Els dubtes de la Fortuna

I serà per què a mi m'agrada la mitologia i la fantasia.
Però en aquest concurs, quan escrius fantasia costa de ser ben avaluat, ja que el teu relat té tots els ingredients per ser escollit finalista, i et diré que no has parat gaire lluny Ben narrat, amb les paraules justes, concís. Així i tot, potser allò que no acaba d'agradar és el final. Quan hi ha alguna intertextualització que no queda clara, el jurat pot pensar que no s'entén, i podrien per aquest motiu baixar la valoració mitjana.
No desesperis, ho fas bé, vas bé. Potser sí que no cal posar paraules rebuscades, sinònims per lluir millor el relat, o sempre és necessari escriure «caminois dels encontorns», quan la resta del relat uses altres paraules menys poètiques. Poèticament, està molt bé, en un microrelat potser ens cal cercar la simplicitat. Tot i que jo no soc precisament un autor que faci el que predico aquí, ja que fins i tot m'han anomenat allò del «trobar clus» que em va dir el srgarcia, que té raó de fet.
No puc dir-te la manera perfecta per escriure un relat finalista. En el meu últim relat, jo he cercat més el simbolisme de les imatges que no pas descriure un relat amb nus complicat. No esperava quedar finalista aquest mes, la veritat, l'he escrit per divertir-me fent una cosa que no tinc costum de fer; jugar amb el lector.
T'encoratjo a presentar-nos una malastrugança ben revisada, vigila les faltes, en tens dues, però ja et dic que no han sigut definitòries per quedar fora dels finalistes.
Asserrat s'escriu i es diu a València, però si la resta del relat està escrit en català central, aquest asserrar, dins d'un diàleg pot quedar bé si qui parla és valencià, però el narrador ha de mantenir la coherència estilística.
També dius "A dia d'avui", això no és correcte, sí que pots sentir-ho dir pel carrer, no obstant això, és una expressió incorrecte en català. Hauries d'haver utilitzat «Avui dia, o Ara com ara».

Petits detalls, dues coses, a banda d'errades de tecleig, com posar quatre punts suspensius, i un parell de punts i a part que t'has deixat, o dos punts junts en un altre lloc, petites errades de tecleig, vigila-les.

Bé, en definitiva, és un bon relat on sols has de vigilar els petits detalls. Sigues agosarada, i escriu senzill, l'excel·lència no està a rebuscar sinònims, està a escriure natural (m'ho apunto per a mi també) ;-) i un pas porta a un altre pas. No sé si has fet cap curs d'escriptura, però fer-lo ajuda molt a millorar, sense necessitat d'arribar a ser crítica literària, que tampoc no caldria.

Sort amb la malastrugança!

Ferran

Hola, bona vesprada. Prou bé: Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema Moreneta del meu cor. Sí, el vaig llevar el poema, per a posar-li una foto amb una moreneta, per a donar-li més sentit al poema i realçar-lo.

La fortuna va i bé. Però per a qui? No se sap mai.

Un relat original i a la vegada personalitzes aquesta per a qualsevol que la trobe.
Afavorir als altres sempre és bo.

(No sé com, però m'havia passat per alt aquest. Coses que poden passar).

Cordialment.

PERLA DE VELLUT

Et felicito per aquest reflexiu i original conte d'inspiració mitològica clàssica. Jo també de vegades penso que les coses són com són i estan com estan per algun motiu tan ben fonamentat com misteriós. D'alguna manera només motivats per l'amor veritable tenim dret a intervenir, i una intervenció exagerada de vegades destarota les coses, com s'ha demostrat infinites vegades amb la destralera "loteria nacional" L'home que veu la deessa és feliç. Això vol dir que és un home agraït, i potser està preparat per rebre un parell de camises noves, amb gaire més ...qui ho sap! ;)

Un relat molt original on la deessa esdevé gairebé humana, amb els nostres dubtes, indecisions i frustracions. I també un relat que ensenya, que mostra que molts cops pensem que els diners són sinònim de fortuna, quan l'home pobre i feliç del bosc demostra el contrari (encara que no és habitual, no ens enganyem).

Teniu raó, Prou bé. No conec el conte i m'ha fet no acurar-ne la interpretació.

Ara és molt millor!

