Enyor

Un gran buit ha ocupat, cada espai del meu tot,
el meu cor que era teu, sense el teu s’ha quedat.
No sé si vull plorar, no sé si vull resar,
però no crec en un cel que m’ajuda tan poc.

Un silenci punyent en mi ha trobat un lloc,
ni quan alço la veu el silenci se’n va.
No sé si apartar el sol , no sé si buidar el mar,
o fer mal bé els camins si sé que tu ets a prop.

M’enganyen tantes pors que habiten el meu cor,
i tu em voldries dir que visqui cada instant.
No sé si jo en sabré, no sé si tu ho veuràs,
però sé que cada pas el faré per tots dos.