Kavi de l'Orient

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
Kavi de l’Orient

Una nit estrellada Igor “el gerrer”, conegut per la seva estratègia implacable i el seu cor de pedra, es troba amb un llibre que recull la llegenda de Kavi de l’Orient.
Igor la comença a llegir esperant trobar-hi estratègies o tàctiques ocultes. Però a mesura que avança en la lectura, alguna cosa dins seu comença a canviar.
La llegenda feia així:

“Fa molt de temps, en una terra llunyana, va néixer un nen anomenat Kavi.
Els savis del lloc ja van copsar que havia estat tocat per la llum de les estrelles i que el nen portaria canvis profunds. A mesura que Kavi creixia, es va evidenciar que tenia un do únic: les paraules que sortien dels seus llavis no eren simples sons, sinó que destil·laven veritat i pau.
Un dia, quan la guerra va arribar fins a les portes de la seva vila, Kavi va pujar a la casa derruïda més alta i va començar a parlar a la gent.
Es diu que els soldats, en sentir les paraules de Kavi van començar a deixar caure les seves armes, com si de sobte pesessin massa. Els generals, que havien planejat estratègies i conquestes, van trobar-se sense arguments davant la simplicitat i la bellesa de les paraules del nen.
Kavi de l’Orient va esdevenir un símbol, una esperança vivent que fins i tot en els temps més foscos, una sola veu pot fer la diferència si recorda que la pau és possible quan es parla i s’escolta amb el cor”.

A l’alba, Igor anuncià un alto el foc unilateral. Les seves tropes, confoses però fidels, acataren l’ordre, mentre el general buscava un encontre amb els líders de l’altre bàndol.
La trobada fou tensa, però Igor explicà convincentment la seva nova visió de substituir les armes pel diàleg.
La guerra no acabà d’un dia per l’altre, però la proposta d’ Igor inicià un procés de pau que portà a un tractat històric.
La llegenda de Kavi de l’Orient, el nen que va regalar paraules per aturar la guerra, ha estat adoptada per totes les nacions, convençudes que fins i tot els cors més durs poden ser trasbalsats per la força de les paraules.

Pseudònim:
Voliaina

Comentaris

  • bonic[Ofensiu]
    Atlantis | 10-05-2024

    Un conte bonic, ple d'esperança. Encara que pugui semblar ingenuo. Tan de bo les paraules portessin la Pau. !!!

  • bonic[Ofensiu]
    Atlantis | 10-05-2024

    Un conte bonic, ple d'esperança. Encara que pugui semblar ingenuo. Tan de bo les paraules portessin la Pau. !!!

  • oportú[Ofensiu]
    4030CAT | 07-05-2024

    La realitat de conflictes que vivim no sembla escoltar veus com les que ens narra la Voliaina.
    Ben oportú.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1205 Comentaris

287495 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!