L’àngel caigut

Un relat de: rautortor



L’àngel caigut

Es deixa anar, indolent,
endut pel vertigen equívoc
de quimeres somortes.
Perduts el delit i el vigor,
només és capaç d’esperar
allò que no sap si vindrà.

Se’l veu nu, àngel caigut
dins d’un ermàs insomne
esperant temps clements
mentre, avergonyit, evoca
altres albades, altres vespres,
quan tot era franc i diàfan,
amable, fins i tot, plaent.

Ara, quan s’ajoqui el dia,
clourà els seus ulls abatuts
amb l’anhel d’un nou vol,
encara que sigui en somnis.

Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    Marta | 30-01-2024 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt!

  • desesperança[Ofensiu]
    Atlantis | 30-01-2024

    Un poema de desesperança, de somnis trencats. en el moment de aclucar els ulls, esperant somnis més il·lusionats.

  • Reflexions[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 29-01-2024

    Un poema profund on la reflexió meditativa i trista, espera i desitja temps millors.
    Versos i contingut d'un alt nivell.
    Enhorabona rautortor. Un plaer i un bon aprenentatge per a mi llegir-te.

    Rosa.

l´Autor

rautortor

220 Relats

751 Comentaris

137011 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen