Enyor

Un relat de: magalo


Un gran buit ha ocupat, cada espai del meu tot,
el meu cor que era teu, sense el teu s’ha quedat.
No sé si vull plorar, no sé si vull resar,
però no crec en un cel que m’ajuda tan poc.

Un silenci punyent en mi ha trobat un lloc,
ni quan alço la veu el silenci se’n va.
No sé si apartar el sol , no sé si buidar el mar,
o fer mal bé els camins si sé que tu ets a prop.

M’enganyen tantes pors que habiten el meu cor,
i tu em voldries dir que visqui cada instant.
No sé si jo en sabré, no sé si tu ho veuràs,
però sé que cada pas el faré per tots dos.







Comentaris

  • Punyent...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 11-05-2024 | Valoració: 10

    sensible, amorós, delicat... i sobretot, versos i paraules tendres que omplen el cor. M'algrat l'enyorança aquest poema, evoca bellesa per tot arreu.
    Preciós magalo.
    Molt cordialment.
    Rosa.

  • M'ha tocat molt endins[Ofensiu]
    Ginebreda | 11-05-2024

    He llegit molts cops aquest poema i cada cop m'emociona. El sento a la pell i aixó és el que ha d'aconseguir la poesia. Et felicito. Bellíssim.

  • ni quan alço la veu el silenci se’n va.[Ofensiu]
    UnPas | 11-05-2024

    M'encanta el vers "ni quan alço la veu el silenci se’n va."
    M'ho has fet sentir, gràcies.

l´Autor

magalo

164 Relats

487 Comentaris

117927 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com