Foto de perfil de llpages

llpages

Barcelona,

183 Relats, 397 Comentaris
226453 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.

Últims relats de llpages

Últims comentaris de l'autor

  • llpages | 17-03-2021

    vol que els humans es pensin que hi ha vida a Mart, i una vida tan evolucionada com la seva. L'enrenou a la NASA i a la resta del món seria brutal si les imatges captéssin alguna cosa que es belluga i que té cap i peus. A la llarga, potser es descobriria l'origen terrícola de la formiga, però mentrestant les teories sobre d'on ha sortit serien per llogar-hi cadires.

  • llpages | 16-03-2021 | Valoració: 10

    Ha quedat per escrit el que no hi ha manera de poder escriure, una bonica paradoxa.
    Si el relat és mai premiat, el mèrit és de l'Enric, sens dubte.
    Que es disfressi de comte Dràcula si et cal inspiració per a un conte de terror, l'Enric és la teva musa!
    Aquesta barreja de quotidianitat i sexe inesperat arrodoneix un text molt inspirat. Un Montseblanc amb tots els ets i uts. Enhorabona!

  • llpages | 03-03-2021 | Valoració: 10

    Aquest darrer vers conté una espurna d'esperança després de tot un poema on la dessolació plana arreu. Perquè si entenem, d'alguna manera ens consolem.
    A mesura que vas llegint, el desànim i la depressió anímica sembla que guanyin la partida, fins que el darrer vers obre una esquerda de llum a tanta foscor. És un efecte difícil d'explicar, però que m'ha sobtat per la profunditat de tot plegat. Enhorabona, Aleix, ets un tros de poeta!

  • llpages | 19-02-2021 | Valoració: 10

    Té tots els ingredients per passar una estoneta d'allò més entretinguda: tema original, desenvolupament en el que van passant coses a fi que no decaigui l'interès, vocabulari escaient i un somriure d'orella a orella que no t'abandona en tota la lectura. Un relat rodó, enhorabona!

  • llpages | 19-02-2021 | Valoració: 10

    no moren mai! O no era així? Hahaha. La frase sobre si els fills us podrien aturar delata un punt d'amargor, de retrocés, en tot el que heu aconseguit, coses dels temps... Ni un pas enrere!
    Hi noto mestratge en el redactat, aquí hi ha bona fusta per a seguir escrivint.
    Et seguiré llegint, Bergadana!

  • llpages | 19-02-2021 | Valoració: 10

    Una actitud tan original com sorprenent resumida amb gràcia. Podria ser més llarg de tractar, però aleshores perdria la forca de voluntat que pretén transmetre. I si en treiem alguna lliçó de vida?

  • llpages | 19-02-2021 | Valoració: 10

    Més enllà d'un argument captivador, l'ús del vocabulari fa d'aquest relat una petita joia d'orfebreria. Verbs, adjectius, adverbis, noms... estan triats amb una cura i una precisió excel·lents, que fan que el lector s'enriqueixi en acabar la lectura. Qualitat a dojo, costa de trobar peces tan ben arrodonides des del punt de vista lexicogràfic. Enhorabona, a seguir escrivint.

  • llpages | 15-02-2021 | Valoració: 10

    A la inspectora Font l'acabaran enxampant, el crim perfecte no existeix (m'inclino per una errada en la dosi del verí, que permet a la víctima refer-se i identificar l'assassina), però el que més m'ha agradat són les frases d'ambientació, que no repetiré aquí perquè ja han estat remarcades pels comentaris precedents. És difícil d'encertar els mots per aconseguir una atmosfera tan emboirada i tètrica, per això aquest relat és un exemple de com sortir-se'n molt, però que molt bé. Enhorabona, Montseblanc!

  • llpages | 02-02-2021 | Valoració: 10

    d'una novel·la negra, però, malauradament, hi podem reconèixer fets ben presents en la memòria col·lectiva. Mestrívola en la manera com es narren els fets, foscos, bruts; m'agraden els textos que parlen clar entre línies. Enhorabona, a seguir escrivint!

  • llpages | 02-02-2021 | Valoració: 10

    Un relat d'en Perla de Vellut? Ho he somniat? No, i no és l'únic, però després de tanta poesia, doncs he quedat una mica parat. El tema dels somnis que es confonen amb la realitat és, per comú, no gens fàcil de tractar. Trobo que has sabut crear un ambient incert, oníric, emboirat, difuminat, amb bones lletres, que embolcalla al lector com una boira espessa. I el final, amb les ombres a l'habitació, dóna un punt de misteri que m'ha agradat. Res, a seguir gaudint dels teus relats, Perla de Vellut!

  • llpages | 19-01-2021 | Valoració: 10

    Records d'una infantesa tan plena d'emocions com buida de pantalletes de mòbils. Unes activitats que ara es veuen plenes de perills: ferides lleus, sàtirs ocasionals, topades amb d'altres grups buscaraons, rieres on ofegar-se o contaminar-se,... Encara en queden, d'aquestes colles, avui dia? Segur, als pobles més fàcilment que a ciutat. Segur? No es troben per furgar per la xarxa a través del mòbil? No estan embadalits amb els videojocs? I la gran pregunta: on hi ha més perill, al costat de la riera o dins de les xarxes socials? Gràcies, Montseblanc, per fer-nos reflexionar.

  • llpages | 08-01-2021 | Valoració: 10

    ... si l'argolla acabarà encerclant el coll d'ell o bé el d'ella, però que algú acabarà fent de gos, o de gossa, està prou clar. No estem en un cas de "llegir entre línies", més aviat es tracta d'un "deixi que el seu cap engegui la imaginació i s'empesqui el que s'esdevindrà". Un relat amb final obert (o no tant) dels que m'agraden, bona pensada!

  • llpages | 13-12-2020 | Valoració: 10

    Hi ha tants comentaris al teu relat, i de tan bons, que em penso que no cal afegir-hi gaire res. L'he aprofitat per desitjar-te unes Bones Festes. Aquest text teu és intemporal, el temps passa per a tothom, i tan de pressa! Desitjo que ens poguem seguir comentant l'any vinent, i l'altre, hahaha... fins que el temps ens digui prou. Mentrestant, procuraré seguir dibuixant somriures i reflexionaré sobre el que escrius, tan humà al capdevall.

  • llpages | 09-12-2020 | Valoració: 10

    Hi ha un secret per gaudir del teu poema, Perla de Vellut: llegir-lo molt a poc a poc, quasi pal·ladejant cada paraula, cada síl·laba. No tenir cap pressa, que s'allargui el temps que calgui la seva lectura, només així et provocarà bones sensacions.
    Com molt bé dius en un dels versets,

    Ja no era jo…
    sinó un animal
    silvestre
    un cercador de pedres precioses.

    Aquest teu poema és una pedra preciosa. Que en trobis força més!
    Aprofito per desitjar-te unes bones festes, i que l'any vinent ens seguim comentant per aquest web, salut i peles!

  • llpages | 09-12-2020 | Valoració: 10

    Un poema que comença d'allò més innocent, podrien ser els versets inicials d'un poema per a infants, però acaba amb una intensitat eròtica remarcable, d'un pujat de to suggeridor i excitant. Una perla de poesia eròtica, m'ha sorprès gratament la gradació d'erotisme creixent, ets un mestre! Enhorabona!
    Aprofito l'avinentesa per desitjar-te a tu també unes bones festes, que la salut t'acompanyi!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: