"La literatura no existiria si fóssim capaços de satisfer els nostres desigs". Postulat de Cruz.

Un relat de: kefas

La Noemi Cruz estava asseguda al costat de la finestra. Com cada tarda, la classe de comentari de textos s'havia convertit en un exercici d'indolència. L'escalfor del sol i l'agradable murmuri d'aquella aula d'alumnes avançats l’envaïen amb un plaent sopor que l'endormiscava. A l'ordinador tenia oberta la pàgina del text a comentar, va fer un esforç per obrir bé els ulls i va començar a llegir,

"Ningú en parla, però el dia zero de la creació va existir. Déu va emprar tot un dia per generar el seu propi desig de treballar. Sense ell res hauria fet en els set dies següents"

Va notar una sacsejada dins del cap i per primer cop en molts dies va sentir els batecs del cor, com si la vida hagués tornat al seu cos. Era allò! Ho tenia tot per ser una bona alumna menys el desig de ser-ho! Va alçar el cap per observar què passava al seu voltant. Tothom estava concentrat escrivint el text. En Ot, el seu company de taula, se la va mirar i, mentre somreia, amb un xiuxiueig li va dir "ja t'has despertat?"

Va ser com si el seu cap, després d’haver estat obturat amb un tap de suro, s'hagués destapat de cop. Era una ampolla de cava mental que deixava anar una allau de bombolles que omplien tota la classe. Va començar a escriure de forma compulsiva mentre era conscient que per cada bombolla que passava a text n'hi havia mil que petaven al seu voltant.

Aquell any va guanyar el segon premi del concurs literari del institut i amb el temps va esdevenir una escriptora molt prolífica. Fins que se'n va adonar que estava escrivint les experiències dels altres perquè no en tenia de pròpies i va decidir satisfer els seus propis desigs. Havia arribat lluny però per voler viure va deixar d'escriure.

Per desig seu, a la làpida hi varen posar l'epitafi "Si escric que et beso és perquè no ho estic fent"

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 06-02-2022 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt.
    MariaM

  • La tal Cruz era una exagerada[Ofensiu]
    Montseblanc | 20-01-2022

    Llegir és viure i escriure és fer viure als altres i a un mateix.
    Després cada vida serà diferent, no es pot dir que una vida sigui millor o pitjor perquè hi passin més o menys coses. A l'escriptor "només" li cal una sensibilitat extrema, imaginació i saber-ho posar en lletres; l'experiència és secundaria. També és cert que quan la vida t'ha fotut quatre hòsties ben donades, s'escriu molt més fluidament. I si no s'escriu prou bé per fer viure als altres, doncs millor deixar-ho, si, perquè ningú escriu per ell només, tots volem ser llegits per algú o altre, o per tots.

  • La Noemí[Ofensiu]
    Magda Garcia | 18-01-2022 | Valoració: 10

    ...m'ha fet pensar que potser sí que arrosseguem tots una miqueta de mandra i de dropada ja des dels inicis de la nostra època....sigui com sigui m'ha agradat molt aquest relat. I moltes gràcies pel vostre comentari en relació a la meva cassola que vol reivindicar-se! Salut!

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-01-2022 | Valoració: 10

    El teu escrit l’ he llegit dues vegades perquè m’ ha fet pensar . Agraida pels teus comentaris, si estic una mica trista i suposo que els escrits ho evidencien . En fi et faré cas i aprofitaré

  • Mena Guiga | 08-01-2022

    El meu fill gran s'ho diu. M'ha xocat llegir 'en Ot', no per jutjar, m'ha fet gràcia.
    Un conegut, un cop, va trucar per demanar-li permís per posar Ot al seu gos.

    La literatura no atura res. Sense 'ratura', o sigui, rates de biblioteca sense rotura, deixa'm jugar amb els mots un cop més.

    Que postuli, la Creu, ai, Cruz, aquesta, bon postular. Epostular no és el text, ai, epistolar. Sense armes. Magnífic l'esclat de bombolles i el no poder plasmar-les totes, ho entenc. És l'energia quan és exagerada, la de la Noemí. Seria una gran sanadora (senadora, ho ignoro, tal volta aussi).

    I no a mi, ai, Noemí, m'ho dic, sinó a ella. I segur que després de morta 'encarna', deixa'm ser un pèl esotèrica, en una altra, igual es diu Naomí.

    Comentar textos no és gens fàcil. Allò de la coherència i la cohesió. És millor escriure'ls.

    Per un bon any de lletres,

    Mena

  • Desig de narrar.[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-01-2022

    Home, sempre tenim el desig d'explicar històries i sentir-les; les farres més grans sempre solen anar farcides d'anècdotes i acudits. La literatura oral no sembla que corri cap perill.

    Ara, al meu poble diuen "Qui no en fa, no en pot explicar", sembla que posin el desig narrador per damunt, fins i tot, de la mateixa experiència viscuda.

    Hi ha grans escriptors que han pogut compaginar les dues coses; Balzac escrivia quinze hores cada dia; francament, no sé d'on treia el temps per a tenir un coneixement tan profund de la societat francesa i de la intimitat de les persones.

    Que li vagi bé a la teva Noemí, però no cal que deixi d'escriure del tot.

  • valorar[Ofensiu]
    Carles Linares | 03-01-2022 | Valoració: 10

    perdó, he oblidat de valurar...

  • Hmmm...[Ofensiu]
    Carles Linares | 03-01-2022

    Sobre la tendència general, sí, però només humans limitats, i per això necessitem històries... és el perquè de l'èxit de la fantasia, del fantàstic i de la ciencia-ficció... Vull dir, pots tenir una vida plena, accumular èxit sobre èxit, tot allò que vols, no podras mai seure sobre un drac o llencar l'anell de Sauron en un volcà... o tornar a combatre amb Hanibal o al setge de barcelona... o encontrar Cthulu...

    Dic això perquè a mi la literatura de la vida "normal" , històries d'amor i companyia m'avorreixen encara pitjor que la vida "normal"...

  • Tal qual[Ofensiu]
    Magdala | 02-01-2022

    Tal qual. Si vius intensament no escrius. O potser escriure es viure intensament. Nomes si et complau...

  • Escriptora innata. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-01-2022 | Valoració: 10


    Bon desig el de la Noemí Cruz, la qual ha estat molt constant per a guanyar un premi literari.
    Un relat molt autèntic i original, on la protagonista aplega fer-se un bon epitafi.
    Un bon Postulat el de la Cruz.
    FELIÇ ANY NOU...
    PERLA DE VELLUT

  • Desequilibri[Ofensiu]
    llpages | 02-01-2022 | Valoració: 10

    Tots els excessos són dolents, això de deixar d'escriure per poder viure està una mica agafat pels pèls, però, en aquest món de mones, tants caps, tants barrets.
    A mi m'encanten aquests relats amb final paradoxal, bona feina kefas!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 10