Foto de perfil de llpages

llpages

Barcelona,

204 Relats, 627 Comentaris
260962 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.

Últims relats de llpages

Últims comentaris de l'autor

  • llpages | 14-08-2022

    Segons la font https://www.givingwhatwecan.org/blog/is-the-world-really-getting-worse (en tradueixo fragments) "des de 1990, més de mil milions de persones han sortit de la pobresa extrema encara que la població mundial ha augmentat en 2.500 milions de persones. Citant la mateixa font, a llarg termini, les coses es veuen encara millor. Fa només 200 anys, al voltant del 90% de la població vivia en la pobresa extrema. El 2018, era al voltant del 10%. A l'Àfrica, l'esperança de vida s'ha doblat respecte l'any 1900.
    El nombre de nens que moren també està disminuint ràpidament: el nombre total de morts de menors de 5 anys es va reduir a més de la meitat entre el 1990 i el 2019, fins i tot després de considerar el creixement de la població.
    I estem avançant molt bé en l'eliminació d'algunes de les causes de mort més freqüents, com la malària, la desnutrició i la contaminació de l'aire. Les morts per paludisme només a Àfrica es van reduir gairebé a la meitat en només 15 anys.
    Les millores no es limiten només a la salut i la pobresa. La gent també està rebent més educació que mai; i mentre que el 88% de les persones eren analfabetes el 1800, el 86% de les persones eren alfabetitzades el 2015.
    Fins i tot en els casos en què les coses poden haver empitjorat a curt termini, mirar les tendències a llarg termini posa en perspectiva tot el que ha passat de dolent. Penseu en les morts violentes causades per la guerra: si observem les tendències a curt termini, veiem que les coses van empitjorar durant la dècada de 2010, i això podria continuar durant la dècada de 2020 a causa de la guerra en curs a Ucraïna. Però les coses van anar molt pitjor al segle XX: vint milions de morts a la primera guerra mundial, més de seixanta milions a la segona.
    El canvi climàtic és un altre exemple on, tot i que les coses van malament i el progrés és lent, podríem estar avançant una mica més del que us penseu. Sí, les temperatures globals augmenten i les emissions globals de CO2 també han augmentat. Però si ens apropem a alguns dels principals contaminants, podem veure que els defensors de la reducció d'emissions comencen a assolir els seus objectius: les emissions estan disminuint als EUA, la UE i el Regne Unit. La quantitat d'energia generada per fonts renovables també està augmentant ràpidament. De fet, el desplegament de l'energia solar ha superat repetidament les millors conjectures dels experts.
    Però hi ha algunes mesures importants per les quals les coses empitjoren, i hem de fer alguna cosa al respecte. Penseu en la desigualtat, que ha empitjorat molt a molts països, sobretot als Estats Units. I tot i que hem reduït la pobresa a nivell mundial, uns 700 milions de persones encara viuen amb menys d'1,90 dòlars al dia. Mentrestant, la majoria del món viu amb menys de 10 dòlars al dia, cosa que encara és molt menys del que està acostumat la gent dels països rics.
    Potser la tendència més preocupant de totes és l'augment significatiu del risc existencial. Tal com ha escrit el filòsof d'Oxford i cofundador de Giving What We Can Toby Ord, "per primera vegada en la llarga història de la humanitat, tenim la capacitat de destruir-nos a nosaltres mateixos". Hem inventat eines increïblement poderoses com les armes nuclears, la biotecnologia i la intel·ligència artificial, totes elles amb el potencial d'acabar amb la civilització tal com la coneixem. I hem danyat el medi ambient fins a tal punt que és probable que el canvi climàtic perjudi a moltes persones i, en el pitjor dels escenaris, fins i tot podria provocar la nostra extinció. Això vol dir que, tot i que la majoria de les coses han anat millorant amb el pas del temps, el risc d'extinció humana o col·lapse irrecuperable de la civilització augmenta, no disminueix. Ord pensa que tot i que el nostre risc existencial va ser al voltant de l'1% al llarg del segle XX, el risc actual de catàstrofe existencial en els propers 100 anys és de 17%.
    Tal com ha demostrat Holden Karnofsky d'Open Philanthropy, durant la major part de la història de la humanitat, el nostre benestar va estar força estancat o empitjorant. El gran augment (relativament) recent del benestar que hem vist només es deu a una quantitat fenomenal d'esforç i desenvolupament tecnològic. Aquest progrés ens hauria de fer optimistes sobre què es pot aconseguir quan hi posem la ment, i ajudar-nos a imaginar com de millor pot ser el món per a les generacions futures, si seguim treballant per millorar-lo."

  • llpages | 11-08-2022 | Valoració: 10

    M'he vist en idèntica situació que la teva: he perdut un munt de coses a través de les butxaques dels texans! Primer vaig adonar-me que les claus anaven fent forat sense adonar-te'n, i després que unes quantes monedes també afavorien que la butxaca acabés com un colador. Un relat divertit que ens posa en alerta per un tema tan freqüent com silenciat, hahaha! Bona feina, Iona!

