Una màgia que pasa

Una màgia que pasa

Captes aquell moment, i el deixes
que reposi fred i volàtil.
L'acomiades i aquell instant reviu
en la memòria de la retina.

Una imatge ideal de colors
que naveguen per l'espai,
com ànimes perdudes
ignorants del seu poder.

Voldries deixar aquest record
en la retina memorística
i marxar en un sospir
com ens deixa l'aurora.

Una màgia
un instant, que quan passa
ja no és.






Quan de nit mires el cel i veus aquells llums de colors iridescents, sents com que se t'escapa alguna cosa. I respires, i sents l'aire feixuc marxar. I tots marxem, un dia o altre.
I si tens temps, fas les paus amb qui no ho hauries fet mai. Després serà tard.

Fidel Català | 25/03/2024