Hivern

Estimat, com et trobem a faltar. Les teves llargues estades a casa nostra són ara només visites de dies contats. Ràfegues d’un record d’altres temps. D’acord, a vegades erets un pare sever, i quan mossegaves amb força només desitjàvem que tornessin els dies càlids. Sí, amb el teu alè fred els nostres dits es cobrien de penellons i les mans es tornaven maldestres per treballar. Sota l’abric humit de la boira els paisatges adquirien una pàtina gris i fantasmagòrica i, quan la dama blanca apareixia, ho cobria tot amb la seva flassada. Però també es cert que donava descans a la terra, i els arbres recuperaven forces per poder tornar revitalitzats i amb més empenta quan la primavera et prenia el relleu. Hivern, perquè has fugit? Persèfone plora la teva marxa, com qualsevol mare plora la pèrdua d’un seu fill.