Què difícil el que has fet! En quatre paraules descrius un final.. potser d'un amor, d'una amistat, d'un desig.. .. qui sap? El riu tot s'ho emporta.
M'ha agradat moltíssim.

Et responc amb uns poemes:

Aquest és meu:

M’embolcallo amb poemes cada nit
per atipar els monstres que tinc sota el llit.
Encongits esperen el moment propici
per enfilar-se a la vànova i pujar.
A un de cap de bola que escalava
li vaig tirar un sonet i l’entomava
i ben murri, com si fes un sacrifici,
un vers i mitja estrofa es va menjar.
I quina fila que feia el malparit
assenyalant les restes amb el dit!
Volia el segon plat, una quarteta
que jo encara m’havia de rumiar;
ja no em quedava rima a la nevera
I mil mots difícils vaig emprar;
Anàfores, hipèrboles, epítets,
de figures retòriques un munt
i la bèstia, per semblar erudita,
assentia amb la bola avall i amunt
i rotava de gust, el ventre tip
de frases buides sense cap sentit.
Satisfet el monstre adormit quedava
en fetal postura s’havia arraulit
i, lliures els versos, corrien per casa
i feien rotllanes tot cantant a crits.
Les tenebres queden ben arraconades
però en vindran més la propera nit.

En recordo un de la Gloria Fuertes:

Me llamó que no venía,
estava con otra tía.
Ya sé que esto no es poesia

En una cançó de rap de Pole:

Cuéntame tus sueños y tus pesadillas
Con todo detalle, si te ves capaz
Yo escucho callado, miro cómo brillas
Mi mejor definición de hogar

M'encanta el poema escrit en un tovalló de paper que imagino amb un trosset enganxat de cobertura de croissant i unes gotetes de cafè amb llet, color que representa la terra i que combina molt bé amb el blau del cel.
Relat exquisit. Gràcies.

Per descriure de forma perfecta el ball i les emocions d'una parella que son, segurament, professionals del ball de saló, se n'ha de saber molt. I tu en saps molt.
Em trec el barret.

Torno a repetir que m'ha semblat un relat genial, digne guanyador del Repte Clàssic.

Un relat meravellós. Com un objecte inanimat present a les nostres vides pot donar per expressar tantes emocions. M'ha emocionat. La meva més fervent enhorabona.

Faig servir una frase del Groucho Marx que diu:
He fet coses terribles per diners, com aixecar-me molt d'hora per anar a treballar.
Si canviem la frase per: he fet coses terribles per amor, o enamorament, com veure tele porqueria, menjar xefles (paraula lleidatana per descriure menjar molt mal cuinat), etc
tenim el drama del teu protagonista, personatge molt habitual a la realitat, amb un cert punt masoquista i molt patètic.
No soc ningú per jutjar-lo, jo que m'he empastar tota la discografía de l'Andy i Lucas per poder contemplar la pell d'un morenàs espectacular. A més, m'acuso d'haver mentit vilment dient que m'encantaven les cançons.
Bé, Joan, m'ha encantat el relat i com descrius el personatge. Enhorabona.

Molt bons aquests nanos.. M'han agradat especialment el que parla de l'assassí i genocida Netanyahu i el dels gallecs.
Exemples molt interessants.

Estic totalment d'acord amb el company Xavier Valeri i les dues menes d'ingenuÏtat.
Molt ben exposat i argumentat. Un gran relat.

Estimada o estimat Follet
He arribat als teus relats desde els reptes. Aquest que et comentó m"ha deixat una angoixa terrible i una sensació de dejà-vu. Jo també de petita tenía por de tot i encara la tinc, sobretot en els somnis, quan la part racional del cervell queda desbloquejada.
Crec que els lletraferits som especialmente sensibles a totes les emociones.
Per fer sentir angoixa de veritat se n'ha de saber molt. Et felicito.Un gran/petit relst.

M ha agradat molt el relat sobre les que ens diem Maria.. Et felicito.

Com vaig comentar en el Repte Clàssic, aquest relat és màgic. Magnífic.

Jo també alço la mà, igual que tu, per reclamar que tornin els dies que no vaig saber gaudir i posar a la maleta aquells moments. Llavors només intuïa que aquests records serien l'últim bagatge. M'ha emocional el teu poema. És magnífic i em trec el barret virtual. Una abraçada admirada.

He hagut de buscar al Copilot el tema del fotut triangle. Com a divulgació cultural em sembla interessant, però com relat, Joan Colom, és un plom.. Vull dir que potser el catalogaria al gènere assaig. Crec que si li treus la meitat de matemàtiques i li poses una mica d'ànima, seria un relat prou bo.

Li he llegit el poema al meu nét de set anys i li ha encantat. I això que els nens son jutges mplacables.
In poema molt bonic i juganer, com diu el títol.

Ja em va agradar molt el relat quan el vas llegir el dissabte a l'entrega de premis, però ara, llegint- lo a poc a poc, sense nervis, encara m' ha agradat més.
Va ser un plaer compartir amb tu la vetllada i el teu talent. Una abraçada.