Sense entrat en debats de si són millors les ametlles o les avellanes, aprofito l'avinentesa per afegir que, amb xocolata, ambdós fruits secs passen a un estat sublim de gust. Un relat que m'ha despertat la curiositat d'encetar un recorregut pels indrets que anomena i comprovar si encara queda algun vestigi dels productes alimentaris citats. Bones reflexions, Juan Palomo!

Els diàlegs entre els protagonistes es podrien agafar com a manual de com adreçar-se a algú amb la sinceritat per endavant. Hi ha una fluïdesa en tot el text que el fa molt atractiu, et va despertant la curiositat del com acabarà i et quedes amb les ganes de més, d'una continuïtat. Molt ben escrit!

Els algoritmes informàtics, en totes les seves formes però bàsicament en les xarxes social, ens han convertit en uns addictes compulsius que perdem el temps que no tornarà en badar mirant foteses. Hi ha d'haver i hi haurà una reacció. La prohibició d'accés a les xarxes socials per als menors de setze anys és un primer pas, però crec que del tot insuficient. Cal una conscienciació col·lectiva que rebutgi l'ús del mòbil que fa que en les taules dels bars els allà reunits no parlin entre ells perquè estan badocs mirant les pantalletes. En fi, que la revolta a tanta manipulació passa per la decisió individual a tancar el mòbil i agafar un llibre. Així sigui.

Ho provaré: en èpoques de sequera creativa, per què no un viatge en metro tot observant la fauna que hi ha? Un relat que aconsella al lector que vol ser també autor, què més voleu... Beure de la quotidianitat per parir texts originals, sembla un xic paradoxal, però sovint és així. M'ha agradat!

Quan acabes de llegir el relat t'adones que et comencen a venir al cap un munt de preguntes sobre el perquè d'aquest comportament abjecte, el que vol dir que no t'ha deixat indiferent. Estem davant d'un text potent en molts sentits: descripció, temàtica, tempo, resolució. Potser en el final hauria esperat alguna sorpresa, però no em facis cas, és l'autor qui mana i així ha de ser. Els escrits del SrGarcia són cars de veure, però quan apareixen, la clava en tots els sentits, d'aquí el reconeixement unànime dels que el comentem.

Amb música o sense, subscric totalment el que diu el text, que faria de lectura diària i obligatòria cada matí abans d'encetar el dia. A veure si aprenem a valorar la vida en el que realment val la pena, i deixar de córrer com pollastres sense cap per a finalitats buides de contingut. Enhorabona!

He estat pensant, mentre llegia, que era un porc el que maltractava l'home, invertint els papers de poder. Però no, es tractava d'un extraterrestre. Tant se val, m'han fet mal l'orella i els testicles quan he llegit el que pateix l'humà, el que vol dir que m'he ficat en el text (potser massa...). Enhorabona!

T'han sortit unes nanoocurrències molt enginyoses i divertides. I, el que té més mèrit, no en descartaria cap! Enhorabona per la inspiració!

que cal procurar que no s'alenteixi és el cap, cal fer anar el cervell sempre que es pugui, encara que no tinguem la rapidesa mental de quan érem joves. Quant a la resta, cent per cent d'acord, Prou bé!

M'agrada llegir-te perquè hi ha una fluïdesa extraordinària en tots els teus relats, i una naturalitat en els personatges i les seves vicissituds que sembla que els hagi viscut un mateix. Passen coses i no en passen alhora, tot va narrant-se sense pressa però sense pausa, com la vida mateixa. Res, que he quedat enganxat a la història i en vull més, per descomptat!

Quatre línies que em fan venir ganes de tastar l'arròs que tan bé descrius. Llegint-te, se'm fa la boca aigua i se m'obren els narius quan evoques l'olor del fumet de peix, quin plaer! I no és veritat que aquestes sensacions gastronòmiques proporciones dosis de vida? Que t'esguerrin els menys dijous possibles, Antonio!

Una mirada enrere en uns versets encertadíssims en elaboració. A l'impacte estilístic hi sumes les ganes de mirar cap al futur una vegada els has llegit, que la sensació d'immobilitat i pèrdua de temps em neguiteja profundament. Agraït!

El que barrinava la infausta Carmen Polo, s'ajusta al text que ens ocupa? Per què no? I si queda curt? Acompanyava al dictador quan signava sentències de mort mentre prenia xocolata desfeta amb xurros? Un relat que presenta un personatge històric des d'una perspectiva de primera persona ben convincent si ens atenem als fets històrics, situada en una zona de comfort de la qual dubta a vegades. Bona feina, Prou bé!

hagués decidit de fer els cargols a la llauna, l'abast de la tragèdia hauria estat menor, qui ho sap... L'escena del lavabo és terrorífica, molt bona! El final és inesperat, però lògic donat el lligam tan íntim entre el vailet protagonista i els cargols, i dóna un punt de surrealisme que queda bé. M'ha agradat ,Iona!

Un text que podria tenir més d'una interpretació, però que comunica la idea de moviment. Immigrants? Amants? Desgraciats? Preneu el que us sembli més adient, la gràcia rau en la senzillesa de les paraules escollides i la màgia dels significats múltiples a que, sorprenentment, dóna peu. M'ha agradat!