Ara fa tres anys que vaig descobrir aquesta fantàstica pàgina, on he pogut aprendre a expressar una mica, tot el que tenia a dins i necessitava compartir, però en aquests moments, necessito prendrem un descans per un tema personal de la vista, res greu, però sí necessari. No sé si serà llarg o curt, però us ho comento per si algun/a de vosaltres se us fa estrany que no publiqui res i no us comenti.
Simplement això. No és un acomiadament, si la pàgina segueix viva, ens veurem d'aquí a un temps. Una forta abraçada a tots i totes.

Rosa Gubau.

Personalment, mai els he utilitzat, però els pares i els avis, recordo perfectament que sí. La bossa del pa, que encara en tinc un parell les he recuperat, i he tornat a fer-ne ús. De tota manera, no tinc gaire fe amb l'abolició del plàstic, en el seu moment va ser una gran revolució industrial, i actualment encara hi ha massa interessos econòmics que malauradament sempre són predominants en qualsevol altre aspecte.
Aplaudeixo aquest relat, que com tot els que escrius, d'experiències viscudes, són molt entranyables.

Una abraçada Montserrat.

Rosa.

Caminar entre agulles i cotó és desconcertant, els dubtes comencen a aflorar, i et sents perdut. L'exercici de la balança és molt efectiu, i la decisió està presa. Patir en silenci, és millor que patir amb tu. Aquesta frase representa molt bé de quin costat pesa més. He llegit en un comentari, que aviat faràs vint anys, quan me n'alegro que una veu tan jove estigui entre nosaltres, és un alè d'aire fresc.
Endavant Fiorenza!

Bon cap de setmana.

Rosa.

Quina raó tens, la vida està plena d'incògnites, una muntanya russa on hi ha moments de tot i per a tot, però una mirada positiva sempre alleuja els entrebancs que ens toca viure, i alegra les bones estones que també hi són.

Una abraçada Glòria.

Rosa.

Cada paraula, cada frase que dius tenen un gran valor emotiu. La vida és una capsa de sorpreses, que sovint no podem controlar, i toquem fons. La teva solidaritat, tendresa, estima, i gran sensibilitat, ho reflecteixen en cada escrit que fas. En una tragèdia inesperada i colpidora com aquesta, no hi ha paraules, que puguin donar consol. Somiar i volar alt, també forma part de les nostres il·lusions, però viure l'instant i valorar el que tenim és de vital importància. Admiro profundament les teves reflexions, la teva generositat i consideració. Una forta abraçada i bon cap de setmana Nua Dedins.

Rosa.

Quin poema més adient, ningú s'esperava aquest resultat. Defensar la nostra llengua, és un dret que tots tenim, i ningú hauria de poder-la enterrar.

Molt bo, Urkc-Eduard.

Rosa.

Estimació, dolçor, tendresa, enyorança continguda. Una malaltia colpidora que cau en l'oblit, però els records i l'estimació profunda fan que tot sigui més manejable. L'àvia va ser un puntal important de la teva vida, i això té un gran valor emotiu, que en aquest relat, has sabut expressar amb un sentit agraïment.
Una abraçada, Maria12.

Rosa.

De vegades hi ha situacions, que en principi poden semblar-nos molt negatives, però que ens porten a una introspecció més profunda, i a valorar i descobrir noves oportunitats, que si no, mai ens haguéssim aturat a fer ni a pensar. M'ha agradat molt la frase, i si el millor de sortir fos tornar casa?

Benvingut/da a R.C. Ermessenda.

Rosa.

que aquest desig es faci realitat. Un tant de bo reiteratiu que li dona una força profunda en aquest sentiment.
Profund i bonic LaFlor3

Una abraçada.

Rosa.

El teu arbre, el teu fruit, el teu nom, la teva estima i fortalesa, la teva essència... L'arrel que et va donar vida.
Un poema de gratitut i honestedat.
Molt bonic ales de foc.
Rosa.

incendiària, el foc on es mou la diplomàcia i l'escarni com a protagonistes. Fogueres, volcans, infern... Una paròdia molt fantasiosa en un sentit, però molt encertada en el contingut. Amb odi etern, o atentament.
En aquest cas, espero que la ficció superi la realitat. Un relat crític, molt elaborat amb un sentit d'humor realment explosiu.

Rosa.

Si et sembla bé, i em vols fer una petita explicació del poema, t"ho agairia molt.

M'he emocionat tant amb aquesta història, que el meu cor ha estat còmplice dels teus sentiments. Una lloança, un record i una joia de relat.

Gràcies per compartir els teus entranyables records.

Rosa.

Amb els meus records encendré la foguera," genial"
Em sap greu, però no he sabut interpretar aquest poema, però has aconseguit fer-me vibrar amb aquests versos tan emotius.
Una abraçada.

Rosa.

Comences a llegir pensant en una situacio dolorosa, i vet aquí, que un tres i no res, la situació canvia radicalment,. El pobre home, després de llargues sessions al psicòleg, acaba angoixat per partida doble.
De la imaginació al poder. Gràcies per fer-me passar una bona estona. Ets una crack!
Si et ve llegir l'últim poema que he publicat, tu mateixa.

Una abraçada Magda.