Que passis un Nadal acollidor, i any nou ben animat!!
Espero que aviat pugui llegir els vostres relats, i tornar a compartir amb vosaltres aquesta pàgina.
Salut, somriures i una forta abraça!
Rosa.

Hola, Joan, fa molt de temps que no entro a la pàgina per un problema que em sorgir a la vista. No és greu, però de moment no em permet estar més de 15' davant d'una pantalla. Et desitjo molt bon Nadal i un venturós 2026.
Una forta abraçada.
Rosa.

Estimada companya. Fa molt de temps que no entro a la pàgina per un problema que em va sorgir a la vista, no és greu, però de moment, no em permet estar més de 15' davant d'una pantalla, però et.desitjo de tot cor que tinguis un bon Nadal, i que el 2026 sigui molt venturós per a tu.
Una forta abraçada.
Rosa.

Estimat, Nil. Fa molt que no entro a R.C per un problema, que vaig tenir a la vista, que no és greu, però de moment no em permet estar més de 15' davant d'una pantalla. Però en aquestes dates volia felicitar-vos les festes, i he publicat un poema nadalenc per poder-ho fer.
Et desitjo de tot cor, que passis un bon Nadal i que l'any nou sigui ben venturós per a tu.
Una forta abraçada.
Rosa.

Perdó, volia dir felicitar-vos

Hola guapíssima, no t'estranyis si no et faig cap.comentari, no m'he oblidat de tu, fa mesos que no entro a la pàgina degut a un problema que em va sorgir a la vista, ho vaig comunicar al fòrum. Però he fet una excepció, i he publicat un poema de Nadal per poder feliciar-vos aquestes festes.
Una forta abraçada!
Rosa.

I mil gràcies per haver-te interessat per mi quan vaig deixar de publicar a R.C ara fa vuit mesos, pel meu problema a la vista.
He fet un extra, i he publicat un poema de Nadal, per poder desitjar-vos a tots/es unes bones festes, i aprofito l'ocasió per donar-te les gràcies personalment.
Una forta abraçada.

Ens PUGUEM tornar a veure

Sr. Garcia, espero que més aviat que tard, ens podem tornar a veure per aquí.
Una forta abraçada i unes dolces festes!.

Hola, Aleix, només donar-te les gràcies pel teu oferiment d'ajuda sobre el tema del meu problema a la vista..Fa temps que m'ho va fer saber una bona companya de relats, i ara que he publicat un poema per poder felicitar-vos les festes, aprofito l'ocasió per agrair-te de tot cor, la teva amabilitat i bona disposició. El que em passa, per sort no es greu, però si que em limita molt fer servir les pantalles.
Una forta abraçada i molt bones festes!

Estimats companys/es. Ja fa vuit mesos que no he publicat res, a causa del problema de la vista, que us vaig comentar al fòrum en el seu moment, no és greu, però continua persistent, i tot i que es manté a ratlla, només em permet estar 10- 15’ seguits davant d’una pantalla, i si no puc llegir-vos, ni comentar els vostres relats, per a mi no té cap sentit, publicar res; malgrat tot, de tant en tant, escric alguna coseta per a mi, i ho comparteixo amb la família i amistats més properes, però, sempre us he tingut, i us tinc molt presents.
Tan sols desitjar-vos a tots/es, MOLT BON NADAL, I UN VENTURÓS 2026, amb aquest petit poema que he fet.
Aprofito l’ocasió, per donar la meva benvinguda a totes i a tots els nous relataires, que han entrat a formar part d’aquesta fantàstica i gran família de lletraferits.

Una forta abraçada, salut, amor i un cabàs de somriures per a tothom!!!

Ara fa tres anys que vaig descobrir aquesta fantàstica pàgina, on he pogut aprendre a expressar una mica, tot el que tenia a dins i necessitava compartir, però en aquests moments, necessito prendrem un descans per un tema personal de la vista, res greu, però sí necessari. No sé si serà llarg o curt, però us ho comento per si algun/a de vosaltres se us fa estrany que no publiqui res i no us comenti.
Simplement això. No és un acomiadament, si la pàgina segueix viva, ens veurem d'aquí a un temps. Una forta abraçada a tots i totes.

Rosa Gubau.

Personalment, mai els he utilitzat, però els pares i els avis, recordo perfectament que sí. La bossa del pa, que encara en tinc un parell les he recuperat, i he tornat a fer-ne ús. De tota manera, no tinc gaire fe amb l'abolició del plàstic, en el seu moment va ser una gran revolució industrial, i actualment encara hi ha massa interessos econòmics que malauradament sempre són predominants en qualsevol altre aspecte.
Aplaudeixo aquest relat, que com tot els que escrius, d'experiències viscudes, són molt entranyables.

Una abraçada Montserrat.

Rosa.

Caminar entre agulles i cotó és desconcertant, els dubtes comencen a aflorar, i et sents perdut. L'exercici de la balança és molt efectiu, i la decisió està presa. Patir en silenci, és millor que patir amb tu. Aquesta frase representa molt bé de quin costat pesa més. He llegit en un comentari, que aviat faràs vint anys, quan me n'alegro que una veu tan jove estigui entre nosaltres, és un alè d'aire fresc.
Endavant Fiorenza!

Bon cap de setmana.

Rosa.

Quina raó tens, la vida està plena d'incògnites, una muntanya russa on hi ha moments de tot i per a tot, però una mirada positiva sempre alleuja els entrebancs que ens toca viure, i alegra les bones estones que també hi són.

Una abraçada Glòria.

Rosa.