Una pietà palestina

Un relat de: rautortor



La fotografia es de Mohammed Salem
guanyadora del World Press Photo 2024


Una pietà palestina

No és de marbre ni ocupa cap altar,
és al lloc on campen l’odi i la por,
on la tendresa no pot retrobar l’amor,
on les llàgrimes són de sang innocent,
on el món és un catau sense blau cel
i on el cossos, amortallats de ferralla,
mai no trobaran la dignitat d’una tomba
i moriran a l’instant de morir, com la neu
que es fon o la pluja que s’asseca.

Foc i sang inútilment vessada, freda ja;
menyspreu i desesper, turment i dolor,
impúdic veïnatge del massa i el no-res.
Hom s’ha engolit la virolada rialla dels nens
i ha emmetzinat les llàgrimes de les mares.

Pietat, clamen als déus justos i venerables,
però llur silenci convida a la impietat.

Comentaris

  • Turment i dolor. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-06-2024 | Valoració: 10

    Aquest poema que acabe de llegir m'ha afectat per la crueltat que hi ha a Palestina, on maten per matar. Fa pensar que el món està al revés. Necessiten pietat, com bé dius.
    La foto ho diu tot. Molt original.

    Cordialment.
    Perla de vellut.

  • La cruesa...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 24-06-2024

    d'una guerra, on només importa el poder. Persones i vides innocents aterrades per un patiment i desconsol sense cap mirament.
    Un relat colpidor, sensible, i malaurament real.
    Salutacions rautortor.
    Rosa.

l´Autor

rautortor

229 Relats

784 Comentaris

145237 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen