Quan hom pren una decisió, més aviat o més tard es veu si ha estat encertada o no. Si ho ha estat, cap problema, cal felicitar-se'n i prou. Però si no ho ha estat, aleshores hi ha un factor que cal tenir molt en compte: només s'aprèn de les errades, que et forcen a reflexionar sobre el perquè de la decisió i et fan més savi quant a properes vegades. Per tant, decidiu sempre, que sempre en sortireu guanyant. Bona reflexió, Joan!

L'obra de teatre de Nathalie Sarraute "Per un sí o per un no" fou representada per la Companyia Flotats al Teatre Poliorama el 1986, protagonitzada per Josep Maria Flotats i Juanjo Puigcorbé. M'hi ha fet pensar aquest recull de nanoocurrències, farcides de cagadubtes que a voltes l'encerten, i d'altres, no. La presa de desicions... ai, un tema inesgotable per a la condició humana. Només reconec que sempre tinc un sí per a les nanoocurrències, sens dubte!

Un diàleg entre mare i filla que excel·leix en naturalitat. Sinceres i entranyables, et fiques en la pell d'elles sense adonar-te'n, de tan ben parides com són. Fer front als canvis que et depara el destí amb l'esperit de les protagonistes és un exemple a seguir. Enhorabona, Mònica RU!

Una lectura fàcil, unes imatges deliciosament descrites, sintonia en l'opinió que s'hi reflecteix, què més puc demanar? No calen temes transcendents ni grans nissagues per gaudir d'un text que et fa passar una bona estona. Bona feina, Mena Guiga!

Totes les masses piquen, els extrems es toquen... Un relat fresc i divertit, farcit de dites populars, que es gira com un mitjó quan la que critica el seu home pateix del mateix defecte. M'ha fet passar una bona estona, alhora que gaudeixes d'un llenguatge acurat. Enhorabona, Rosa!

Quina embranzida d'esdeveniments! Del pacífic Tonet tontet al Tonet assassí en qüestió de dues línies. M'ha agradat la força que pren el text quan l'aixada comença a fer de les seves, transmet una acció tant descontrolada com imparable. Enhorabona, un relat per als que no pateixen del cor.

Quin enrenou de temes! El número e, Escher, la passió de Crist, ... Vols dir que no n'has fet un gra massa? Em fa l'efecte que el tema t'ha dominat i no has aconseguit ben bé el que volies. En qualsevol cas, he après alguna cosa, i això ja m'està bé. Agraït, Joan!

Un relat que, malauradament, té més de real que de ficció. Encara que coneixia bona part dels fets històrics que s'hi exposen, n'he après d'altres. Agraït, Joan!

No heu llegit en alguna banda que l'ociositat fomenta la creativitat? Tenir la ment sempre ocupada no ajuda a generar noves idees, sovint cal buidar-la de continguts i, aleshores, recomençar des de zero. Aquestes línies del relat en són testimoni, reclamant la bellesa i el sexe com a font d'inspiració. Bona reflexió, kefas, i no defalleixis, les muses aviat vindran a socórre't.

és la protagonista del relat. La descrius amb detall i és el teu objectiu quan el convides a refrescar-se. Sense contacte directe, només a través de l'aigua que rebota en la seva pell, quina manera més subtil i encertada d'establir un lligam entre ell i tu. Hi ha sensibilitat i atracció velada en tot el text, que duu la teva firma, el reconeixeria de seguida. Com han dit els comentaris precedents, en volem un segon acte. Enhorabona, Nil!

Tot el text està farcit de petits detalls que donen sentit a l'existència. M'ha agradat com assenyala aquests gests imperceptibles com els que ens fan més forts en els moments més durs, en els tràngols que tots hem passat i passarem. Un relat per llegir cada dia i valorar tot el que tenim d'immaterial i no pas tot el que volem tenir de material. Enhorabona, Maria 12!

Un acaba de llegir el text i nota certa angoixa existencial, una ment turmentada que no troba repòs. Molts dels versets els he trobat enigmàtics, però és el conjunt el que et deixa aquest regust amargant de ment pertorbada i inclinada a la foscor. Un pot compartir o no aquesta actitud, però, al meu parer, la transmissió al lector d'aquest estat mental lluny de la llum és excel·lent. Enhorabona, Sergi!

A mesura que avances en la lectura, et vas ficant en la pell de la senyora gran i una esgarrifança et va recorrent el cos. Això només és possible amb molt d'ofici, sabent escollir molt bé les paraules que et deixen atordit, amb un sentiment d'injustícia creixent. Bona feina, Ravegal!

no tant! Un text que, per més que te'l rellegeixis. sempre hi veus interpretacions noves. M'ha fet somriure. Només he trobat a faltar que, entre tants acrònims, cap d'ells no fos una paraula foteta. kefas en estat pur!

és que un polític qualsevol, lluminàries com són tots, faci ús d'aquest text per justificar qualsevol bajanada. El número pi potser irracional, però ho és molt menys que qualsevol dels polítics que corren per aquí, del partit que siguin. Hem d'estar agraïts que en kefas posi llum a la foscor sobre l'origen de tant desori.