Cercador
L’àngel caigut
Un relat de: rautortorL’àngel caigut
Es deixa anar, indolent,
endut pel vertigen equívoc
de quimeres somortes.
Perduts el delit i el vigor,
només és capaç d’esperar
allò que no sap si vindrà.
Se’l veu nu, àngel caigut
dins d’un ermàs insomne
esperant temps clements
mentre, avergonyit, evoca
altres albades, altres vespres,
quan tot era franc i diàfan,
amable, fins i tot, plaent.
Ara, quan s’ajoqui el dia,
clourà els seus ulls abatuts
amb l’anhel d’un nou vol,
encara que sigui en somnis.
Comentaris
-
Preciós[Ofensiu]Marta | 30-01-2024 | Valoració: 8
M'ha agradat molt!
-
desesperança[Ofensiu]Atlantis | 30-01-2024
Un poema de desesperança, de somnis trencats. en el moment de aclucar els ulls, esperant somnis més il·lusionats.
-
Reflexions[Ofensiu]Rosa Gubau | 29-01-2024
Un poema profund on la reflexió meditativa i trista, espera i desitja temps millors.
Versos i contingut d'un alt nivell.
Enhorabona rautortor. Un plaer i un bon aprenentatge per a mi llegir-te.
Rosa.
l´Autor
223 Relats
757 Comentaris
140397 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Últims relats de l'autor
- Del pas del temps i la memòria
- Haikus de primavera
- ... i els canons deixaren de cridar
- És quan penso en tu
- Laocoont 2.0 [a Tel Aviv]
- L’àngel caigut
- El cromlec dels dotze menhirs
- Quan arribi l’hivern
- Sé d’un lloc, sé d’un temps
- L’om i el llamp
- Nit de finestres
- Abans de res, abans de tot
- El mastí del cavaller
- Amb el darrer vol
- L'aroma