  • llpages | 11-08-2022 | Valoració: 10

    No sé si és tracta d'un cas real o no, però ho podria molt ben ser. Ben descrit, el diàleg amb l'home trobo que arrodoneix el text. Una situació que m'ha provocat entendriment, ens diràs alguna cosa si els veus reaparèixer pel carrer?

  • llpages | 10-08-2022

    a la vinya del Senyor... Conec gent que comparteix troballes musicals en la xarxa, que seria similar al fet d'escoltar un disc plegats als anys vuitanta, però sense ser presencial. No és ben bé el mateix, però el desig de comunicar-se crec que encara hi és, malgrat que disfressat d'una altra manera. Però trobo bé de rememorar velles fòrm ules de retrobament, qualsevol dia les tornen a reviure!

  • llpages | 10-08-2022

    En una societat de consum com la nostra, l'agressivitat del màrqueting fa que la bondat es vegi com una feblesa. A la llarga, però, el consumidor s'adona de la quantitat ingent de mentides que li volen fer creure i no cau en el parany. Aquest és un fenomen creixent en l'actual selva del consumidor, i la bondat humana, en el pol oposat a la mentida, acabarà per prevaldre.

  • llpages | 10-08-2022

    Tens raó amb el que dius. Llàstima que la gran majoria d'aquests comerços els portin immigrants, amb els quals costa de fer petar la xerrada (en ambdós sentits, d'ells cap a tu i viceversa). Si aquest factor de proximitat estigués a favor seu, la resta d'establiments, quan reobrissin al setembre, no tindrien res a pelar. Tot és qüestió de temps.

  • llpages | 10-08-2022

    cada nova aportació vol ser una mica una sorpresa per als lectors, quelcom que agradi per originalitat, que enganxi al lector fins al final. Bona reflexió, Joan!

  • llpages | 10-08-2022

    Després de llegir-lo, m'ha semblat que potser és un poema que vas escriure fa molt de temps. No passa res si vaig errat, m'ha agradat i amb això n'hi ha prou. Ens seguim llegint!

  • llpages | 09-08-2022

    és que ens creiem una espècie superior. Res ens ha d'afectar, som els reis de la creació i punt. La natura, que és molt sàvia, ens procurarà una bèstia per a cada molèstia (que deia el poeta), així que no patiu, el destí està decidit. La diferència és si esperar-lo tibant-te dels cabells o fent un gelat.

  • llpages | 09-08-2022 | Valoració: 10

    El títol d'aquest comentari és el d'una revista americana que abreujava novel•les per a què els lectors no se les haguéssin d'empassar senceres. Sí, cal una mentalitat recargolada per entendre-ho, però aquest excel·lent relat m'hi ha fet pensar. Que potser l'hauria fet més llarg? Ara semblarà que em contradic, però no, no el faria més llarg. Hi ha quelcom especial en la tècnica narrativa de Montseblanc: ho explica tot i a la vegada deixa espai per a què el lector ompli els forats com vulgui. Vull dir que si un fragment el trobes incomplet, cap problema, tu t'imagines el que pot haver passat i això no va en detriment del relat, ans al contrari, l'enriqueix. Si, sembla una mica paradoxal però, fet i fotut, el que compta és que sempre és una delícia llegir-lo!

  • llpages | 09-08-2022 | Valoració: 10

    i s'obre un món de sensacions. Emotiu, íntim, personal... i alhora universal. Enhorabona, Nil!

  • llpages | 02-08-2022

    que ens hi haurem d'anar acostumant, que això del canvi climàtic va de veres. Un relat realista en què molts ens hi hem vist reflectits. Però mira, qui dia passa, any empeny, i aviat esperem encetar una tardor més pietosa amb l'espècie humana.

  • llpages | 02-08-2022 | Valoració: 10

    potser el que trobem més a faltar en un món trasbalsat com l'actual. I no ho dic només pels conflictes bèl·lics, que també, sinó per les fredes relacions a través de les xarxes socials, el comerç en línia sense botiguers que t'aconselli, etc. No obstant, el sol fet d'esmentar els sentiments, com passa en aquest encertat relat, ens dóna l'esperança de que no tot està perdut. Molt bé, Joan G. Pons!

  • llpages | 01-08-2022 | Valoració: 10

    d'una joventut passada. Hi ha un anar i venir en el temps molt ben trobat, ara et sents jove, ara ja no ho ets. Tempus fugit, que deien els llatins (una observació tan evident que fa mitja vergonya posar-la per escrit i que encara ara l'esmentem...). A mi, personalment, la lectura d'aquest poema m'empeny a mantenir-me actiu, ja sigui amb el cos (fins on m'aguanti) com amb la ment (fins on també m'aguanti, si tenim en compte el desgavell de malalties que afecten al cervell durant la senectut). Agraït, magalo!

  • llpages | 01-08-2022 | Valoració: 10

    "Anem fins als ancestres,
    ens resseguim, toquem el cel en el cim de les puntes
    i en els revolts dormits on voletegen
    els gestos clandestins."

    perquè té tantes interpretacions: les puntes, els revolts, els gestos clandestins... Rellegeixo els versos i el cap m'evoca una part del cos diferent a cada lectura. Aquest detall confereix universalitat al text, sempre fresc i actual (ningú diria que té deu anys!). Enhorabona, Atlàntis!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: