Poder gaudir de la llibertat de l'ocell o del fum de la pipa, em sembla una manera de plantejar la llibertat vista de dos punts tan contraposats que has unit excelsament.

Enhorabona per aquest gran relat.

Quin mal pot fer una mala fotografia. Gairebé tant, com el d'una mala cirurgia, desencadenant en un gran relat.
Quins grats records la cançó de: "Ton pare no té nas...". Records d'un plaer tan alt com el d'aquest relat.
Enhorabona!!!

Per què has descrit tan bé, que de l'amor a l'odi hi ha tan poc.
Per què has utilitzat tan bé l'al·legoria, l'anàfora i d'altres que jo ni sé.
Per què sí que t'ho mereixes. Aquest és el "PER QUÈ..." de la meva valoració.
Enhorabona!!!

Malgrat la mala vida, hi ha la lluita de seguir endavant per millorar fins a l'últim somriure.
Un molt bon relat que neutralitza l'efecte de qualsevol somnífer.
Enhorabona!!

Migdia? O tot el dia sencer? Per gaudir d'aquest plaer de sensacions.
Enhorabona!!

La importància de mai perdre el nord ni les arrels encara que l'entorn ens ho compliqui com ho fan amb les gavines que, malgrat tot, segueixen volant lliures.

Que n'és d'important estimar i en aquests versos l'amor brolla en cada mot.
Enhorabona!!

Tot un mar de sensacions descrites per a submergir-te en uns bells versos.
Fantàstica descripció. Enhorabona!!

Vull felicitar-te per aquest relat tan genial, per la metàfora que fas del final de la vida amb un senzill lledoner.
Enhorabona!!

Mentrestant ella s'adorm, a mi em desperta una grata sensació amb el ritme de les teves paraules, que m'han portat a l'interior dels seus somnis.

M'agrada la positivitat de les teves paraules i pensaments. I m'encantaria que sempre continuïn així, per llegir-ne moltes més!!

Una fantàstica descripció amb un ric vocabulari que, gairebé, m'ha fet sentir enveja.
Enhorabona!!

Diuen, que trencar un mirall porta a set anys de mala sort. Però de vegades és millor fer miques el passat per millorar el present.
Un poema ple d'emocions i sensibilitat.

Comparteixo gran part dels teus somnis i, segurament, algun més.
Però, malauradament, s'ha d'estar despert. Sobretot en llegir el final, on diu allò de "Firmo, mando y ordeno".

És lícit dedicar la vida al que vols i és bo dedicar la vida a la vida dels altres. Encara més si parlem d'animalons abandonats.
Un relat gens de bandarra. Enhorabona!!