... que no seràs un new Carles Porta?... Fas venir ganes de massacres com les de PUERTO HURRACO. Ànim.

--- jo també soc descendent com tu del ram de l'aigua (tèxtil). El rastell destructiu que ha sofert aquest ram aquí a Catalunya és vergonyós, (parlo per l'experiència de família del tèxtil, concretament del gènere de punt) viscuda en la meva estimada Igualada. Podria estendrem més però seria massa llarg. Sols et diré que el que va ser la marca Privata, Lilas, United Cotton... i més. Tot s'ha volatilitzat miserablement per masses raons: polítiques, econòmiques, socials i sobretot per aquella formula en que els vells ho funden i ho construeixen, els fills ho fan créixer i els nets o besnéts o foten tot a rodar. I així anem. Molta Catalunya cada vegada més folklòrica on realment l'únic important son els restaurants i bars i espectacles d'alta cultura!.... Una abraçada.

... tardanament he llegit el teu escrit; no pots pas imaginar-te el servei que m'ha fet. Et segueixo i sobretot cuida't. Una abraçada. Josep

.... Els teus escrits emboiren sensacions... quelcom superb, directe i clarament ple d'objectivat vivencial.
***La Patrícia ha rebut el teu beset. Gràcies. Una abraçada.

...teu amable escrit, per dues raons; primer per creure i pensar amb l'escriptura que, és com construir la catedral de la vida de cada un de nosaltres amb sentiments i vivències que omplen els nostres calaixos "plens de fitxers"... En el títol i en les últimes paraules del teu magnífic escrit queda tot dit: -Per l'impuls de la vida !!!... Segona raó, per haver-te descobert. T'afegeixo als preferits per seguir els teus escrits. Una abraçada.
P.S. Respecte la nostra filla Patrícia haig de matisar que malauradament és discapacitada intel.lectual. Coses dels Déus ?
A reveure Neus.

... ET passo pel davant... soc dels anys cinquantes !...
Tu si que m'has sorprès... He llegit tots els teus escrits, la teva biografia i crec i és senzill copsar que ets una gran dona!.......
Ets antropòloga i activista.... Collons!..., això és meravellós. Jo sols soc, o he sigut un modest catedràtic de Belles Arts........
Pinto i escric com tu. Això sols, ens dona una força que no hi ha deu que ho pari.
ESCRIU estimada Romy. Una abraçada. Jomagi.

... ET passo pel davant... soc dels anys cinquantes !...
Tu si que m'has sorprès... He llegit tots els teus escrits, la teva biografia i crec i és senzill copsar que ets una gran dona!.......
Ets antropòloga i activista.... Collons!..., això és meravellós. Jo sols soc, o he sigut un modest catedràtic de Belles Arts........
Pinto i escric com tu. Això sols, ens dona una força que no hi ha deu que ho pari.
ESCRIU estimada Romy. Una abraçada. Jomagi.

...transmeten sensacions descomposables com un "tot plegat"... Un seguit de "tempos" descrits amb subtil puresa pictòrica; directes a l'ànima,

Una abraçada. Alhora t'agraeixo el teu interessant comentari. Salut.

...un comentari, d'un escaldat i cremat catedràtic de Belles Arts [Història de l'Art]. M'explicaré; per la fotografia que veig, tu ets molt jove ( i no saps la sort que tens)). Bé, jo sóc ja caduc... però he tingut tantes, i tinc tantes històries encara ara (unes maravelloses i altres dramàtiques)... Amb això vull dir que dosifiquis una mica aquest ímpetu eròtic i sexual... Et recomano que llegeixis MOLT, MOLT I MOLT !... Veuràs que no tot radica sols amb l'absorvent SEXE. Hi han moltes excepcions tant o més sublims que et poden donar sentit a la vida com per exemple: la nostra estimada filla de trenta-cinc anys, discapacitada, cega, sorda i muda... Vull dir-te amb això que, no tot és llum vermellosa envoltada de gemecs... ni lookcs internacionals amb música Reyko Spinning Over!... Intenta llegir amb solitud els Petits poemes en prosa de Baudelaire.... Ja em diràs quelcom. Una forta abraçada.
Josep M.G.

... pels teus escrits seriats [els he llegit tots] Molt, molt interessants; ànim I no paris.. Agraeixo el teu acertat comentari sincer I oportú. Tens tota la raó, vaig explotar (en mig d'aquesta epidèmia, vaig recordar Heidegger en aquella expressió tant seva: Sein-zum-tode [el ser-per-la-mort].. .en un mati que vaig aixecar-me amb mal peu.?
Una abraçada....!

Intrigant. Aquest relat és punyent. M'ha fet recordar les meves joguines de quan era infant; aquella olor de llauna i pintura, aquelles inoblidables fustes de colors per fer construccions, aquelles maquinetes de fer cine "Nic", trencaclosques de cartó... etc, etc, el plàstic quasi n'era ausent. Avui tot està plastificat; aviat els notres cevells, els nostres cors i els nostres pentsaments també. M'agradat molt i les repeticions acertades. Una abraçada.

.....amb el teu interessant escrit. Jo em sento amb aquests mateixos símptomes. Som tants crec els que estem mirant massa lluny que ens oblidem de mirar més aprop. Felicitats i una abraçada.

..... agraeixo el teu estimulant comentari. Gràcies. Et segueixo amb molt d'interès Una abraçada.

...... sort que al menys no hi ha intervingut el Tribunal Constitucional.....!!!

M'ha commogut per la finettza de com evoluciona l'història d'aquest magnífic relat.
Et seguiré i ànim, escriu força
Una abraçada. Jomagi.