El dolor que desprèn el teu relat m'ha recordat el que jo sento amb la pérdua del meu home. Descrius uns bells sentiments que entenc molt bé. Et convido a llegir el meu poema "El cantó equivocat"
Gràcies pel teu darrer comentari
Marta.

està durant massa. Imagino que ja li queden menys dies. Llegir el teu relat ha sigut com mirar-me a un mirall. És la mateixa calor insuportable que passo jo.
Gràcies pel teu relat i també per comentar el meu.
Marta.

Es una sort que tinguis una feina que t'agradi. Amb dalts i baixos, si, però que pel que descrius tant bé sembla que t'omple i et fa feliç.
Gràcies pel teu comentari al meu relat.
Marta

Davant del mar, sota els cel estrellat. Convida a somniar en un món on tot és possible.
Enhorabona!
Gràcies pel teu comentari al meu relat "El gos que passejava a l'home". En realitat aquest escrit el vaig fer i també el vaig publicar fa uns anys i sense recordar-ho l'he tornat a posar a RC.
Fa uns mesos vaig tornar a veure l'home però sense el gos.
Salutacions
Marta

Ens descrius un amor calmat, més tendra i apassionat que alguns de joves
.
Una agradable lectura
gràcies
Marta

M'agrada molt aquesta descripció de la natura. Em sembla estar trepitjant pinyes i escorça i sentint la flaire del fonoll. I amb un final ben refrescant ens regales aquest bell poema.

Gràcies també pel teu amable comentari al meu "Eterna joventut"

Marta.

Belles estrofes que fan de la mar la protagonista, juntament amb la pena que hi amaga.

Sempre queda el record per alleugerir aquesta pena.

M'agrada com ho descrius. Felicitats!

Marta

Un poema molt maco, molt tendre. Una lectura molt agradable mentre escoltem el vaivé dels telers i també el del teu cor..

Gràcies
Marta

Uns "moments" que descriuen molt bé la calor enganxosa d'un dia de platja. El cel i el mar sembla que volen alleugerir-la.

En mig del agafar el son i el despertar, quina sort té aquest llit de poder ser el marc d'un amor com el que bellament descrius.

Fins aviat

Marta

En moltes ocasion de la vida ens costa prendre decision i l'únic que ens cal és donar el pas i no donar-li voltes i més voltes. És així com ho resol el protagonista de la teva historia. M'ha agradat com descrius els esdeveniments i aquest final tan decidit.
Gràcies també pel teu comentari al meu darrer poema. dedicat al meu home que fa un mes i poc va morir. Escriure, fer aquareles i compartir-ho tot amb la gent que aprecio ajuda en aquets moments que la vida ha donat un gir.

Salutacions
Marta

El teu relat ens ha semblat molt divertit. Et dic "ens" perquè li he llegit a la meva mare de 91 anys i també l'ha fet somriure.
Jo no sóc supersticiosa però si em passesin un seguit de desastres un dia que portés el 13, potser també dubtaria, però després de tenir una plaça comunitaria de cotxe durant 30 anys amb el número 13, i no haber-me passat mai res, entendràs que no cregui en supersticions..

Marta.

Tens raó, sovint ens mou l'amor en molt del que escrivim, com en aquets versos teus tan delicats.
En el meu poema "T'en vas però et quedes" em va inspirar l'amor que ens ha quedat del pare al deixar-nos el dissabte 5 de setembre.

Una abraçada
Marta

El teu comentari m'ha portat fins els teus escrits, sobretot aquest que tot i breu, amb poques paraules deixa clar el que vol dir. Molt ben trobat!

Gràcies per compartir.
Marta

El teu amable comentari al meu darrer poema "Obre els ulls", m'ha dut aquí i he pogut gaudir llegint aquestes boniques paraules que dediques a la persona estimada.

Ens seguim llegint poeta!
Marta