per a mi, a banda de la salut, és el puntal per poder viure plenament, però la manera demostrar-ho és una altra cosa. No tothom té la capacitat per expressar els seus sentiments, i tampoc podem pretendre que tot i tots siguem i ens comportem de la mateixa manera, com nosaltres ens agradaria. La vida l'hem d'acceptar tal com és, amb els seus alts i baixos. Ara bé, sí que és molt important valorar i agrair el que tenim i intentar ser els més positius possibles.
No sé si has llegit el meu últim poema, és una situació que vaig viure fa un parell d'anys. Si et ve de gust, ja em diràs què et sembla.

Fins aviat preciosa.

Una abraçada.

Rosa.

Desodorant o etiqueta? Podria ser que el color del flascó del desodorant sense etiqueta fos més atractiu i potser per elles la qualitat la passen a segon terme, de més grosses se n'han vist. Si les tornes a veure els hi podries preguntar, així sortiríem de dubtes. Hahaha.
Me n'alegro d'haver-te tornat a llegir.

Una abraçada Iona.

Rosa.

d'acord amb aquesta reivindicació, i molt necessària. L'administració hi hauria de prendre mesures amb caràcter urgent.
Aprofitant la ben estesa, moltes felicitats pel dia del teu Sant.

Una abraçada Jaume.

Rosa.

A part de treure'm el barret per felicitar-te per aquestes divertidíssimes i enginyoses nanoocurréncies, també trauré la llengua, la solidaritat, sempre per davant. Hahaha.

Enhorabona Joan Colom.

Rosa.

Si la mare volia sé serp i ho va aconseguir, per què la filla no podia tenir la capacitat de volar?
Una bona fantasia amb una conversa i resolució molt encertada, i una metàfora molt engrescadora. "Voler és poder"
Moltes gràcies pel teu comentari al meu últim relat ales de foc.

Una abraçada.

Rosa.

Sobretot la primera estrofa. Molt intensa, i ben estructurada.

Qui són aquests sers que no volen?
Per què tanquen els ocells en gàbies,
on les ales no tenen cap sentit,
ni els seus colors cap missatge?

Enhorabona aleshores.

Rosa.

pels dubtes que persisteixen en l'home, per la necessitat de donar llibertat a l'ocell, i la resistència de no tenir-lo a prop. Un poema que transmet calidesa, malgrat la lluita per prendre la difícil decisió.

Molt bonic.

Una abraçada.

Rosa.

L'Obashim no entén la desaparició sobtada de l'Aurora, i mourà cel i terra per esbrinar quin és el motiu i on ha anat a parar. El rei Serafí seguint el seu pla, la porta a fer la volta al món, i entre mentida i mentida, la fa dubtar de la seva identitat.
Continuarà.

Rosa.

La paraula obediència no me l'he plantejat mai d'aquesta manera. Però si més no, ho penso refexionar. Sempre es bo escoltar reflexions i conèixer diferents interpretacions.
Ens seguim llegint Joan.
Rosa.

absoluta. La pèrdua dels èssers estimats, és el més dolorós que ens pot passar i mai s'oblida.
La vida ens dona experiències molt difícils d'assolir per tirar endavant, no hi ha cap fòrmula màgica, simplement hem d'aprendre a acceptar-ho i buscar alternatives per suavitzar una mica la duresa d'aquestes circumstàncies. En aquest cas, l'escriptura, la música i el dibuix.
Un relat molt colpidor.
Bon estiu Rafael.
Rosa.

Per què tant d'engany, si la sinceritat que sempre hem compartit, ha estat la clau de la nostra llibertat?

A banda del meu comentari anterior, s'ha de reconèixer que la cirurgia estètica té els riscos, i de vegades són irreversibles.

i sense esma, hahaha. Quina estona més bona he passat llegint aquest relat, distret, amb sentit de l'humor i amb sorpresa final.
Tot el contrari del meu últim relat, dolor, angoixa i decepció.
Molt bo Joan Colom.
Bon cap de setmana.

Rosa.

Quin despropòsit, això de fer-se l'amo del comandament, sol ser una situació ben habitual. A mi tampoc m'agrada el color vermell, amb el sentit que tu has escrit. Soc incapaç de veure el futbol com un esport, massa interessos pel mig. Millor agafar-s'ho amb calma i esperar que passi el mal temps.

M'ha agradat Eloi.

Gràcies pel teu amable comentari al meu últim relat.

Bon cap de setmana.

Rosa.

d'amor, crea angoixa i solitud, i la vida enyora aquest ineludible sentiment. Fins que els somnis que no recordava l'han vingut a cercar.

Un relat profund i commovedor.

Salutacions Joan Colom, i gràcies pels teus sincers comentaris als meus relats.

Bon estiu.