La Denya

Un relat de: Mena Guiga
Sola, la parella qui sap on parava (de fet, no l'enyorava pas), la sola li absorbia aigua, esdevenint incòmoda, feixuga. Tampoc l'inquietà, en aquella dimensió de descans estant. La Denya, que havia pertangut a un incansable caminant, impensablement...reposava. I aviat que s'hi avesà. S'integrà en aquell espai. Únicament observava, acció que requeria quietud, de la que ja disposava. Continuava plovent, de forma ferma i amable. El so de tanta poètica gota el recollia a l'ànima on no s'hi esgota. Somrigué amb la puntera descosida. Prosseguí contemplant, la Denya. I escoltant i sentint. El silenci lliscós dels bovers avançant per les cales graonades com escales, quantes en aquell preciós jardí assilvestrat! Desaqueferada de gastar-se fent-li fer passes, no es veia ni macilenta ni abandonada, aquella il·lusa espardenya creient-se en temporada sabàtica.

Comentaris

  • Temps de sabbath...[Ofensiu]
    Prou bé | 13-05-2022

    ...Creu la Dénia que es troba gaudint... i potser l'han arraconat per espellifada!
    Bona metàfora!
    Amb total cordialitat!

  • Jeroglífic [Ofensiu]
    Nil | 12-05-2022

    Saber de què van teus relats és con desxifrar un jeroglífic, crec que ets l'única de RC que fa l'impressió de que quan escriu tires pel dret, immersa en el teu món, sense importar-t'he si et capten o no... Aquesta peculiaritat teva d'expressar-se, jo diria nostradissima!, et fa
    gran, única, i alhora meravellosa! Llegir-te, si!, demana esforç...Però ahora et compensa amb un gust i regut de bona literatura. Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

878 Relats

946 Comentaris

390562 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com