SI US PLAU

SI US PLAU
Ja sé, de sobres, que us he manipulat descaradament,
però, la veritat siga dita,
sense vosaltres, mai no haguera estat el mateix.
Ja sé que hauria de demanar-vos disculpes,
i la cosa més certa, és que, de debò,
aprofite l'avinentesa per a fer-ho.
Ja sé que us he maltractat sense massa miraments;
que, a la meua conveniència,
mai no he deixat de conrear una relació interessada.
Ja sé, ja sé que ignore tantes coses,
que, sense vosaltres, de bon tros,
seria més que analfabet.
Puc comprendre que ja n'esteu fartes,
que, pot ser per l'edat, o per la indignitat
amb què us maltractem,
tingueu ganes de pegar a fugir.
Fugida que, ja en l'àmbit personal, albire irreversible.
Fugida més que justificada, al dret i al tort,
que les meues sinceres, però poc fiables disculpes,
no faciliten ni miqueta, ni gens, cap altra eixida.
Ja ho podeu comprovar per vosaltres mateixes:
Palesament, no hi ha ni un esguit de penediment.
A cosa feta, me n’he aprofitat de vosaltres
i ho continuaré fent amb premeditació i traïdoria.
Anant al recte, encabotat a perpetuar
eixa descarada irreverència,
i sabedor que la meua mala traça no minvarà,
més aïna tot el contrari.
No tinc ni miqueta, ni gens, d'intenció
per bandejar aquesta pràctica habitual.
A les envistes està, a hores d'ara, continue com si res.
Us estic manipulant amb la mateixa poca vergonya
que pam dalt, pam baix, altra gent, massa, ho fa;
per descomptat, jo també actue de manera semblant
i de cap manera no intente blanquejar la meua relació
Ni tampoc hauria de justificar res, cap mena de dependència,
que fregant la patologia, i des de fa la intemerata,
m'engrillona a vosaltres.
Sense la dosi crònica, justa i adequada,
el deteriorament d'una salut trencadissa,
o fins i tot, la mateixa supervivència,
hagueren remodelat uns altres escenaris.
Si ja sé que cap relació de dependència és saludable,
que caldria replantejar-me si eixa mena de xarop vital
que va desembridant-se, inevitablement,
esdevindrà aviat en una eina, encara més estèril,
per bocinejar un injust i malmenat avui col·lectiu.
Eixe avui insolidari al qual li han hipotecat, com a mi,
qualsevol esperança de futur.
Al remat, amb el timó fet ascles i l’esma a carrerons;
empresonat entre les aigües d'una fosca i profunda mar,
sure, per traure’m de pena, sacsejat per traïdorenques onades.
Amb vosaltres, les paraules, vogue a contracorrentrent
argollat entre marejoles hostils.
Si us plau, continueu esguitant-me amb el vostre reviscolador caliu.