Hivern

Un relat de: Joan R.Bartés
Estimat, com et trobem a faltar. Les teves llargues estades a casa nostra són ara només visites de dies contats. Ràfegues d’un record d’altres temps. D’acord, a vegades erets un pare sever, i quan mossegaves amb força només desitjàvem que tornessin els dies càlids. Sí, amb el teu alè fred els nostres dits es cobrien de penellons i les mans es tornaven maldestres per treballar. Sota l’abric humit de la boira els paisatges adquirien una pàtina gris i fantasmagòrica i, quan la dama blanca apareixia, ho cobria tot amb la seva flassada. Però també es cert que donava descans a la terra, i els arbres recuperaven forces per poder tornar revitalitzats i amb més empenta quan la primavera et prenia el relleu. Hivern, perquè has fugit? Persèfone plora la teva marxa, com qualsevol mare plora la pèrdua d’un seu fill.

Comentaris

  • Les quatre estacions[Ofensiu]
    Prou bé | 04-12-2023

    És bo que existeixin. Cada una dona sentit a les altres. L'hivern prepara la renaixença de la natura com tu, molt bé, expliques al teu cant!
    Amb total cordialitat

l´Autor

Joan R.Bartés

4 Relats

12 Comentaris

693 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00