Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

71 Relats, 296 Comentaris
56864 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni, no fos cas que la seva faceta fetillera conciliar em caigui a sobre amb tota la seva força mitològica.
Endavant #concilifetiller!!

Últims relats de Endevina'm

Últims comentaris de l'autor

  • Endevina'm | 28-10-2024

    Per la teva facilitat de paraula poètica, per voler escapolir-te deles aglomeracions que, dissortadament, sembla que et persegueixen allí on vas.

    Un poema senzill de lectura i de factura propera que fa de bon llegir, com tots aquells que tu fas. I com jo tinc la sort de conèixer el teu to de veu, et sento dins del cap, i sembla que et tingui al costat, recitant-lo. I em sembla veure que aquells dos vells de la taula apartada, sou vosaltres dos.

    Una abraçada, Aleix.

    Ferran

  • Endevina'm | 15-10-2024

    Veig que ja sabies alguna cosa, i els tres últims poemes, pensaments, van dirigits a un comiat, o això sembla.

    Bon viatge, Fidel!

  • Endevina'm | 15-10-2024

    Aquest petit (haiku, potser?) poema m'havia passat per alt.
    El primer pas a un coneixement que t'angoixava, potser?

    Que el roig t'acompanyi per sempre, company relataire.

  • Endevina'm | 15-10-2024

    Ja se sap, quan fas una doble negació, en el fons esperes que realment no sigui tan greu. Tot i segons allò escrit per la Marta en el fòrum, té un futur fosc, i sí que serà res.

    Un bell poema, dels teus, amb un estil personal, que sí, em recorda altres relataires, però com tu ets una persona llegida, imagino que tot s'empelta, al final.

    Gràcies per deixar-nos les teves últimes paraules. Personalment l'entomo com un testament vital, un comiat lúcid, tu que tants cops ens han deixat pensarosos, intentant saber d'on havies sortit, i quines eren les teves veritables arrels. Descansa en aquest llimbs, i que la família t'acompanyi. Deixa't acompanyar.

  • Endevina'm | 06-09-2024

    Em meravella el teu poder de síntesi, i com ens transmets el paisatge amb una pinzellada subtil i, com il faut! pletòric de poesia!
    Descrius la senzillesa, fent un poema senzill, i alhora, complicat de dur al paper per llegir-lo, i viure'l!
    Felicitats!!
    Una vegada més admiro la teva poesia, Aleix.

    Em sento orgullós de considerar-nos amics!

    Ferran

  • Endevina'm | 05-08-2024

    Cada dia em recordes més a Martí i Pol, no sé si l'admiraves, però les teves formes poètiques m'hi remeten, sense perdre el teu estil de cronista de la realitat que ens envolta, sense més artificis que els mots ben triats.

    I una estrofa final que ens vol fer reflexionar, amb aquelles esteles blanques, centenars d'esteles blanques que creuen el litoral.

    Per pensar-hi, amic Aleix.

    Una abraçada.

    Ferran

  • Endevina'm | 18-07-2024

    Alço la copa per xocar la copa amb la teva. sembla que m'has descrit a mi, tot i que els noms que fa servir el teu narrador no coincideixin amb els meus dos noms que espero veure entrar per la porta, cada dia. Bé, el noi marxarà aviat, a fer la seva, però seguirà venint, encara li agrada com cuino, i vindrà per omplir la carmanyola.

    Molt ben escrit, Eloi, ple de sentiment, tota una poesia narrativa. sempre miro de trobar-hi la poesia dels escrits. I un microrelat és allò més proper a una poesia, parlant de literatura. Cosa que tu practiques amb molt bona mà.

    I dir-te que sí, ho encertes, en el teu comentari al poema de fa uns dies. La dificultat de no mirar enrere, quan els reptes són més grans que no t'esperaves. Aleshores tens la temptació de seure i deixar passar els trens, com quan era petit, a la platja on estiuejava.

  • Endevina'm | 18-07-2024

    Un últim vers que em convida a seguir llegint, i de fet, em deixa mirant carrer avall, fins que perdo les paraules de vista, com els ulls del poeta perdent de vista qui marxa, carrer avall.

  • Endevina'm | 18-07-2024

    Un relat ple de poesia, intimitat i pensaments que has narrat amb molt bona mà. No entraré en les motivacions d'aquest món interior de la veu narrativa, s'han de fer lectures lliures de cap pensament preconcebut i cercar referents que inundin de sentit literari, i el teu relat fa aquest propòsit senzill i factible.
    Jo no vull saber si està o no prenyada, si compara una cosa o altra. Personalment, jo prefereixo viure el camí descrit, i no sempre és fàcil. Normalment, la gent no vol caminar al costat de la veu narradora.

