Víctimes

Un relat de: Mansuba

El metge havia informat els fills, només dues paraules: «Mort cerebral». Van pensar que el pare ja no els martiritzaria més. Ni a ells, ni als treballadors de l’empresa, ni a les seves víctimes del barri. Tothom respiraria alleujat.

En canvi, la mare no s’ho va prendre bé. Sempre s’havia refugiat en la resignació i encara el defensava entre llàgrimes: «Potser sí que al seu cap hi vivia un tirà, però dins l’ànima hi bategava alguna cosa bona». Va decidir parlar amb el metge. Després, va reunir els fills. Volia signar el consentiment familiar per donar el seu cor: «És l’única cosa que podem fer per ell. A veure si li somriu la fortuna i aprofita l’oportunitat».

Tots li van dir que sí perquè es quedés tranquil·la, però cap hauria volgut estar a la pell de l’«afortunat» receptor.

Comentaris

  • Essència[Ofensiu]
    Marina i punt | 19-03-2023

    Sort que el receptor no en coneixerà detalls, tot i que no li cal patir perquè l'essència de l'ésser humà mor amb la persona.

    Salutacions

  • Cor afortunat[Ofensiu]
    Cesca | 19-03-2023 | Valoració: 9

    Potser podríem dir que és un cor afortunat, podrà abrigar-se dins d'un altre cos on poder bategar amb més bondat! Creuem els dits! Una segona oportunitat sempre s'agraeix.
    Bon relat. Sort!

  • Afavorit[Ofensiu]
    Prou bé | 19-03-2023

    Tindrà sort qui rebi el cor encara que sigui de pedra!
    Bon relat
    Sort
    Amb total cordialitat

  • No temeu, receptors[Ofensiu]
    kefas | 18-03-2023


    Per anar al metalloc, el cos es buida i quan torna, és el receptor qui l’ha de tornar a omplir

  • En tot cas...[Ofensiu]
    llpages | 18-03-2023

    hauria estat el cervell el que hauria de preocupar, cas que es pugués transplantar (no encara, per sort!). Decebedora reacció de la mare, amb clar síndrome d'Estocolm. Un relat tan breu com entretingut.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Mansuba

13 Relats

56 Comentaris

3246 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Mansuba

Tot va començar per tenir un gran contador d’històries ben a la vora. Això va estimular el meu interès per la lectura ja de jovenet. Després de molts anys de gaudir de família i professió, van sorgir les ganes d’escriure històries. Vaig tastar la formació a una escola d’escriptura i em vaig quedar fascinat per aquest món. Avui encara hi segueixo enganxat.

L’abril del 2021 vaig publicar el meu primer llibre: Atrapat (Témenos Edicions). És un recull que inclou quinze contes i cinquanta-tres microrelats. Per a qui en vulgui fer un tast, alguns relats inclosos al recull es poden trobar també en antologies i llocs web d’accés lliure:

Conte L’Àngela (pàgines 83-86).
Conte Grans de sorra.
Conte Dues paraules.
Micorelat La col·lecció.
Microrelat Línia vermella.
Microrelat Traïció.

Mansuba era el terme que utilitzaven els àrabs dels segles IX i X per anomenar un problema d’escacs. Van ser molt populars al seu temps i els solien agrupar en col·leccions de problemes que anomenaven Mansubat. Aquests problemes sempre plantejaven una situació desesperada amb una amenaça decisiva, però que tenia una solució. Sovint, l’amenaça era de mat immediat (mat en una). L’objectiu dels Mansubat era obligar el jugador a trobar la solució, que era única. S’ha dit que tenien també un aspecte místic: al centre de la desesperació brolla l’esperança.