He reconegut en el que descrius del teu gos molts trets que també s'han donat en altres congèneres propers. Que un animal passi de l'empenta de la joventut a la vellesa d'anar-hi anant sobta, i molt, als humans que hi vivim a la vora, però és llei de vida. La referència dels mitjons m'ha fet somriure, una pinzellada d'humor en un entorn més aviat decadent. Només desitjar-li al gos una bona mort, una abraçada.

Amb foc, espurnes, lava, cendra, etc... del teu magí n'ha sortit un text molt reeixit en tots els sentits, un veritable volcà de situacions i personatges del tot inversemblants amb un denominador comú: un sentit de l'humor fi que es manté de principi a fi, que ja és meritori! Hi ha una feina darrere de tanta situació hilarant, uns diàlegs ben treballats i una història amb un tempo encertadíssim. Tot plegat, un inspirat relat que donaria per una novel·la d'aventures que faria les delícies de petits i grans. Enhorabona, SrGarcia!

Un relat que commou per la inestabilitat psicològica de qui pateix la malaltia i que repercuteix en la convivència diària. Malauradament, conec un parell de casos similars i la vida es converteix en un infern tant per al pacient com per als que l'envolten. La medicació ajuda a modular les respostes extremes, però sovint es deixa de banda en un de tants rampells dels qui l'han de prendre. Aquest relat té un gran valor per a conscienciar de la importància d'un bon diagnòstic, t'hem d'estar agraïts, Prou bé!

Un relat que commou per la inestabilitat psicològica de qui pateix la malaltia i que repercuteix en la convivència diària. Malauradament, conec un parell de casos similars i la vida es converteix en un infern tant per al pacient com per als que l'envolten. La medicació ajuda a modular les respostes extremes, però sovint es deixa de banda en un de tants rampells dels qui l'han de prendre. Aquest relat té un gran valor per a conscienciar de la importància d'un bon diagnòstic, t'hem d'estar agraïts, Prou bé!

Un relat que commou per la inestabilitat psicològica de qui pateix la malaltia i que repercuteix en la convivència diària. Malauradament, conec un parell de casos similars i la vida es converteix en un infern tant per al pacient com per als que l'envolten. La medicació ajuda a modular les respostes extremes, però sovint es deixa de banda en un de tants rampells dels qui l'han de prendre. Aquest relat té un gran valor per a conscienciar de la importància d'un bon diagnòstic, t'hem d'estar agraïts, Prou bé!

Una excel·lent proposta per tres motius: senzilla de dur a terme, engrescadora en el contingut i amb resultats immediats. Què espereu a posar-la a la pràctica?

les teves reflexions aconsegueixen "fer un pa com unes hòsties", que si algú vol assabentar-se sobre què carai es celebra a la Pasqua cristiana, el teu text és el camí més curt per fer-se un embolic i, de passada, confirmar que cremaràs al foc etern per aquest teu escrit herètic. Però he passat una bona estona, i això no es paga amb calés!

la intenció el que compta? Regaleu roses, facin olor o no en facin. I si van acompanyades de versos d'amor, molt millor! Agraït, Prou bé!

Un "remake" literari d'en Barbablava amb la taxidermia de fons. Ara bé, deu noies desaparegudes són moltes noies com per a què encara no hagi estat enxampat. I encara més: si totes ho han fet passant per la porta de la botiga, l'inspector en cap de la policia haurien de destinar-lo a que reflexionés una mica en una illa deserta, per cap de fava. Dit això, el clima d'incertesa que envolta la noia quan entra a la botiga i el que s'esdevé després m'ha fet esgarrifar lleugerament, i això és un punt a favor del relat. Un altre fet esfereïdor és que les noies conservin la consciència malgrat el deplorable estat físic en què es troben, també se m'ha un nus a l'estómac, que de què que avui ni bereno. Tot plegat, enhorabona a l'autora per recordar-nos que el mal s'amaga en els llocs més insospitats i que això de dissecar animals pot tenir efecte boomerang.

No trobo adjectius per qualificar el text, però llegir-lo ha estat un plaer i en vull deixar constància aquí. Enhorabona!

les que sostenen l'àtic de l'oncle Ramón? Quina inspirada sortida, la del fum de la xemeneia! Llegint el text, et vénen ganes d'estar a la terrassa del pis i poder gaudir de la visió de la ciutat als teus peus. Un relat encertat per l'equilibri entre descriptiva i sentiments, m'ha agradat molt. A seguir regalant-nos records, Montserrat!

s'esdevé que estem passant per un període de pluja força constant que ha permès d'omplir embassaments i alleugerir una sequera persistent durant els darrers anys. I sembla que la primavera d'enguany serà passada per aigua, beneïda sigui. Tot això ve al cas perquè parlar de la calor com ho fa aquest bell poema, doncs que ve una mica de gust, què voleu que us digui, que ja fa un parell de setmanes amb núvols i sense veure gaire el sol i rememorar la calor de l'estiu, encara que sigui sobre el paper, m'ha produït una sensació agradable. Al cap i a la fi, sóc de clima mediterrani, i gaires dies sense sol em trasbalsen un poc. Agraït, Aleix, per escalfar-nos i il·luminar-nos l'ànima!

És curiós que, generalment, revifen aquests records d'infantesa quan ja estem ben entrats a l'edat adulta. Vull dir que durant l'adolescència i més endavant, els recordem però tenim d'altres coses al cap: feina, parella, fills, amics ... i els que ens han precedit queden en un segon pla. Però arriba un dia en el que aquests records es tornen a fer vius i ens agrada de pensar-hi i de rememorar el perquè d'aquell comportament, d'aquella habitació fosca, d'aquelles passejades, etc. Molt ben descrit, m'ha fet passar una bona estona, enhorabona!

Escriure sobre desitjos de parella, satisfets o no, és difícil perquè es pot caure en extrems exagerats que desfiguren els fets. He trobat que hi havia un to sostingut durant tot el text (hi haurà sexe o no?) que manté al lector amb el dubte i les ganes de seguir llegint, i aquí rau el mèrit. Enhorabona!

limitar a la seva feina a la consulta, però no, visitava presoners, i aquest detall el fa digne d'elogis per pensar en el proïsme. Un metge ha d'estar al servei de tothom, i aquest n'és un exemple clar i català. Un relat intimista amb anècdota que valia la pena de compartir. Agraït, Montserrat!