Recomano llegir-lo molt a poc a poc, assaborint cada mot. Una alenada de pau i bonhomia et negarà l'ànima. I ho agrairàs. Gràcies, Prou bé!

no li aportessin ganes de viure. Sovint ajuden a suportar la solitud més pregona, però no és el cas del nostre protagonista. Una pena, però cal respectar la voluntat de cadascú sempre que no perjudiqui el proïsme. Agraït per fer-nos reflexionar de nou!

Poder arribar a la vellesa dels dos protagonistes amb el cap tan clar ja és una gran sort, que això de la vellesa lúcida, tenint en compte com es va allargant l'esperança de vida, comença a ser tot un luxe. Un relat amb l'exquisida ploma de l'autora i una emotivitat a flor de pell. Que per molt de temps poguem seguir llegint-te, Prou bé!

No sabem què hi ha després d'aquesta vida (jo diria que tornem a la terra i punt), per això les formes de fantasiejar són moltes. I la que ha escollit l'autor d'aquest inspirat relat és una de les més emotives que es podrien triar. El nus a la gola es fa més gran a mesura que anem llegint. Enhorabona, aleshores!

No entraré en el tema de l'amor i el desamor, la vida te'n dóna de fredes i de calentes. M'interessa més la intensitat amb què es planteja la desesperació per un desengany, la fòrmula amb que es vol transmetre, i que trobo encertadíssima per l'emotivitat que desprèn. Enhorabona, Rosa!

hauria d'haver estat el cervell, quina història més inversemblant! Però està molt ben estructurada i fa riure, del que en resulta una estona molt agradable. Gràcies per la teva originalitat, Joan !

Ja li està bé al posseïdor final del comandament: campionat per avorrir a les ovelles. Aquest relat té un argument original per a fomentar la lectura, tal com deia en Groucho Marx: "la televisió fomenta la cultura perquè així que l'engego, ja sóc a l'habitació del costat llegint un bon llibre ". Enhorabona!

Tots els dubtes d'en Xandri s'esvaïran dijous, en la trobada amb la Maria. Jo crec que es van fent grans i, és clar, la libido se'n ressent. Excel·lent descripció d'un mercat en plena activitat, m'ha agradat molt. El relat dóna per més capítols, encara que tardis uns quants dijous en penjar-los, ho faràs?

El misteri del traspàs, que no esbrinarem mai. He llegit el text i considero que està molt ben escrit, sap transmetre ben bé el reguitzell d'incerteses que envolten aquest moment. Enhorabona, molt inspirat!

Només viuràs amb plenitud si els que t'envolten viuen feliços. Dóna i rebràs. Només pensant en un mateix et vas tancant en una torre d'ivori, nodreixes un narcisisme estèril que no porta enlloc. Perquè no pots viure sol, mirant-te el melic. Amb tot el respecte cap el teu punt de vista, ben expressat, però que no comparteixo. Ens seguim llegint!

Objectius i Finalitats no són el mateix? No serà que amb els objectius (estratègia)
definim a on volem arribar, mentre que finalitats vol dir com els assolim (tàctica)? T'agraeixo l'aclariment, Joan!

Un poema que es mereixeria ser musicat, perquè tot ell és frescor: fresques són les paraules triades, fresca la sensació de benestar que transmet, fresca l'aigua que l'envolta, fresca la llum de la matinada... És d'agrair que, un cop llegit, aquest poema et deixi l'ànima ben a punt per gaudir de la vida. Enhorabona, Prou bé!

"qui vol presumir, ha de patir". És sorprenent que, amb els càncers de pell a l'alça, encara hi hagi gent que s'exposi al sol de manera excessiva. Enhorabona per aquests versets que denuncien amb sornegueria (i un vocabulari ben ric) un exemple més de l'estupidesa humana.

Molta seguretat al carrer, però no per a la butxaca, que si no vigilés, et foten els calés amb foteses com un cafè o una canya. Veig de difícil solució, això del turisme, perquè n'hi ha que s'estan forrant. El to d'humor finíssim és el que destacaria d'aquest relat, que també presenta una estructura del que va passant molt ben plantejada. Enhorabona, Aleix, m'has fet somriure!

si seguíssim els teus consells, Joan. El del somriure sincer estaria entre els primers per afavorir la convivència arreu, que tanta falta far. Una encertada reflexió que massa sovint passem per alt. Agraït, Joan!