    Dit això, A poc a poc, perquè ara la gent no posa la primera A?
    cada dia ho veig més, i em fa mal als ulls, però sé que és una tria personal, malgrat allò que digui la norma.

    I l'obaga, una paraula que em transporta a llocs d frescor i recolliment, per descansar. Bonic poema final.

    En contra, dir que sembla el començament d'una història més llarga, i per a un relat, no sol ser bona noticia. Sempre serà millor per a una història més llarga ;-)

    Gràcies per convidar-me a llegir-te. I gràcies pels teus afalagadors comentaris. No sempre soc jo qui et comenta, el meu altra jo també et visita, molt de tant en tant.

  • Endevina'm | 09-07-2024

    Li haurem de dir al rautortor que li posi un bon compàs a la cançó. Jo la veig de bressol, cantada amb veu baixa i lent el ritme.
    Primera pasa per a una col·laboració estelar amb alguna amic/ga músic?

    Gràcies per compartir-nos els teus experiments poètics.

    I gràcies per alguns dels teus comentaris, que no sempre responc, cada dia em costa més!

    Ferran

  • Endevina'm | 09-07-2024

    La felicitat és allò que volem imaginar que és. Viure dins de la carcassa de l'ou eternament no és sa, i menys quan un policia t'ha de donar permís per accedir a casa teva, al teu carrer.

    Cap turisme és decididament dolent, ni tan bo com alguns prediquen. La mesura justa tampoc existeix, en el fons. Abans anaves de viatge, ara es fa turisme. Jo intento seguir viatjant, però els indígenes no sempre et veuen diferent de la resta de turistes.

    A casa nostra, o a la dels de fora, aquesta canya, als indigenes ens les haurien de cobrar a preu d'amic, com es feia abans quan deies que eres de la terra i et contestaven "Coi! haver avisat que hereu de la terra!" Fet veridic viscut a ses illes una nit d'estiu de fa molts anys. El preu va ser la meitat, aleshores 800 pessetes, van ser quatre-centes, per un cubata al port d'Eivissa.

    Ens veiem aviat, Aleix!

    Ferran

  • Endevina'm | 26-05-2024

    Queda clar que els forats de cuc han d'existir, si no, no entenc com ha pogut tornar a sortir aquest relat com publicat recent, si en realitat és de fa vuit anys!
    I sembla que ha seguit, amb una mica de temps de diferència, l'estela del relat i dela carta que en ella s'explica, tot i que aquesta va trigar més anys a arribar al destinatari.

    Bé, un altre forat de cuc. Ja sabeu que jo aquí ara faig poesia, sols això, i aquest relat ha viatjat força pel temps! I l'espai, ves a saber quin espai!

  • Endevina'm | 24-04-2024

    Desesperança, no del tot. Hi ha un inici que cerca un enllà més venturós, i és de mica en mica que la narració esdevé una resposta al primer vers, on sí que hi ha una certa desesperança.

    Bé, volia afegir la meva visió, els que no són poetes algunes vegades no ho veuen igual. Jo, que tampoc ho soc, i me'n sento, ho veig així.

    Gràcies per tornar, de tant en tant, a aquesta pàgina.

    Ferran bis

    PS
    es que m'havien quedat coses al tinter del cap per dir-te.

  • Endevina'm | 25-02-2024

    Són tantes les emocions que ens fan més o menys humans!

    Bell poema, sensual i amable, ben construit i de lectura agradable. Com allò que descrius. La bellesa rau en tantes coses, com les que vulguem viure. Aquest és un punt d'observació magnífic, fem-lo possible!

    Gràcies per la teva visita a les meves emocions amb el net.

  • Endevina'm | 25-02-2024

    Primer de tot, i si em deixes, et renyo. Els referents i cites d'encapçalament, o són en la llengua original, o no cal traduir-los al castellà, quan la llengua del narrador no és aquesta. Potser no vas trobar la cita en francès, ni en català, però aleshores, la pots traduir tu, vist el teu nivell narratiu. I ara toca la part bona ;-)

    Un escrit ple de referents, d'imatges amagades, que et porten a un sol camí, una sola idea. Tots els paràgrafs tenen una frase que et duen a la llum d'una manera diferent, a la vida de fet, a viure, a sortir d'un lloc clos, d'una negativitat, al positivat de la vida a la llum. I tot aquest esforç narratiu mereix una ovació. I potser no caldria explicar què vols dir, al final, qui no ho vegi que vagi a classe. Pero ets lliure d'explicar-te, està clar!

    Un molt bon relat, com la majoria els teus, que llegeixo normalment, tot i que soc poc donat a comentar, des d'aquest perfil.

    Felicitats narradora!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor