Tal com diu vostè, allargaré el temps d'editar els relats.

En tenía molts al calaix i volia treure'ls del damunt.

Agrair-vos els vostres comentaris sempre tant esperats.

Gràcies, Perla de Vellut.

Sou un mestre dels poemes. Aquestes diferencies morfo-sintàctiques genuïnament valencianes son d'una qualitat expressiva i al hora d'una senzillesa que el català central no te.

Una abraçada Perla de vellut.

Aquest poema captura un instant efímer mitjançant imatges sensorials i delicades metàfores.

Segons el meu humil criteri, és com si la naturalesa actues com a mirall entrelligant la fugacitat del moment amb el desig d’eternitat.

Jo el sento com una paradoxa entre la transitorietat. Líric i alhora visual.

M’ha agradat molt.

Aquest poema captura un instant efímer mitjançant imatges sensorials i delicades metàfores.

Segons el meu humil criteri, és com si la naturalesa actues com a mirall entrelligant la fugacitat del moment amb el desig d’eternitat.

Jo el sento com una paradoxa entre la transitorietat. Líric i alhora visual.

M’ha agradat molt.

...els seus atents i sempre generosos i oportuns comentaris. Agraeixo els consells que em doneu, teniu tota la raó.
També aprofito dir-vos que així que pugui intentaré fer un poema. A veure com sortirà.

Una abraçada.

...La veritat, sou tot un poeta. Son molts els que estimen la poesia i que segueixen RC per una raó molt evident; sou vos la raó! Us ho mereixeu PERLA DE VELLUT.

Una abraçada.

Sempre he sentit dir que val més tard que mai més.
Ara molts diuen i pensen que el mai més sigui ben aviat.

Altres amb suficient autoritat contrastada preveuen amb molt de convenciment que L'AUTODESTRUCCIÓ dels EEUU ja ha començat.
.
QUE TINGUIN SORT.

Volia dir "tan" i segle "XIX".

Excusi’m. Gràcies

...tant diferenciada de la d'avui dia, que sovint penso, que amb uns àvis i uns pares dels segles IXX i XX com nosaltres, ens podem donar per ben satisfets, oi?

Una abraçada.

Malgrat ser, cosa que lamento molt, tan poc prolífic a fer comentaris, li ben asseguro
Perla de Vellut, que els molts i bons poemes que vostè escriu i que n’és tot un referent, els llegeixo tots amb molt d’interès per copsar l’estructura de com fer poemes, si mai se’m m’acut intentar fer-ne algun.

AMB UN SOL COLOR: L’interpreto com un poema que juga amb la paradoxa de l’amistat, tant quotidiana com immortal.
D’una banda, hi ha elements efímers: com la flor que floreix, els pètals que s’obren i, per extensió, els moments compartits que traspassen en el temps, records i sensacions permanents...

M’és difícil donar-li altres interpretacions, m’agraden molt els poemes, però això d’escriure’ls és una altre cosa. Però ho intentaré.

Una abraçada.

... que vostè, Montserrat, escrivint com escriu tan admirablement li mantinguin com a valoració d'autor un 5.00!... Això és incomprensible!

Agraeixo molt els seus comentaris.

.
Ah!...

Agraïment pel vostre comentari. És d'admirar el seu bloc. La vaig seguint.

Cordialment. jomagi.

Hauria de dir :
"En la penombra del bany, el vapor de la dutxa encara flotava...

jomagi. Gràcies.

D'un viatge fa anys de la facultat de Belles Arts a Neerpelt- Flandes.
En aquest cas fou força controlat, tot i així inevitablement succeïren moltes coses interessants...

Gràcies Aleix pel seu comentari .