Mansuba

18 Relats, 67 Comentaris
5234 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Mansuba

Tot va començar per tenir un gran contador d’històries ben a la vora. Això va estimular el meu interès per la lectura ja de jovenet. Després de molts anys de gaudir de família i professió, van sorgir les ganes d’escriure històries. Vaig tastar la formació a una escola d’escriptura i em vaig quedar fascinat per aquest món. Avui encara hi segueixo enganxat.

L’abril del 2021 vaig publicar el meu primer llibre: Atrapat (Témenos Edicions). És un recull que inclou quinze contes i cinquanta-tres microrelats. Per a qui en vulgui fer un tast, alguns relats inclosos al recull es poden trobar també en antologies i llocs web d’accés lliure:

Conte L’Àngela (pàgines 83-86).
Conte Grans de sorra.
Conte Dues paraules.
Micorelat La col·lecció.
Microrelat Línia vermella.
Microrelat Traïció.

Mansuba era el terme que utilitzaven els àrabs dels segles IX i X per anomenar un problema d’escacs. Van ser molt populars al seu temps i els solien agrupar en col·leccions de problemes que anomenaven Mansubat. Aquests problemes sempre plantejaven una situació desesperada amb una amenaça decisiva, però que tenia una solució. Sovint, l’amenaça era de mat immediat (mat en una). L’objectiu dels Mansubat era obligar el jugador a trobar la solució, que era única. S’ha dit que tenien també un aspecte místic: al centre de la desesperació brolla l’esperança.

Últims relats de Mansuba

Últims comentaris de l'autor

  • Mansuba | 24-01-2024

    Interessant com dosifiques la informació per aconseguir generar expectatives fins a un final que descobreix el nom de la protagonista. Llavors el que semblava una anècdota pot canviar de significat.
    Salutacions.

  • Mansuba | 01-01-2024

    Un relat molt ben construït. Generes expectatives d’entrada i les mantens dins d’un text que flueix bé per desvelar-nos el seu secret al final. Uns assumptes molt terrenals amb un desenllaç que deixa espai per a la participació del lector.
    Enhorabona, Iona!

  • Mansuba | 01-01-2024 | Valoració: 10

    Un relat abans d’un son criogènic de final incert. Testimoni d’un protagonista que aconsegueixes sigui versemblant per l’atmosfera que vas construint al llarg del text i també per com dosifiques la informació. El que dius i el que no dius. L’efecte del relat perdura en el lector pels significats que transmet.
    Hi ha vells escrits molt valuosos que cauen en l’oblit d’una humanitat autodestructiva. Aquest relat/testimoni s’avança a un futur encara més distòpic sense tancar del tot la porta a l’esperança.
    Enhorabona, Tamarro!

  • Mansuba | 21-03-2023

    Un relat molt poètic, TerricheT. Un cant a la vida plaent viscuda i a la natura com a refugi. Amb la presència d’un esperit narrador i lector. Un ésser conformat i agraït que sap que tot s’acaba, però també que l’hivern acaba donat pas a un nou horitzó de possibilitats i esperances. La boira l’acompanya, però en mig d’ombres i llums agafa l’atzarós camí de la vida… per viure’n la ventura. I gaudeix de la millor companyia… que es diu Tyché. Enhorabona i sort!

  • Mansuba | 20-03-2023

    El teu text és una reflexió interessant, Cesca. Sobre la importància del punt de vista. I també sobre el fet que no és massa sensat esperar que el Destí o la Fortuna facin justícia. De tot, viscut o llegit, es pot aprendre quelcom.

  • Mansuba | 20-03-2023

    El teu relat té un significat profund i planteja un dilema interessant. Es diu sovint que les coses que funcionen és millor no tocar-les. Des de fora i sense més informació l’efecte dels “dons” és imprevisible. Ens mostres una Fortuna que dubta, potser més assenyada.

  • Mansuba | 18-03-2023

    De vegades, sembla que la fortuna somriu. Cal estar preparat i haver fet els deures que depenen d’un mateix.

  • Mansuba | 18-03-2023

    El sentit de l’humor al servei de la poesia. Els versos posen ritme al clímax de l’homilia del capellà i arrenquen un somriure al lector.

  • Mansuba | 22-02-2023

    No és fàcil transmetre significats amb microrelats tan curts. Tu ho aconsegueixes. De vegades per superar la ràbia i la frustració cal una nova mirada. I l’oportunitat pot aparèixer quan menys ho esperem.
    Enhorabona i sort.

  • Mansuba | 20-02-2023

    El teu relat crea una atmosfera tensa i genera expectatives des del principi. Flueix, captura al lector i el condueix de la mà de la protagonista fins al sorprenent final. Un micro ple de significats i original. Enhorabona, TerricheT.

  • Mansuba | 19-02-2023

    El poema flueix des del principi i ens atreu i sedueix com fa el gat. I com el gat, ens mostra la seva essència al final. El seu significat: quantes vegades en la vida ens enlluernem i no ens adonem de la naturalesa esquerpa i fugsisera de moltes coses. Enhorabona, Rosa.

  • Mansuba | 04-02-2023

    La foscor dona pas a la llum dins el teu transformador poema. Malauradament, la nostra societat vol solucionar la foscor amb Prozac. La poesia potser no canviarà el món, però pot canviar les persones. Enhorabona, Rosa.

  • Mansuba | 03-02-2023

    Un relat ple de detalls que creen una atmosfera intimista per als protagonistes en una nit de Cap d’Any molt especial. Molts viatges arreu del món, però sobretot un viatge per la vida que és recordat en el moment del comiat. L’harmonia omple tota la història i també el seu final, com fa el tracte suau simbolitzat pel tacte suau de la pota de conill. Així, res pot esguerrar-ho. Enhorabona i sort, TerricheT!

  • Mansuba | 22-01-2023

    El títol m’ha agradat perquè convida a pensar en quina és la fe en qüestió: la fe en la filla, la fe en l’ajut de la verge del Carme, o totes dues. Per altra banda, els resultats fan que la filla també tingui fe: fe amb l’ajut de la verge del Carme, amb ella mateixa, o totes dues. Una història narrada amb la sensibilitat d’una filla.

  • Mansuba | 20-01-2023

    Hi ha imatges que ens fan reviure moments molt emotius i objectes que ens vinculen amb allò a què donem més valor. El teu relat ens mostra molt dient molt poc. I deixa un efecte que perdura, com el senyal que deixa l’anell.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor