nena... estic impressionada!!

sembla un d'aquells somnis que es tenen sense estar adormida, que desitges amb totes les teves forces creure que són realitat...

aaaix, m'he estovat! ^^

De fet, els nadons quan neixen no són conscients que ells són un "jo"... i ara et preguntaràs: "què és aquest comentari?", "aquesta tia està sonada!" ... doncs bé, tot és possible! ;) jejeje... però no sé, és el primer en el que he pensat mentre et llegia els pensaments (serà que també sóc una mica bruixa? :P).

Un cop més, moltes gràcies per alegrar-me el dia amb els teus comentaris... t'he enviat un mail i tot!

És preciós, deliciós i breu. És a dir, genial!


P.D: No et pots imaginar com de feliç m'han fet els teus comentaris!! gràcies!!

Moltes gràcies Arbequina!!
Aquest relat té mil interpretacions, com ara la teva... Malgrat això, haig de dir que la vaig escriure pensant en un fet real, però que prefereixo reservar-me...

arbequina arbequina... em faràs posar vermellaaaaaaaaaaaaa ^^

moltes gràcies arbequina!!! m'ha fet feliç!!

M'ha agradat molt :)

Vivim en una societat malalta. És la meva opinió, per això vaig escriure aquesta història.

Gràcies Kenya.

Hola Alepsi,
la veritat és que no m'agrada gaire com he escrit aquest poema... el volia modificar però se'm va oblidar! jejeje
Però almenys la idea principal, el tema, es veu bastant bé.
Merci.

El teu relat m'ha fet recordar la època del cole... uf. El cole era la jungla.

Tranquil·la, tot passa. Els catorze anys, ufff. Tothom diu que li agradaria tornar enrera en el temps... a mi no. L'adolescència és la pitjor etapa de la vida. Estigues tranquil·la. Quan arribis als 20 anys tot haurà canviat molt i segur que seràs molt més feliç. Estic segura que seràs molt més feliç.

Ànims

L'Steve visita a tots els seus fans arreu del món? Uau... així doncs ha conegut a en Homer... mira'l, allà el té, assegut al seient de davant del cotxe!! ... Com no l'has vist?? Potser ets miop nen, fes-t'ho mirar... jejje