Una situació familiar desconcertant. Dues vides i dues realitats ben diferents, on l'enfermetat i la solitud han marcat el seu destí.
Un relat que m'ha impactant, tant pel seu continent com pel seu contingut.
Molt ben escrit.
Bona nit Marina, et seguiré llegint.
Rosa.

Un poema avocador i sensible. El poder del silenci, de l'experiència viscuda, de la gratitut els valors. Bellíssim Perla de Vellut.
Enhorabona.
Rosa.

que són part nostra, emocions, records de vivències...
Un poema entranyable Glòria.
Si et ve de gust llegir l'últim relat que he publicat, potser et fa gràcia, és molt senzill, i amb sentit d'humor.
Una abraçada.
Rosa.

Una pregunta malaurament sense resposta. De vegades la bellesa de la lluna no la pot observar tothom.
Malgrat la seva duresa, has confegit un bell poema.
Enhorabona i salutacions Lluís.
Rosa.

Quina gran metàfora..Amb les paraules perfumades i la presa has aconseguit un relat, realment original i entretigut. La teva imaginació no té límit.
Enhorabona Kefas.
Rosa.

Fa molt que has vas anar a Turquia? Ho tens tan present i ho descrius amb tanta passió que tinc la sensació que no fa gaire temps d'aquest meravellós viatge. Tampoc cal que m'ho diguis, no pretenc ser xafardera, és simple curiositat.

Jo diria que aquesta passió per ser la progonista de les películes, passa a ser obsessiva per la seva manca de confiança i baixa autoestima. De tota manera també es pot interpretar com una excel.lent metàfora, de fet tots som protagonistes de la nostra història de vida.
Un bon relat Helena.
Rosa.

el silenci, els pensaments, les reflexions... La nit és un espai de descans per poder afrontar el demà amb més força i serenitat.

Una abraçada Glòria.

Rosa.

d'un perfum en un ambient molt encertat. L'aroma del perfum de la Càndida va encisar al rei, i tota la seva família en va sortir molt ben parada, donant fe que els interessos personals a totes les èpoques han estat primordials. Un relat molt entretingut.
Enhorabona, Xavier.

Rosa.

El silenci és un viatge a la introspecció, de vegades pot causar basarda, però sempre és honest i revelador, una gran manera d'avançar i conèixer-se un mateix.

Molt bo, Janes XVII.

Rosa.

malaurament molt arrelats des dels nostres avant passats, tot i que sembla que a poc a poc, molt a poc a poc, aquesta pràctica va fent un gir.
La resposta crec que tots la sabem.
Salutacions.
Rosa.

El present és l'únic que tenim, aprofitar fins a l'últim alè la vida, en la màxima llibertat, demostra que mirar endavant és d'una gran intel·ligència.
Un poema profundament preciós.

Salutacions, lantusset.

Rosa.

el final d'aquest relat és el que m'ha mantingut intrigada. Els mals records del catedràtic, per les serves burles, i el munt de paraules plenes de ressentiment que el protagonista li ha dedicat, ho diuen tot. Les cartes no les va trobar, però gràcies a la seva insistència va arribar a bon port.
La ficció és un dels temes que em costen d'interpretar, però realment, amb la inspiració d'en Kafka, li ha sortit un relat rodó.

Rosa.

Imaginar, escriure i descriure bellament has fet.
M'ha agradat moltíssim, per la seva originalitat i contingut.
Rosa.

i viure, una experiència que no podem deixar d'agraïr.
Un relat molt positiu Glòria.
Una abraçada.
Rosa.