Sé que vindrà

Un relat de: Toni Arencón Arias

...sota el gelat Atles jaient
hi ha un lloc, segur per la defensa de la sòlida mola...

Les Metamorfosis
Ovidi



Sé que vindrà. Quan la nit s'arrossegui sobre la vall, tal com va predir l'oracle de Sèrifos, vindrà el monstre. Protegit amb un escut brunyit i armat amb una espasa corba, amb l'eterna ansietat de tallar la meva desídia ombrívola i ancestral.

Podria fugir, com ho han fet les meves germanes, però no tinc esma per fugir. Elles mantenen voluntat de supervivència. Jo ja no. Em podria amagar... però no en tinc, gens, d’ànim ni d’esma ni de voluntat.

Dispersa de pensaments i mancada de vitalitat, no podré evitar quedar-me gelada pel terror en escoltar els udols sinistres. Albiraré després, borrosa per la boira, la figura deformada, violant la pau de la meva llar. Preludi del final.

Podria alliberar els gossos de les seves cadenes... però, desassossegada d'esperit, no tinc força per aixecar-me del llit. Pobres animals! La bèstia esquinçarà les seves entranyes.

Sé que vindrà. Anhela la meva sang creadora de vida. Desconeix la misericòrdia. Olora la meva por i no tindrà pietat.

Podria clavar llistons per barrar les portes... però l’apatia em consumeix. La malenconia em devora. Em justifico argumentant que poca cosa podrien fer les meves defenses improvisades per aturar la seva fúria assedegada de sang.

Em fa tanta mandra pensar en defensar-me'n... Em fa tanta peresa pensar en fugir...

Sé que vindrà. Ho sé.

Amb una mica de sort, si tanco els ulls i em faig la dormida... o, talment, si faig com que no respiro... Si no goso ni pensar... Em fa tanta peresa pensar... Em fa tanta mandra...

Em fa tanta peresa pensar...

* * *


Protegit pel poder de la invisibilitat de l’elm d’Hades, Perseu va decapitar Medusa a l’interior del seu estatge. Es va estranyar que la gòrgona no oposés cap resistència ni intentés petrificar-lo amb la mirada. Hauria bastat amb que obrís els ulls tot just un batec de cor abans que l’espasa li tallés el coll.

Comentaris

  • Maquíssim![Ofensiu]
    olgalvi | 20-04-2017 | Valoració: 10

    Realment no m'esperava aquest final, Pot ser no era peresa era simplement resignació al que havia de pasar. Felicitats!

  • Un clàssic[Ofensiu]
    Endevina'm | 09-09-2013

    i una visió ben possible d'uns fets increïbles, Felicitats pel premi!

  • Per què lluitar contra el destí?[Ofensiu]
    rautortor | 21-05-2013


    Per superar el destí, sigui fatal o benaurat, només hi ha tres possibles opcions, enfrontar-s’hi malgrat les nul·les possibilitats d’èxit, fugir o deixar-se anar. Tu has triat la tercera opció per la gòrgona Medusa tot i que resulta inversemblant atesa la ferotgia de la protagonista. Així i tot, la llibertat literària que acompanya els arguments dels mites clàssics et permet atorgar-li aquest deix d’indolència que la humanitza i la redimeix, si més no, de la seva innata i funesta crueltat, si fem cas dels tòpics.

    Consideracions a part, el teu relat es mou mandrosament –com exigeix el tema– pels pensaments de Medusa i ens deixes descol·locats quan menciones la bèstia –Perseu– com un monstre deforme i despietat. Però, certament, per algú que sap que morirà a mans d’un enemic que deleja la seva sang, ni que sigui un efebus resplendent, fins i tot és millor imaginar-se el pitjor dels enemics, el més aberrant i monstruós. És una manera de justificar la seva apatia i indolència.

    Que bé has descrit el to èpic que esperava Perseu de la seva gesta. De cara a la galeria, tot i sentir-se protegit pels dons dels déus amics –casc, escut i espasa–, un combat singular hagués estat molt més gloriós. Hauria bastat, dius, amb que obrís els ulls tot just un batec de cor abans que l’espasa li tallés el coll.

    M’he trobat molt a gust llegint el teu relat. Imagino que, una mica, per deformació professional; vaig exercir durant molts anys de professor de clàssiques a secundària.

