RE: NOTÍCIA TRISTA, RELATAIRES

Quina noticia.
Ohhhhhh.
Una abraçada, Pilar, descansa en pau.

La Pilar m'havia ajudat molt.
No sé ni què dir.

Una abraçada a família i amics. Al cel sia.

Aquests foren els seus dos darrers haikus que va presentar el 28/10 i que, curiosament, va treure fora de concurs al cap de cinc dies. Recordem-los.

Viuen a l'ànima,
bells vitralls de colors
que mai no moren.

Duu collaret
de vitralls de colors
la pell del cel.


Estimada Pilar, trobarem a faltar els teus poemes plens de sensibilitat, on els somnis sempre hi eren presents.
Reposa en pau i que el pes de la terra et sigui lleuger.
Si trobes el Carles Ferran dóna-li records de part nostra.

Quina notícia més trista.
Pilar, et trobarem molt a faltar. Descansa en pau al paradís dels versos.

Una veritable perdua. Ens ha deixat una gran persona que sempre s'oferia per millorar els nostres relats, els concursos. Sempre a punt per millorar la llegua. Et trobarem a faltar Pilar. Que la terra et sigui lleu.

Hòstiaaaaa
Un far on guiar-se, la Pilar, et trobarem a faltar.

Amb respecte estimats relataires i relatairesses,

Crec recordar que mai vaig conèixer la pobra Pilar. Però si era una relatairessa eficient, és com si fós una petita part de mi; tots els relataires d'ambdós sexes són part de mi mentre siguin respectuosos. Potser no sé el que em perdo no havent llegit, segons crec recordar, ningun relat seu...

En fi, que el meu Gran Esperit, si és que existeix, aculli a la Pilar al seu cor amb diamants.

Descansa en pau, noble dona.

Sento moltíssim la teva pèrdua. Ens coneixíem del Consorci i ens unia, no hi ha dubte, la llengua. Aquesta llengua mil·lenària que tan estiimàvem.
DEP., Pilar, en un núvol de lletres.
Siguis on siguis, et deixo la neva abraçada i el meu agraïment, sempre et tindré present.

Materile.

Maria Teresa Galan

Em sap molt greu, no la coneixia personalment, però els seus escrits a relats quedaran com una llum que mai s'apagarà. Descansi en pau. Tot el meu suport i condol a la família.

Quina tristor sento. La Pilar era una persona excel·lent tant en el vessant humà com en el literari. D'una sensibilitat exquisida i un gran referent d'RC durant moltíssims anys.
Que descansis en pau, no saps prou com et trobaré a faltar, estimada companya relataire.
El meu condol a tota la família.

Tot el meu condol per a la seva família.
Una gran dama de relats, sempre col·laboradora, sempre a punt per a un cop de mà, una correcció literària, uns apunts d’ortografia o consells gramaticals.

Aquest any canviava de casa, es mudava abans de Nadal, em va dir en un correu de fa poc, ho deia per què no podia fer-se càrrec de la feina de jurat del concurs. I també em deia que estava cansada, però que si calia, podia comptar amb ella. Fins a l’últim dia, disposada a ajudar.


Descansa En Pau, gran Pilar.

Trobava a faltar els seus escrits. Quina tristesa, malgrat només haver-la conegut pels seus poemes i per la seva amabilitat. Encara que sigui virtualment agafes afecte a les persones que comparteixes..

Els seus poemes sempre eren una mica tristos i plens de nostàlgia. .Espero que es trobi amb el Carles Ferran i amb els seus, que segur l'acolliran amb els braços oberts.

Descansi amb pau.I Una abraçada allà on sigui ara.

Estic glaçat, però sé que les seves paraules i els seus versos em retornaran l’escalfor. Em va ajudar més d’un cop a corregir textos i sempre li estaré agraït. És una gran pèrdua, però sempre tindrem entre nosaltres la seva obra . Descansa en pau, Pilar.
Aleix

Allà on ets, Pilar, t'envio un somriure de gat, flors de camp i una abraçada. Gràcies per la teva sensibilitat I per la seriositat amb dolcesa de la cura de la llengua.

