Cercador
Terra ignota
Un relat de: Mansuba- Compartir:
Quan va començar la presentació del llibre, em va semblar que ella entrava i s’asseia a l’última fila. A mitja sessió, el presentador em va demanar que llegís un text inclòs en el meu recull i jo vaig llegir un microrelat titulat «Musa». Deia així:
«Ella continuà el seu camí, muda. Les llàgrimes em lliscaren per la galta i caigueren damunt el full en blanc. L’empremta va quedar: una taca. Una trista taca, sí, però alguna cosa era».
—En aquest cas, va ser una dona que et va inspirar el relat o la teva inspiració va crear la musa? —em va preguntar un lector tafaner.
—L’autor té dret a no desvelar d’on sorgeixen les històries. Terra ignota que forma part del joc —li vaig respondre.
En acabar la presentació, el lloc on m’havia semblat veure-la era buit. Quan vaig arribar a casa, les llàgrimes em lliscaren per la galta i caigueren de nou damunt el full en blanc. L’empremta va quedar: aquesta.
«Ella continuà el seu camí, muda. Les llàgrimes em lliscaren per la galta i caigueren damunt el full en blanc. L’empremta va quedar: una taca. Una trista taca, sí, però alguna cosa era».
—En aquest cas, va ser una dona que et va inspirar el relat o la teva inspiració va crear la musa? —em va preguntar un lector tafaner.
—L’autor té dret a no desvelar d’on sorgeixen les històries. Terra ignota que forma part del joc —li vaig respondre.
En acabar la presentació, el lloc on m’havia semblat veure-la era buit. Quan vaig arribar a casa, les llàgrimes em lliscaren per la galta i caigueren de nou damunt el full en blanc. L’empremta va quedar: aquesta.
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 19-11-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
20 Relats
69 Comentaris
5884 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Tot va començar per tenir un gran contador d’històries ben a la vora. Això va estimular el meu interès per la lectura ja de jovenet. Després de molts anys de gaudir de família i professió, van sorgir les ganes d’escriure històries. Vaig tastar la formació a una escola d’escriptura i em vaig quedar fascinat per aquest món. Avui encara hi segueixo enganxat.
L’abril del 2021 vaig publicar el meu primer llibre: Atrapat (Témenos Edicions). És un recull que inclou quinze contes i cinquanta-tres microrelats. Per a qui en vulgui fer un tast, alguns relats inclosos al recull es poden trobar també en antologies i llocs web d’accés lliure:
Conte L’Àngela (pàgines 83-86).
Conte Grans de sorra.
Conte Dues paraules.
Micorelat La col·lecció.
Microrelat Línia vermella.
Microrelat Traïció.
Mansuba era el terme que utilitzaven els àrabs dels segles IX i X per anomenar un problema d’escacs. Van ser molt populars al seu temps i els solien agrupar en col·leccions de problemes que anomenaven Mansubat. Aquests problemes sempre plantejaven una situació desesperada amb una amenaça decisiva, però que tenia una solució. Sovint, l’amenaça era de mat immediat (mat en una). L’objectiu dels Mansubat era obligar el jugador a trobar la solució, que era única. S’ha dit que tenien també un aspecte místic: al centre de la desesperació brolla l’esperança.