La companya

Un relat de: Atlantis

Des de petita l’he vist. Al costat de cada u, com un guardaespatlles. Primer no entenia ben bé qui era. Vaig pensar que era l’àngel de la guarda, perquè la mare em deia que sempre ens acompanyava i ens servava del mal. També, més tard, vaig pensar que era el destí. El que ens feia triar les ocupacions i les idees mes agosarades, la rebel·lia, la que anava asseguda darrera la moto o el cotxe, present a cada catàstrofe, la que resta atònita al peu del llit de l’hospital o al carrer ajaguda a la casa de cartrons improvisada d’un captaire.
Jo també la tinc al costat meu. Sempre. Em fa companyia i em fa nosa. Però no, no és un l’àngel, ni el fat. És l’acompanyant fidel que no ens deixa, amatent per complir la seva feina. A vegades avorrida i d’altres frissosa.
Un dia vaig voler plantar-li cara, però se’m va esmunyir i va desaparèixer temporalment. Però ha tornat. És persistent i constant. Deu tenir un bon sou perquè no defalleix mai, encara que passi llargues temporades sense feina.
Com que sempre la miro de reüll no sé la cara que té malgrat sé que va armada amb un garrot, i que quan menys ho espero comença el seu ball de bastons. I així han anat caient molts del meu voltant, d’improvís alguns o després d’una llarga malaltia. Pares, germans, amics, amants... Un darrere l’altra. Ara cada vegada actua més sovint. També m'he adonat que no només està present a prop meu o dels meus coneguts, sinó que està fent guàrdia a cada persona i què hi ha llocs (Gaza, Ucraïna, Àfrica o a les estepes, o a l'Índia...)on té molta feina.
Sé que algun dia donarà la cara i ja no serà al meu costat, sinó que davant per davant, em mirarà de front i finalment, amb una garrotada precisa i perfecta, deixarà de ser la meva companya per sempre.


Presentat al repte clàssic LA MORT

Comentaris

  • Un retrat excepcional [Ofensiu]
    Ginebreda | 07-02-2024

    Estimada Atlantis,
    Has retratat la mort de manera magistral. He afegit el teu relat als meus preferits. No vaig presentar-me al repte clàssic d'aquest tema perquè no volia tenir el personatge tan a prop. A mi, no m'espanta quan se m'apropi. Em fa por quan s'atansa als meus estimats, com tu tan bé descrius.
    Gràcies per comentar el meu relat Lykos. De fet el vaig presentar al concurs de microrelats, però si no treia el glossari es passava de paraules i vaig pensar que potser hi haurien lectors que no l"entendrien. I si, els meus relats son una mica "negres" i sempre ambientats als anys setanta. Em surten així.

  • Ben cert que és així![Ofensiu]
    versos_perduts | 07-02-2024 | Valoració: 10

    Fins i tot aquest adéu planificat per la nostra companya, es fa més entenedor i portable explicat amb la teva sensibilitat.
    Una realitat esperada, amb una descripció sublim !
    Que maca!!!!

  • MOLT BONIC[Ofensiu]

    M´agrada el teu relat. Gràcies per llegir els meus que cada vegada penso son poc bonics.

  • Indefugible personatge[Ofensiu]
    Aljezurful | 29-01-2024

    Descrius amenament la indefugible mort que ens acompanya des del precís moment que arribem a aquest món. A més, vas mantenint molt bé el suspens sobre tan sinistre personatge.
    Curt i intens. Bon relat (dels que m'agraden)

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-01-2024


    Bona vesprada, Atlantis:
    Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema "Cantades del mar", on em dius que és un Cant d'amor al mar.

    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Tres frases...[Ofensiu]
    moracles | 26-01-2024

    "I així han anat caient molts del meu voltant, d’improvís alguns o després d’una llarga malaltia. Pares, germans, amics, amants... Un darrere l’altra. Ara cada vegada actua més sovint".
    ...reflecteixen aquest sentiment que no pots evitar quan arribes a certa edat i comences a veure que el teu món s'enfonsa i que de molts personatges de l'obra només en queda el record.
    Felicitats Atlantis.

  • No és l'àngel de la guarda...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 25-01-2024 | Valoració: 10


    És la mort, la que descrius a poc a poc, en el teu relat. Pas per pas i moments que ataca sense saber-ho. No se sap mai quan pot atacar-nos per a donar-nos la mort eterna.

    Pot estar en qualsevol moment.
    Molt ben descrit el relat, Atlantis.
    Enhorabona.

    Li haguera posat un 100.

    Cordialment.
    Perla de vellut

  • L'àngel i el garrot.[Ofensiu]
    SrGarcia | 25-01-2024

    Un tema clàssic, el de la personificació de la mort. Se la solia representar amb una dalla, però aquesta eina ja és bastant obsoleta i són molts els que no saben que és. Un garrot és una bona alternativa, encara més vell que la dalla, però es resisteix a passar de moda.
    Hi ha llocs on té molta feina, sí, però no sembla que això l'entretingui. Sempre puntual, sempre al lloc i moment oportú. Una companyia poc desitjada, bastant més competent que l'àngel de la guarda, una mica inútil, l'àngel.

  • Hora del llop[Ofensiu]
    aleshores | 25-01-2024

    L'hora del llop és una pel·lícula de Bergman on s'hi manifesta que en aquesta hora de la nit o matinada es quan produeixen més fets vitals.
    Al meu particular entendre Liv Ullman, protagonista femenina en la peli intenta rescatar de la seva dinàmica negativa al seu marit, artista, sense èxit. Bona pel·lícula de Bergman (que era la parella d'Ullman a la vida real)

  • La mort[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 25-01-2024

    Una companya coneguda i desconeguda alhora, potser és per això que quan ens mira cara a cara i no podem evitar la seva mirada ens resulta angoixant. Se'n parla massa poc de la mort, i ens costa acceptar-la, quan tots sabem que forma part natural de la vida.

    Un enfocament molt encertat en aquest relat.

    Rosa.

  • LA MORT ÉS...[Ofensiu]
    jomagi | 24-01-2024

    ... la Mort. Però com diu vostè té quelcom d'Angel, jo també he topat amb ella més d'una vegada... i de moment ha passat de mi. Però posats a parlar d'ella cada vegada estic més convençut que la vertadera mort en Majúscules és la Maldat Assassina i Criminal de l'animal HUMÀ, només cal fer una mirada al nostre voltant.... La MORT DE VERITAT no és tant horrible com molts la temen. No se li ha de tenir temença al contrari se l'hi ha de poder parlar i si cal pactar, no és tan malparida. Els HUMANS si que ho som.
    La segueixo. Salutacions.











  • LA MORT ÉS...[Ofensiu]
    jomagi | 24-01-2024

    ... la Mort. Però com diu vostè té quelcom d'Angel, jo també he topat amb ella més d'una vegada... i de moment ha passat de mi. Però posats a parlar d'ella cada vegada estic més convençut que la vertadera mort en Majúscules és la Maldat Assassina i Criminal de l'animal HUMÀ, només cal fer una mirada al nostre voltant.... La MORT DE VERITAT no és tant horrible com molts la temen. No se li ha de tenir temença al contrari se l'hi ha de poder parlar i si cal pactar, no és tan malparida. Els HUMANS si que ho som.
    La segueixo. Salutacions.











l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

158 Relats

1350 Comentaris

97485 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com