aprofito l'avinentesa per desitjar-te a tu també unes bones festes, que la salut t'acompanyi!

  • llpages | 06-12-2020 | Valoració: 10

    De la situació més pueril possible a l'ensurt més inesperat hi ha un camí, una gradació que cal recórrer. Si t'allargues massa amb els preàmbuls, el lector pot perdre l'interès; si l'ensurt apareix massa aviat, el relat perd força perquè no s'entén. La gràcia rau en trovar el ritme adient, anar augmentant la intriga sense pressa però sense pausa... Mireu, sabeu què, deixem-nos estar de teories i llegiu aquest relat. Quan tingueu dubtes sobre situacions "in crescendo", llegiu -lo com a exemple, no en trobareu cap amb millor cadència dels fets. Jo ja me l'he emmarcat, i tu?

  • llpages | 28-11-2020 | Valoració: 10

    ... també hauria acabat el relat amb la noia convertida en un galzeran o un boix grèvol farcit de fruits vermells. És l'hora de dinar i la gana apreta? No serà que ha olorat un xuixo ben torradet amb la crema tèbia? Hahaha! Mai deixaràs de sorprendre'ns, Montseblanc!

  • llpages | 28-11-2020

    Res de devoció cap als sants. Com molt bé saps, sovint els sants més venerats han estat grans pecadors (Sant Pau, sense anar més lluny, va ser soldat abans de caure del cavall). Només sento una especial atracció per les extraordinàries vides que s'han transmès al llarg del temps, que no deixen de ser relats plens d'imaginació i originalitat, com he deixat dit al meu comentari de sota.
    Gràcies per llegir-me, Nil!

  • llpages | 26-11-2020

    La vida dels sants està farcida de llegendes tan fascinants com originals. El més sorprenent és que no sabem qui es va empescar el reguitzell de miracles, proeses i lliçons de vida que fan que els sants siguin això, sants. Segurament, d'un petit fet inusual (el sant va amansir un llop) en va fer un acte de salvació col·lectiva (matà el drac que amenaçava un poble) per culpa d'un efecte papallona d'orella a orella. Però això no els treu cap mèrit, són històries fantàstiques que, encara que no despertin vocacions religioses, atrauen un munt de lletraferits. Aquest relat és un homenatge als qui es van treure del magí tot aquest meravellós univers que ha perdurat al llarg dels segles fins arribar als nostres dies.

  • llpages | 13-11-2020 | Valoració: 10

    Podria ser una notícia treta de qualsevol medi de comunicació, malauradament desgraciada l'agafis per on l'agafis. Realitat punyent més freqüent del que ens pensem. Qui és el responsable del comportament d'en Fran? Què ha fallat en la seva educació? La resposta és múltiple i variada, i segurament tots hi tenim part. La lectura del relat et fa sentir fatal perquè no hi ha marge per a la ficció. Si el que llegim ens aboca a la reflexió, el text haurà assolit el seu objectiu. Gràcies, Montseblanc, per fer de portaveu de fets que no haurien de passar mai.

  • llpages | 13-11-2020 | Valoració: 10

    El relat diu més del que no està escrit que no pas del que hi posa. M'explico: tots tenim al cap les cruentes imatges de l'acte terrorista a les Rambles de Barcelona, de luctuosa memòria, i aquestes et vénen al cap en acabar de llegir un relat que dóna les mínimes pistes del que succeirà i les conseqüències que se'n derivaran. Quina força que té el text! M'encanta quan l'autor deixa que el cap de cadascú refaci una situació sense que quasi ni l'hagi descrita, quatre pinzellades per posar-te en solfa, i la resta ja l'acabarà de definir el teu cervell. Enhorabona, Montseblanc, un altre encertadíssima peça curta amb tota la força de les paraules suggeridores.

  • llpages | 18-10-2020 | Valoració: 10

    Recomano llegir i rellegir el poema fins a quasi memoritzar-lo. Aleshores, repetiu-lo amb veu alta amb els ulls tancats: és quan "escoltareu" els versos, fareu que les paraules esdevinguin acords a partir d'unes notes que són les síl·labes. I notareu que sona excel·lent, que és com escoltar una música. És una manera de que el missatge t'arribi sense parar gaire atenció en el significat, a voltes un xic ocult. Enhorabona!

  • llpages | 06-10-2020 | Valoració: 10

    El cervell pateix d'una sotragada quan acaba de llegir el text. Bé, potser hauríem de dir-ne "convulsió",no trobeu? A banda, a mi sempre se'm fan curts els teus relats, donarien per un munt de situacions derivades, però, esclar, aleshores l'efecte impactant que busques (i trobes, com hi ha món!) quedaria diluït. Estic convençut que la fusió d'un bon grapat dels teus textos breus donarien lloc a una narració trepidant, provem-ho?

  • llpages | 28-06-2020 | Valoració: 10

    Em reitero en la facilitat que té l'autora per encetar un relat i que el lector s'hi enganxi i passi molt bona estona. No descobreixo res de nou, i a cada text sorgit de la teva ploma ho redescobreixo tot, originalitat i "savoir faire" literari. En aquest cas, m'he quedat amb les ganes d'una història més complexa, amb detalls (els objectes d'una casa, sense anar més lluny) que fessin de fil conductor d'una sèrie d'esdeveniments per a sucar-hi pa: passions amagades, relacions prohibides... no ho sé, jo crec que aquesta tafaneria de la protagonista dóna per a moltes històries. Però mai és tard, que quedi aquest comentari meu com a provocació per a un nou relat dels teus que, ben segur, ens encantarà a tots els teus seguidors. Enhorabona,Montseblanc!

  • llpages | 28-06-2020 | Valoració: 10

    M'agraden molt els relats on la història i la ficció s'enllacen. Amb la primera, s'aprèn;amb la segona, s'aprèn a valorar l'escriptura i l'originalitat de l'autor. Sincerament, crec que has aconseguit un equilibri perfecte d'ambdós components. La part històrica la conec, una desgràcia la miris per on te la miris. La teva collita personal en el relat és distreta i amb sorpresa final, m'ha semblat perfecta! Enhorabona per un text molt reeixit,a seguir escrivint, SrGarcia!

  • llpages | 25-06-2020 | Valoració: 10

    He gaudit del sonet per duplicat: amb el continent i amb el contingut. El continent fa referència a la perfecció en la mètrica i la musicalitat que se'n desprèn, com una petita joia d'orfebreria. El contingut és deliciós: cada paraula, ja sigui nom, verb, adjectiu o adverbi, està triat i col·locat on li toca, ni més ni menys, com encaixa una clau al pany, i aleshores s'esdevé el miracle de la transmissió de l'amor que transmet, un amor sincer, autèntic, entregat. Una espiritualitat embolcallada amb el paper més fi i la llaçada més sofisticada.
    Sempre és un plaer llegir-te i, encara més, comentar-te. Enhorabona, Perla de Vellut!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: