On tot comença i acaba

A l’estació on tot comença i acaba. La meva figura es reflectia en el vidre del tren que entrava i que em duia de tornada cap a casa. M’hi he reconegut i no m’he desagradat del tot. A la vora asseguda hi havia una noia pendent del telèfon que semblava aturada en algun repte sentimental. L’Àvia no ha deixat d’acompanyar-la des de darrere del vidre, fins que arriba el comboi.



El dia ha estat llarg i treballat.  He anat directe als llocs que m’esperaven des de feia tant de temps. He reconegut les escales del primer dels centres, els seus passadissos, les cambres. El lloc on vaig descobrir que no sabia res i que era feble en aquell entorn. Ara no hi havia por, sinó l’emoció de reconèixer-me en aquell ambient poc recomanable.

Lloc de tots contra tots sense amics, i amb enemics involuntaris, com jo.



 Més tard me n'he anat al segon centre on vaig ser; la directora m’ha acompanyat en la visita molt amablement. Algú que acompanya un alumne, però que alhora aquest és molt més gran. Em sembla que tenia interès real, no en debades m’ha presentat a uns alumnes per exemplificar-me. Algú que va entrar al centre fa seixanta anys exactes.  Els nois tot just majors d’edat no podien fer-se  càrrec de l'enormitat del temps transcorregut. Gairebé tots els profes havien mort. En quedava el director, de noranta-tres anys. Hem resseguit les seves trajectòries. M’han regalat un llibre.



A fora, he retratat curiosament l’estació on els caps de setmana tremolava de pensar que me la trobaria i em quedaria un altre cop sense aire, sense saber què dir, ni on posar-me.

Quina incògnita aquesta Laura, que pràcticament no vaig conèixer.



La ciutat havia canviat, però tot s’ha omplert igualment de records. La farmàcia del professor Peña, ja no hi era. El claustre de la seu era igual, per això, gran i majestuós.



He entrat en un museu nou, portar per gent experta i jove. Hi  faltava el nom del gran poeta al costat de la seva foto. Ho he dit. I m’he enrotllat  parlant del pintor que  era Profe de dibuix meu (i que em va aprovar per caritat cristiana) m’ha aguantat la xarrameca per compromís.



He complert el desig i l'obligació de retornar d’allà on vaig sortir (o lliurar-me’n!) ara soc per fi, com et deia a l’estació on tot comença i acaba.