Si la pluja plou
dormirem plegats
sota la porxada.

Amb les teves encertades paraules ens transportes a aquest temps que gaudim del esser estimat,, fins que malauradament un dels dos cau.
Gr'acies pel teu darrer comentari.

...i aquesta bestiola desde el meu lloc, m'he quedat fascinada veient com creues el pont, plenes de fred les butxaques. He llegit el teu poema varies vegades per assaborir bé cada paraula que el vesteix.

Cordialment
Marta

M'agrada molt Aleix! És un poema ple de bonics detalls. Ens comvides a viure tot el que veus en aquest dia agradable d'estiu.

una abraçada
Marta

El teu amable comentari m'ha portat al teu "Inclemència" que amb unes paraules amb molt sentiment descrius com el cel pot plorar fins destruir tot allò que tenim,. però també com podem apartar la nostàlgia i remontar a partir d'un bri d'esperança

Una escala prohibida, música ,cerveses. Uns joves amb ànsies de descobrir-ho tot. Bella descripció del plaer que els acompanya.

Gràcies Aleix per el teu comentari al meu darrer poema.

Marta

Fantàstica manera d'expresar el estar enamorat. M'agraden les paraules entenedores que fas servir.
Moltes gràcies pel teu comentari al meu poema.

Marta

El teu comentari al meu darrer poema m'ha portat al teu " Presó" que és com un crit a la llibertat i m'ha fet sentir com meus els teus versos. Enhorabona i agraida per les teves paraules al meu poema.

Una abraçada
Marta

Hola Josep, el teu comentari al meu darrer poema m'ha fet arribar a aquests versos tan bonics. Entenc que aquest pescador de fantasies somnia amb l' amor que anyora Molt tendre. Ens seguim llegint. Gràcies.

Et puc veure escrivint una carta d'amor amb una ploma de gavina i amb la seva sang, Em sembla molt més romàntic que escriura-la amb l'ordinador.

La imaginació vola com la gavina.
Gràcies pel teu comentari

Aquesta petita historia ha fet volar la meva imaginació com si fos una pelicula on la faldilla del relat ha resultat ser meva. No cal un altre relat per tornarme-la. :)

Gràcies pel teu comentari al meu darrer poema.

El teu amable comentari al meu darrer poema m'ha portat al teu POC, que de poc no en té res. Ës ple de sensibilitat, tendresa i optimisme.

Enhorabona!

Normalment no ens agrada l'esquelet si no té tot el que el recobreix, però vist així com tu bellament ho descrius, és totalment necessari per arribar a gaudir d'una bona abraçada. Gràcies per aquest poema.

Marta

M'ha agradat molt com descrius el que li fa la guerra a la vida de les persones. Com canvien les coses i de sobte no queda res del que teniem.

Tant de bo desapareixi tant de dolor.

Una abraçada
Marta

...donar-te les gràcies pel teu comentari al meu darrer poema.

Mol bon relat. Me l' he llegit un parell de vegades per saborejar-lo.

Frases com:" fer de l'aigua del plorar un riu de vida" em semblen genials.

Enhorabona
Marta