Preciós relat. Sempre m'ha encantat com escrius. Soc el nou nick de la Bloodymaruja. Post pandèmia i amb moltes morts al darrera. Però renascuda en la Gibebreda.

Ricard,
Mai no havia llegit cap relat teu. És més, no t'havia vist a la pàgina. Ara, en llegir els últims publicats he vist aquest magnífic relat dels coloms, amb personalitats tan "humanes". M'ha encantat perquè està moooolt ben escrit, és imaginatiu i creatiu. Denota un gran conéixement dels humans.
Felicitats!

Si déu et dona llimones, fes llimonada, deia en Forrest. A la protagonista li van donar força, enginy i resiliència. Molt bo el tema de les amigues que acaben sent caixeres i cobrant-li els bròquils.
M'ha encantat l'enginy de l'argument i la manera com l'has exposat. Al meu poble, a aquests "cavallots" els deien "cavall de batre faves ". No em preguntis perquè.

He llegit molts cops aquest poema i cada cop m'emociona. El sento a la pell i aixó és el que ha d'aconseguir la poesia. Et felicito. Bellíssim.

Un relat ple de veritat, com molt bé expresses. Tens raó en dir que en els relats és on ens mostrem tal com som. M'ha agradat molt com descrius l'ambient de aquella piscina que m'ha recordat de quan jo anava a Piscines i Esports, a Sarrià i era jove i feble, però encara no ho sabia.
Molta sort en el concurs, companya!

Canela fina, m'he sentit tan identificada amb el relat que se m'ha posat la pell de gallina.
Això vol dir que has fet una descripció perfecta de la protagonista (podia haver estat jo) i de la situació. Em trec el barret i poso una espelma a Sant Tinder (fa temps em vaig esborrar) per veure si millora les prestacions i el rati de qualitat :-D. Vaig escoltar l'altre dia una monologuista que en feia broma d'això. Però el teu relat acaba d'una forma tèrbola i trista, massa habitual, per cert.
Et felicito i t'agraeixo el comentari al meu relat de la carta.

Misteris de la tecnologia els milers de lectures.. aviat superarás les de "les dones també ens fem palles" que fa una vida que està el primer del ranking. Deu ser pel títol-manifest del nivell de "jo també reciclo els xiclets".

T'ha sortit un relat rodó.. m'ha costat una mica d'entendre el modus operandi. Potser cervesa emmetzinada? Els berberetxos de llauna oberta fa un mes?
Esplèndid relat i molt gràfic. Bons paral.lelismes amb el menjar i els sentiments de la protagonista que no ha entés que la venjança és com una vichysoisse; molt millor freda.
Boníssim.

Un poema preciós i musical.Trobo que és un cant optimista i bell que m'encanta

M'apunto al club. Jo, a més de reciclar-los, els llogava. És a dir, els deixava mastegar una estona a canvi d'alguna altra cosa, un parell de xufes, per exemple..Crec que el business de xufes i tramussos ja està en plena decadència.
M'ha encantat el relat. Li he posat un "m'agrada". Felicitats.

Com ens transportes d'una escena tranquilitzadora al terror! Això és un microrelat ben reiixit. El protagonista, deu ser un lletraferit que va encaparrat amb alguna història i no veu el cartell.
En una vida relataire pre-pandèmia, época que comentes al Forum, jo era la Bloodymaruja. Potser em recordes?
Jo a tu, sí.

M'he quedat sense paraules davant d'aquest relat de prosa i lèxic exquisits.
Felicitats i sort, encara que no te'n caldrà.

On escapar de tanta brutícia. El teu relat m' ha fet mal gairebé físic, perquè com tants altres infants de l"época vaig patir aquests abusos. Magnífic micro relat. Et felicito.

A més de relat és tota una declaració de principis amb la que estic totalment d'acord. I tu ets de les lletraferides que m'agraden, de les que, amb una sola parsula, remouen sentiments. Molt bon relat i excepcional.

M'ha agradat molt el relat, tan surrealista i m'has fet imaginar el capellà suspès "a divinis" per haver deixat tocar la forma (rodona)a una serp, personificació del diable. Això s'evitaria amb les misses virtuals i la comunió per Just Eat.. És a dir, encarregues l'hòstia divina un dia abans i, en clicar quan acaba la missa virtual, et porten la comunió a casa i, tot fet. Iaia tecnològica que soc.
Ah, gràcies per l'amable comentari al meu relat "La mare de Déu". La continuació és el relat "El choripén" i seguit per "Lykos". Aviat enviaré l'Elvis a robar algun calze o quelcom així a la teva església.