    Si vols llegir algun dels meus poemes de caràcter mitològic, ja ho saps, quedes convidat a donar un tomb per la meva pàgina.

    Raül

  • Magnífic[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 21-05-2013 | Valoració: 10

    No m'esperava el final per res. El que fa la peresa! Et felicito pel la selecció!
    Edgar

  • El desig acomplert[Ofensiu]
    Jere Soler G | 04-04-2013

    A cops, l'amor, la passió, l'atracció, el desig, l'amor/odi... ens arrossega fins allà on conscient o inconscientment desitgem, i diuen que de vegades el pitjor destí és aquell que demanem i que anhelem.
    Aquest relat fa servir correctament els maons dels mots del color adequat per aixecar l'edifici de la història com l'esperit exigeix.
    Et devia, crec, el comentari del RDQ, i ni que sigui amb retard és un goig comentar un relat tan ben acabat.

  • influenciada[Ofensiu]
    Anaïs | 20-02-2013

    Ostres, company!
    No sé si ha estat perquè a la dreta de la pantalla hi anava veient la portada de Lo càntich, que he pensat que la protagonista ben bé podria ser Catalunya. M'he imaginat Catalunya estirada, com una bella dama, no jove ni molt vella, vestida de blanc, esperant el seu destí: ser atacada per Espanya. Les altres germanes? podrien ben bé ser el País Basc i Navarra. Cansada ja de lluitar, vençuda per la mandra de tornar-hi, es deixaria matar...
    Uix, quina imatge, no?
    L'he tornada a llegir, després de la nota del final del relat, i m'ha agradat encara més. Recordo que a l'època que estudiava llatí a l'institut em vaig aficionar molt a la mitologia, tot i que no tinc la memòria necessària per recordar-me dels noms, m'ha fet molta gràcia tornar-ne a llegir alguna cosa que en fes referència.
    Un somriure,
    Anaïs

  • Estaria cansada?[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-02-2013

    Potser la mandra de defensar-se la feia creure que tancant els ulls no passaria res, tal com els nens petits s'amaguen sota del llençol quan alguna cosa els espanta.

    Bona lectura Toni!

  • Felicitats![Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 01-02-2013 | Valoració: 10


    Un relat interessant i "molt currat" -sense peresa-

    Una abraçada.

    Gemma

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Oke | 31-01-2013

    Felicitats també a vós! Ens llegim. Una abraçada!

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d'aquest mes, i per tal d'avançar feina, t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZA a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
    seleccionat del mes de ..............................................................................,
    del qual és autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    Data .......................................

  • Voluntat de sobreviure[Ofensiu]
    allan lee | 20-01-2013

    quan aquesta força minva, quan la idea de morir no es mostra com espantosa sinó com un descans blanc, la lassitud de la Gorgona envaeix el seu cos, que s'ha nodrit tant temps de la fúria. Composes un quadre plàstic, acurat, una escena obscura i que anhela la foscor total. Molt bon relat, Toni, l'he gaudit al complert. L'enllaç als clàssics - Metamorfosis- li dóna un toc de grandesa. Una abraçada,

    a

  • Els mites de la Grècia antiga[Ofensiu]
    F. Arnau | 20-01-2013

    El teu relat dóna fe de tot el que li devem als grecs i als seus mites...
    Molt ben trobat, Toni...
    Una abraçada!
    FRANCESC

  • Mandra grega[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-01-2013 | Valoració: 10

    Una meravella d'estil per a un relat d'estil. Classicisme de fons i forma, talment com el guió d'una obra de teatre clàssic. Màsqueres imagino, assegut al teatre grec de Siracusa, amb declamacions expressives d'estil flotasià i més. Un plaer llegir textos així. Una abraçada Toni i endavant amb tots els projectes i realitats literàries.

    Aleix

  • molt bonic, el relat![Ofensiu]
    liudmila | 19-01-2013

    Només jo conec l'altre versió: la Medusa paralitzava només els qui la mirava directament, i per guanyar-la, s'hauria d emirar a un mirall o altre superficie refrectori.. Però aquesta versió també interessant...

  • una lliçó...[Ofensiu]
    joandemataro | 19-01-2013 | Valoració: 10

    d'història i de l'art d'escriure. Com sempre un plaer llegir-te Toni !!!

    rep una abraçada ben plena d'amistat
    joan

Valoració mitja: 10

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

216 Comentaris

205804 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat

Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *