Saber llegir etiquetes

La meva mare era una lectora empedreïda i em va ensenyar a llegir de ben petita. Jo ho dec haver heretat d’ella, perquè llegeixo tot el que se’m posa per davant, incloses les inscripcions de les samarretes de la gent que passa pel carrer; cosa que m’ha provocat més d’un malentès. Un dia estava esperant un amic davant d’una botiga de roba, i m’entretenia a llegir les bajanades impreses a les samarretes de l’aparador. N’hi havia una en anglès: don’t eat your coconut. De manera automàtica el meu cervell va passar a ‘mode Anglaterra’, on havia viscut una temporada, i no li vaig trobar sentit. Sabia el significat de cadascuna de les paraules, però no era capaç de trobar-li la gràcia en termes anglosaxons, fins que ho vaig traduir al castellà: no te comas el coco! Vaig pensar que els anglòfons ens devien prendre per ximples.

L’amic que esperava era un japonès que estava passant uns dies a casa. En aquella època, la senyora que em feia la neteja prenia moltes iniciatives, com ara, rentar les cortines de tot el pis amb una freqüència exagerada o pintar de blanc totes les portes. El motiu de la seva autonomia en prendre decisions era que jo treballava a jornada completa i ella feia i desfeia. Heus aquí que, un dia, la bona senyora va decidir rentar un jersei de l’amic japonès, sense dir-li res, és clar. La vaig enxampar amb el jersei net però encara moll. Molt esverada, vaig voler llegir l’etiqueta, per saber si no s’hagués hagut de mullar. Amb el meu pobre coneixement del katakana, vaig llegir en veu alta, davant d’ella: sa-i-su. Després de pensar uns segons vaig exclamar molt emocionada: size!
–Ho he entès –vaig dir com una gran proesa–. Vol dir talla.
–És clar que ho ha entès! –va exclamar com dient que no n’hi havia per a tant–. Vostè sap llegir!