Història d'un tomàquet

Hi ha tomàquets que no valen gens, o són com de goma o els cullen o els fan madurar artificialment. Em passa amb el tomàquets, quverdsan en compro un o dos, el mateix que al teu relat...que acabo llençant-lo perquè s'escomença a florit. Amb els cogombres i les maduixes també. Quina diferència als cistells grossos de tomàquets que collien el pare i els oncles a la finca agrícola del Maresme per a vendre després al Borran ( mercat del born). Aquests si que feien bona olor....Amb els de rebuig o tocats la mare feia melmelada, boníssima! El teu relat a més de fer-me mantenir amatent fins al final, m'ha fet recordar vells temps... .Grãcies!, Nil.

Hi ha tomàquets que no valen gens, o són com de goma o els cullen o els fan madurar artificialment. Em passa amb el tomàquets, quverdsan en compro un o dos, el mateix que al teu relat...que acabo llençant-lo perquè s'escomença a florit. Amb els cogombres i les maduixes també. Quina diferència als cistells grossos de tomàquets que collien el pare i els oncles a la finca agrícola del Maresme per a vendre després al Borran ( mercat del born). Aquests si que feien bona olor....Amb els de rebuig o tocats la mare feia melmelada, boníssima! El teu relat a més de fer-me mantenir amatent fins al final, m'ha fet recordar vells temps... .Grãcies!, Nil.

Ets molt bona. M'encanta com basteixes històries que enganxen des del primer moment i la teva capacitat de fer relats sorprenents de petites coses quotidianes, de moments petits... Enhorabona (enveja sana!).

Gràcies pel teu comentari al meu On és el temps?

La famosa cuinera -que no segueixo- diu, em van dir, que els tomàquets s'han de consumir quan n'és temps i que fora temps són com plàstic i de molt mal menjar. El teu relat ho supercorrobora. Ja ens en farem un bon fart a l'estiu, si pot ser de proximitat i amb olives, ceba, orenga, ...

No fa gaire vaig llegir que els tomàquets per hivernar es conformen amb la temperatura de refrigerador, a diferència de Disney i les vacunes de la Covid que necessiten exagerades temperatures de 80 sota zero, mira si són manyacs!. T'hauria de renyar per la teva deixadesa, com pot ser que s'hagi florit? I això de pensar que pot covar perverses intencions d'emmetzinar-te? I ara! Fa molts anys que tinc tractes amb tomàquets i mai m'han fet cap mena de mal, ni intenció de fer-me'n, on vas a parar!

Una història molt enginyosa. Vaja! M'ha agradat com ho planteges. Al final de tant de mirar-lo ha anat a les escombraries.
Realment molt original, Montseblanc.
Saluts i una abraçada...

L’autora Noia Targarina ha escrit “Records de l’Òscar” en aquest web el dia 18 de febrer del 2022. Es tracta d’un poema per la pèrdua del seu fill, molt emotiu, en recomano la lectura. Et fiques a la pell de qui ha volgut escriure per canalitzar un dolor lacerant, i ho aconsegueix amb paraules senzilles i transmetent un sentiment de dolor que s’encomana.
A l’apartat de comentaris, trobo el següent:
“Pensament
PERLA DE VELLUT | 18-02-2022 | Valoració: 9
Un poema amb molta emoció pel teu Òscar. Li fas moltes voltes als records pel teu Òscar. Perfecciona i poleix els poemes abans de publicar-los.
I no publiques tants seguits, seguits. Que això no és correcte.
Salutacions.”

He clicat a l’opció “Ofensiu” amb la finalitat que l’editor/editora en revisin el contingut i obrin en conseqüència. És indecent que un lector aconselli de polir un text i recomani de no publicar-ne tants de seguits sobre la mateixa temàtica, titllant-lo d’incorrecte, mostrant-se del tot indiferent al dolor de qui es troba en una situació tan trasbalsadora. Tens el cor de pedra, Perla de Vellut? Em sap greu, però aquí poso punt i final a seguir-te llegint i comentar-te, Perla de Vellut. A banda de la basca que m’ha provocat el teu indecent comentari, t’hauries d’aplicar la dita “no diguis burro a ningú que no ho sigui més que tu”, perquè els teus relats no estan exempts de ser perfeccionats i polits, només faltaria. M’avergonyeix que hi hagi gent amb tanta manca de sensibilitat envers el proïsme que pateix. Espero una rectificació per part teva, Perla de Vellut, sobretot pensant en Noia Targarina.

tomàquet! Un relat amb observacions organolèptiques pròpies d'algú amb un toc científic. Distret, alegre, refrescant, passa tan bé com el gaspatxo més casolà.
Un relat que trenca amb els que tenen els bescanvis de fluïds com a desenllaç, tot i que el suc de tomàquet amb un polsim de pebre sempre m'ha agradat. Bona feina!

Un relat molt casolà, de coses bastant habituals.
Jo tinc por que si venen els de la CIA a la meva nevera, m'acusin de tenir un arsenal d'armes biològiques de destrucció massiva.
Un relat molt bonic, és molt curiós que vagis descrivint el que passa dia a dia, a més, demostres tenir un interès molt lloable per la ciència experimental.

El més habitual és no fer el seguiment i trobar-ne algun d'oblidat al fons del calaix quan, segurament, ja han passat els 50 dies!
Relat imaginatiu en la "confecció" que no tan en ser un fet molt real! Molt bo!
AMB total cordialitat

Ha, ha, ha!
Molt bona, la descripció del del procés. Em temo que aquest relat te alguna cosa d'autobiogràfic (de tothom). Jo en tinc un que va pel mateix camí.
Ja fa una estona que l'he llegit, el tinc a la pantalla i encara somric.
Per molts anys.