Lídia

Brins, un àlies darrer del qual s'hi endevina un fort caracter, amant de les pròpies essències i admiradora de les bones essències d'altri. Saps que la mort no és un abandonament, és una transformació. No ens deixes, estàs entre nosaltres d'una altra manera. Ens vàrem conèixer al núvol i de boira continuaran essent les nostres relacions per sempre més. Feia poc que no publicaves res i et trobava a faltar, campiona del racó. Vaig pensar que alguna cosa greu et passava.
Tu, que tens prou empenta, segur que a partir d'ara també trobaràs la manera d'avisar-me de les meves moltes capsigranyades. I jo, cada vegada que escrigui un "tant", intentaré recordar aquella regla nemotècnica que vares explicar per saber si va amb t o sense. Per a tots, per reforçar la memòria de les neurones que flaquegen,  ens queda el decorat visible de la teva essència, els brins de relats, versos, comentaris, advertències, lliçons.
Una abraçada.

Em sap greu. Tant de bo que la teva neta, que crec que de tant en tant ens visitava i participava, continuï escrivint. Això, si ho pots veure, segur que et farà enormement feliç. M'agradaria pensar que estàs amb el teu home, abraçats, somrient...

Fa poc que participo, però jo també et trobava a faltar a relats! M'has ensenyat i m'has emocionat i per sobre de tot he admirat la teva enteresa i serenitat esperant el final!
Amb esperança i confiança! Descansa amb els que estimes. Nosaltres et recordarem.
Amb tristesa i ... Amb total cordialitat.

Carme

l’estiu esmorteeix la verdor del blat, li crema la pell, a poc a poc el fa esdevenir espiga daurada a punt de ser garbellada per alliberar-li la pell i moldre-la fins que esdevé pols…

Sé que cap estiu em pot predir a mi la data en què hauré d’estar a punt per al sacrifici, l'instant en què se m'escapçaran els somnis i els projectes, perquè cap calendari m’ho pot assenyalar, però sí que sé que, quan m’arribi el moment, l’acceptaré igual que l’accepta el blat, sense protestar, perquè estic segura que el meu record, malgrat la sega, continuarà reverdint dins de tots els cors que m'han estimat.

Participació de la Pilar al repte clàssic Estiu. M'ha agradat transcriure'l aquí

Ohhh quin greu! La trobaré a faltar, els seus escrits, els seus comentaris...
Gràcies "Prou bé" per recordar-nos aquest poètic epitafi que ella mateixa ens ha deixat.
Se'n va la poeta, però sempre tindrem les seves paraules per fer-nos companyia.

La nostra relació sempre va ser punyent,alguns cops fins i tot conflictiva, per culpa meva, està clar. Però si he respectat a algú en aquesta pàgina, has estat tu, Pilar. Mai t’oblidarem.

I ja et trobem a faltar tant.


FVM

Ostres! Quin greu , et trobarem a faltar. Recordarem els teus versos.

Una molt mala notícia, tens raó, Joan. Una forta abraçada per a una gran dona i generosa relataire.


d.

Brins, Pilar,
no et vaig conèixer en persona, malauradament, però vaig sentir sempre la teva amable, pacient, ferma, dolça presència, cada vegada que entrava en aquest fòrum.

Com sempre en aquest punt se'm barregen sentiments, feliç i orgullós d'haver coincidit amb tu encara que de manera efímera i lleugera, i amb l'amargor que avui, el món, és un lloc una miqueta més gris.

Corre a trobar el teu Florial i envieu-nos un somriure càlid des d'on sigueu, des del coneixement del gran enigma, per a nosaltres que quedem aquí vagant a la ignorància i la ceguesa, mentre intentem cercar l'esmunyedissa felicitat i lluitem per no defallir.

Brins, Pilar, una gran, grandíssima, inabastable abraçada.
A reveure...

Fa tants anys que ens coneixíem, que no sé quina vivència o conversa o anècdota ressaltar d'entre totes les que em vas regalar. Perquè totes han estat molt valuoses.

Se't trobarà a faltar, Pilar. De fet, ja t'enyorem.

Sílvia
**

Me n’he assabentat per un de vosaltres i visito el fòrum. Fa poc que estic a l’ARC i RC, i no coneixia a la Pilar, però em sap greu la pèrdua d’una persona tan estimada.

Quin greu! M'ha entristit molt! Per mi era un gran referent de qui em quedava molt per aprendre... Era com el nostre far en aquest mar de lletres.

Gràcies "Prou bé" per recordar-nos una de les seves intervencions brillants.

Com la trobarem a faltar!