Tendresa al capvespre

Nua, ulls closos, te’m dónes somrient
perquè et recorri turons, coves, racons.
I mobilitzo llavis, dits, llengua, dents,
braços, peus, mans i genolls
per copsar-te tota, d’extrem a extrem.

Sé que t’agrada la música dolça
que componc tocant-te, llepant-te
mossegant-te, masegant-te:
ho diuen els teus llavis contrets
i els “oh, t’estimo” fluixets, fluixets.

Anem descobrint nous camins
per al gust, l’emoció i la tendresa.
No cal encendre grans volcans:
dia a dia tastem, tu i jo,
belleses noves dins la vellesa.