dóna primer. La teva satisfacció només serà plena si els que t'envolten es senten satisfets, i donar-los satisfacció és el primer (i potser únic) pas per assolir-ho.

si el sistema capitalista controlés l'accés a l'aigua potable, faria ploure. Perquè si no plou, rics i pobres (és a dir, tothom) estan condemnats a desaparèixer. I a ningú, molt especialment als rics, els abelleix d'avançar el seu traspàs a l'altre barri. No nego que controlin recursos naturals locals, per descomptat, però estem parlant d'un problema global, de tot el planeta, i hi ha gent molt influent i poderosa, però si no plou, tot el seu poder claudicarà.
Això no arregla res, però només pretén assenyalar que el problema de l'aigua és quelcom que va més enllà de la lluita de classes.

Segur que la llista que has encetat es podria estendre molt més, però es faria pesada. Tu has trobat una selecció perfecte en contingut i llargària, plena de musicalitat i alegria. Enhorabona, Fidel!

Un text fresc, àgil i amb un polsim d'humor, que si aconseguiu convèncer als senglars de no malmetre les collites us concediran la Creu de Sant Jordi, pel cap baix, hahaha! Un plaer llegir-te i comentar-ne, Magda!

No hi ha gaire res d'extraordinari en el relat, tot passa com en molta gent que coneixem. Però està molt ben escrit, et vas ficant en la història i, sense adonar-te'n, et fas teus els personatges. Diuen que hi ha gent que segueix telenovel·les perquè s'identifica amb el que va passant, i en aquest relat crec que podria ser el cas. Enhorabona, MariaM, a seguir escrivint!

macabra però que sembla que va agafant força entre els possibles destins del nostre planeta. Que ens ho expliqui un escarabat indica que l'autor del poema s'ha documentat i, efectivament, els insectes seguiran poblant la Terra quan ja no quedin humans. Ara bé, els escarabats no viuen de l'aire del cel, a ells també els arribarà l'hora, tot és qüestió de temps. Mentrestant, seguim produint, kefas!

Hi trobo una combinació de paraules i temàtica tan ben trenada que em costa d'adjectivar; va, poseu-hi tots els sinònims de "corprenedor". Enhorabona, Ness!

Quan tot sembla tornar a la normalitat, l'escena final t'arrenca un somriure. Un relat fresc i inversemblant que traspua un humor fi. Podria formar part d'un guió d'en Bigas Luna. Benvingut al club dels relataires, Elies!

Un relat que va ennegrint -se a mesura que avança. El tempo és cabdal en aquest tipus de narracions que acaben com un malson. Montseblanc és una mestra del tempo, sap anar girant la roda de l'angoixa a una velocitat tal, que quan té n'adones que estàs atrapat ja no hi ha escapatòria. Enhorabona!

M'afegeixo als comentaris elogiosos, és un sonet perfecte en la forma i millor en el contingut. Hi ha sensibilitat i patiment expressats a parts iguales. Per treure's el barret, Atlantis!

no deixen de ser gàbies, per més que llueixin! Seduir per acabar presa, tancada, sense llibertat, això sempre és un mal tracte. Ben escrit, Carme!

(i una mica críptic), hi ha intensitat en el que dius. I fa pensar, més que res en com remuntar un estat d'ànim decaigut, depressiu. És la pluja que precedeix al bon temps, però que ben expressada aquesta "pluja" de sentiments negatius!

Quatre línies, però... quina força! Molt original, m'ha agradat molt! Endavant amb la imaginació que transmets!

Una poesia molt maca que és plena de sentiment cap a la persona que es rememora. Un veritable homenatge a qui es fa referència, t'ha quedat rodó! Enhorabona, Helena!

Un poema en el que el que més m'ha agradat ha estat la tria de les paraules. Encara que les fem servir quasi diàriament, la teva personal manera d'abordar-les m'ha agradat, un toc de sensibilitat original per a cadascuna d'elles. Enhorabona, Fidel!