Fotuda Lluna

Un relat de: Alberich

Venuda al millor postor; de bell antuvi grapejada per un vell alcavot -poeta mesquí que, ja fart, l'ha deixada, fent-ne bocins que semblen versos- és dalt d'uns cels negres i estelats, per alegrar les llargues nits xafogoses vora el mar, d'una munió de turistes acabalats-
Llueix setí i mocador blanc, la gran lluna plena de les vetllades d'estiu.

Comentaris

  • LLUNA DE PLATA[Ofensiu]

    Lluna de mel, lluna de paper, lluna plena... mira que hi han noms que els hi posen a la lluna i avui he descobert el que fa més de mil... fotuda lluna! Ben ideat.

l´Autor

Alberich

39 Relats

203 Comentaris

41505 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Nascut un mes de maig.
Va treballar de molt jove al tèxtil, mentre estudiava Dret i va anar a parar a l'administració.
Ha estat aprenent de molts oficis, per la qual cosa no és mestre de res.
Li agrada la vida, i cultivar l'amistat, també la mar i la muntanya.
Si voleu comentar alguna de les seves parides, tant si us agraden com si no, us ho agrairà, doncs no hi ha res que més valori que la mútua comunicació i que la gent faci cas del que un hom fa.