...on a Belles Arts era obligatori dibuixar a nivells d'excel·lència obres com aquesta del Diadumen de Policet 430 aC... És una llàstima que avui dia vagi desapareixent l'amor per entendre, conèixer i executar la bellesa en el seu estat pur...
Felicitats per l'escrit.
Un excatedratic de B.A.

...m'imagino aquesta classe teòrica en aquelles escoles Nacionales
amb el capellà a l'última fila!... Molt bó!...
.

...experiència molt similar a la de vostè amb el vostre vell amic traspassat EPD. Jo vaig viure-ho més o menys d'una manera pareguda durant els anys universitaris amb un gran amic que estudiava a la Sorbona de París i jo a l'universitat Central de Barcelona. Ens cartejarem durant més enllà de les nostres carreres
ja finalitzades; fins què un dia vaig rebre l'última carta d'ell remesa des de Londres amb el seu DNI i ja mai més he sabut res d'ell (i la seva família que han anat morint tampoc) des de ja fa 50 anys!...Tot sovint les llegeixo aquelles cartes pensant que li va poder passar?... Vaig anar a París, Londres, consultats i embaixades d'Espanya i res de res. Un cas de tantes i tantes desaparicions nombroses i misterioses

**Respecte a Relats en Català que desapareix, podria aclarir-me quelcom?

Agraït. Una abraçada d'un coetani del 1950.

...i un goig "La nuesa dels intramurs" on subtilment hi trobem la presència de l'estimat Jesús Montcada coincidint amb l'admirat SrGarcia que en fa menció. Alhora que no puc evitar recordar una trobada molt agradable fa molts d'anys on l'estimada i amiga Carme Junyent i en Jesús Montcada - tots dos malauradament ja ens deixaren- en que tingueren una agradable i interessant conversa sobre els autors locals que en aquells anys eren ja una gran minoria on molts d'ells tot i tenir presència a les xarxes de biblioteques de Catalunya eren vergonyosament desconeguts per la majoria de lectors i quan paradoxalment un nombre important d'ells eren traduïts a distints idiomes i llegits a estranger aleshores, i en aquest present més o menys passa el mateix... i pregunto som a Catalunya oi? Doncs sí és així crec que no és fan les coses gens bé, i el més fotut és que tant la Carme com en Jesús ja bramaben sobre aquest problema. A cals nostres "estimats" veïns ho porten millor? S'haurà d'escriure en castellà?...
M'he passat demano perdó.

Estimada Nua Dedins magnífic escrit. Una abraçada.

...estic acollonit, no em trobo gens bé, m'estic marejant!...

... quan reps d'una persona que té el fantàstic càrrec d'arxivera, una de les feines més antigues de la humanitat... que ara un servidor que a més de seguir-la i llegir els seus profunds i sensibles escrits vull agraïr el seu interès pel relat 'Retorn al no res'.

Al hora celebro el seu bon gust citant la música i cançons de Franco Battiato... i jo que li agraeixo convidant-la a escoltar Un'altra Vita...

Gràcies i a reveure.

... les darreres paraules han de dir 'altre final'
Gràcies.

... profund i escrit d'una manera deixant entreveure molta tristor i enyorança... és captivador i difícil alhora.
Una abraçada Rafael.

...sobre l'agraït comentari de vostè. Mentre era sotmès a una trombectomia per ictus isquèmic en caràcter d'urgència, durant la intervenció amb anestesia local vaig tenir temps de fer un exercici mental pictòric passant-lo a relat escrit. Aquesta és la gènesi de l'animalada resultant. Puc però com a desgreuge i com a professor emèrit de belles arts, dir que era una tècnica sovint utilitzada per descriure sensacions conceptuals de lliure expressió tant pictòrica com literàriament. Salutacions Sr. García...

...sobre l'agrait comentari seu. Mentre era sotmès a una trombectomía per ictus isquèmic en caràcter d'urgència, durant la intervenció amb anestèsia local vaig fer un exercici mental pictòric passant-lo a relat escrit. Aquesta és la gènesi de l'animalada resultant. També puc dir com a professor de la facultat de belles arts que era un exercici sovint utilitzat per descriure sensacions conceptuals de lliure exposició.
Una abraçada.

... la Mort. Però com diu vostè té quelcom d'Angel, jo també he topat amb ella més d'una vegada... i de moment ha passat de mi. Però posats a parlar d'ella cada vegada estic més convençut que la vertadera mort en Majúscules és la Maldat Assassina i Criminal de l'animal HUMÀ, només cal fer una mirada al nostre voltant.... La MORT DE VERITAT no és tant horrible com molts la temen. No se li ha de tenir temença al contrari se l'hi ha de poder parlar i si cal pactar, no és tan malparida. Els HUMANS si que ho som.
La segueixo. Salutacions.

...sincerament venint d'una senyora com vostè que per mi és un referent per com escriu i que és fa seguir. Som de bona collita, vostè del 57 i servidor del 50, aixó és tot un mèrit. He viscut uns 10 anys a Mataró. La tinc a preferits, la segueixo.
Una abraçada.

... sincerament venint d'una senyora com vostè que és una referent per com escriu què és fa seguir. Som de bona collita vostè del 57 i servidor del 50, això és tot un mèrit. Una abraçada.

...pels seus comentaris sempre tant esperats i reflexius. El segueixo i el tinc la seva referència com a preferits. Una abraçada.

...amb candeletes. Admiro la seva capacitat d'exposar tant breument en poques paraules i sentiments amb tanta sensibilitat i dolçor. La tinc a preferits. Salutacions.