Amb to irònic, cada línia del relat és una denúncia d'un genocidi que pesarà com una llosa a les consciències de qui alimenta tant de terror. També és veritat que parlar de consciència davant de la barbàrie no deixa de ser un contrasentit. Esperem que el colom de la pau voli ben aviat en una terra on aviat no quedarà ni un bri d'olivera.

et diré el que et manca. Qui narra la situació familiar repeteix com un mantra que els nanos estan bé, però qui ho llegeix sospita que, entre línies, hi fa falta alguna cosa. Els fills, quines referències tindran dels seus pares si només els veuen a través de pantalles? Un relat on s'exposa molt bé la realitat d'algunes famílies i el tema de la conciliació familiar com un dels problemes ben actuals. Enhorabona, Magda!

"Deu pometes té el pomer", del col·lectiu Ofèlia Dracs, un recull de narracions curtes eròtiques que recomano vivament. Agraït, Joan Colom!

Feia temps que no gaudia d'un vocabulari català tan ric! A banda del significat d'algunes paraules al final del text, que s'agraeix, la descripció del protagonista i de les observacions de qui relata els fets llueix per la precisió dels adjectius i verbs, alguns dels quals no estem acostumats a veure escrits (ja no dic parlats). En resum, un text molt elegant en fractura que ha fet les delícies d'un servidor. Enhorabona, Nil!

VIDA! Unes paraules exquisides sobre el dol i l'impacte emocional de la mort d'un ésser estimat. Per emmarcar!

VIDA! Unes paraules exquisides sobre el dol i l'impacte emocional de la mort d'un ésser estimat. Per emmarcar!

Apostaria a que estàs parlant d'un gos, però també hi ha homes peluts, forçuts i tossuts... Uns ulls de mel que han enamorat tant a l'autora com al lector d'uns versets molt reeixits. Enhorabona!

M'ha agradat aquesta manera sincera i planera d'acomiadar-se d'algú amb qui els lligams són mínims. O no tan mínims, que quan algú passa per aquest tràngol, s'adona de que l'afecte cap algú sempre sap greu de perdre'l.

M'he distret llegint les vides dels protagonistes, sempre s'aprenen coses. Bona feina, Joan Colom!
Quant a l'endevinalla, no cal deixar-me més temps, una cosa és que m'agradi el jazz i una altra ben diferent les endevinalles sobre jazz. A seguir escrivint reptes, Joan Colom, que estan molt ben plantejats, i el que tingui ganes de resoldre'ls, endavant, no cal que m'espereu (enhorabona al SrGarcia).

Una barreja d'ideari polític impresentable i sexe per avorrir a les ovelles que provoca basques en el lector (o sigui, un servidor). Assolir aquest nivell de rebuig fisiològic és el millor indicador de les bones maneres de l'autora, que sap com manejar els espasmes estomacals amb literatura de la bona. Enhorabona, Tanganika!

Un tema espinós, aquest, el de les bromes a les xarxes socials. Qualsevol de les frases de la sàtira que acabo de llegir, molt ben estructurada, agafada fora de context, faria saltar les alarmes. Digueu-me poruc, però això d'escriure el que et dóna la gana per internet és una pràctica arriscada, que entre els de la caverna mediàtica i els poca-soltes, et pot sortir el tret per la culata quan menys t'ho esperes: amenaces, insults, etc...i a veure qui és el maco que els convenç que tot era una broma. Bona feina, SrGarcia!

Crec que traduir una sensació del gust a paraules és una tasca difícil. Però no impossible, d'aquí aquest relat com excel·lent mostra de com fer-ho. Enhorabona, Rosa!

Al còmic "Astèrix a Bretanya" es fa ús de l'expressió "bondat graciosa", que intenta traduir el "Oh, my God" anglès, expressió de sorpresa. També hi cabria en aquesta excel·lent reflexió. Enhorabona, Joan!

Excel·lents vibracions les que transmet el bellíssim poema. M'ha fet pensar en aquella cançó d'en Lluís Llach "Cal que neixin flors a cada instant", i qui diu flors, diu roselles, plàtans, ... Enhorabona, Aleix, per recordar-nos que no hi ha com la comunió amb la natura per tastar la felicitat.

Entenc que la compra de la casa estimada va frustrar-se al final, ho he entès bé? Un text una mica críptic, al meu parer. A banda, al meu entendre les coses s'aprecien, mai s'estimen, només s'estimen les persones, però ho dic a títol personal.