Bon relat prou bé,

una deessa que acaba en un interrogant per no saber a qui ha d'atorgar la fortuna. M'ha fet pensar, d'alguna forma, en el conte de "El perquè de tot plegat" d'en Monzó on, si no recordo malament, un home xuta un bolet i li apareix un follet que li concedeix un desig. Comença a especular sobre el desig i veient que se li acaba el temps per prendre una decisió, opta per demanar un altre follet i postergar la tria fins no se sap quan. Com la Fortuna del teu conte (però d'una manera diferent, és clar).

Molta sort al concurs!

Diuen que la Justícia és cega. En el teu relat la Fortuna no ho és. Si ho fos, potser viuria més amablement i no tindria dubtes. Respecte als humans, són afortunades les persones que viuen felices i de vegades això va acompanyat no de grans recursos, sinó de poques necessitats. Un relat per a reflexionar. Felicitacions i sort!

El teu relat té un significat profund i planteja un dilema interessant. Es diu sovint que les coses que funcionen és millor no tocar-les. Des de fora i sense més informació l’efecte dels “dons” és imprevisible. Ens mostres una Fortuna que dubta, potser més assenyada.

Amb molta habilitat has destriat el factor atzar en aquesta original al·legoria de la fortuna. Enhorabona, i molta sort! Moltes gràcies pel teu comentari al meu darrer relat ;)

Primer de tot, gràcies per tots els comentaris.

Després, m'ha agradat bastant la solució formal de transfigurar la fortuna en una sort (mai millor dit) de persona, i també que aquesta acabi escollint (o no, però prefereixo pensar que si) un simple home treballador per dotar-lo amb el seu do.
Les persones normalment durem massa poc i també ens poden arribar a semblar massa fosques les nits, però si alcem la mirada podem veure com les estrelles estenen els seus campaments sobre els nostres caps. Només cal llegir d'entre les constel·lacions de l'atzar l'enorme missatge de la fortuna, la que alhora ens està llegint a nosaltres, ja que nosaltres només som algunes de les síl·labes d'aquell missatge que no s'acabarà mai d'es...

Cordialment, Carles Girós Mascaró.

I el teu relat fa reflexionar sobre la fortuna, sobre qui té dret a la fortuna, sobre qui es mereix la fortuna. Jo no ho sé. Potser la protagonista del teu relat, sí. Però m’ha agradat el fet de fer-nos pensar. Una forta abraçada.

mostrar-nos la deessa Fortuna com si fos de carn i ossos, tot i que em preocupa que si envelleix pugui arribar a morir.
És prou curiós que topi amb un home que ja és feliç malgrat no tenir ni camisa. Una manera de fer-nos replantejar què ens fa falta de debò per ser feliços.
Molt bon relat. Sort.

Relat suggeridor i curiós. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Cordialment,

Un cop més, gràcies pel teu comentari: El pas del temps".
Fins la propera!
MariaM

Quin ensurt! Gràcies, per seguir-me i pel teu comentari:"El mirall que ens parla".
Salutacions.
MariaM

Bon dia,
Gràcies pel teu interès.
A partir d'abril controls cada 3 mesos.
Sembla que tot marxa segons els protocols mèdics.

Una abraçada.

Bona tarda!

En primer lloc, gràcies pels comentaris al relat de la setmana passada, 'Cendres d'una època universitària', en què totalment fictici, es podria arribar a connectar un 'Antonio' amb una 'cantant' victoriosa. Me n'alegro que t'hagi agradat!

I enhorabona també per aquest relat sobre els dubtes de la Fortuna que potser si s'atura i escolta la seva intuició trobarà la resposta! A seguir escrivint i bona setmana.

els dubtes de la deessa fortuna, potser es decantarà per l'home sense camisa. Com que pensem amb la fortuna amb diners i possessions...no sabria què donar-li. Potser que sigui així Igual de feliç sempre.

D'imaginació, no te'n falta, PROU BÉ!

Relat ben original, ben trenat i ben escrit.

Remarcable com escrius.

Enhorabona!

Fidel Gangonells

PD
Gràcies pels teus comentaris, que han esdevingut habituals.

i ben trobat aquest relat, donar-li vida a la fortuna ha estat tot un encert.

M'ha agradat molt.

Salutacions i molta sort.

Rosa.

Quina decisió prendrà la deessa Fortuna? Hi haurà una segona part del relat? Mentrestant, m'ha fet gràcia que la deessa Fortuna envellís, una idea original per a uns déus que, per la seva immortalitat, no caduquen mai. Segueixo llegint-te, Prou bé!

A voltes fer candidat a un que per aparença pot semblar necessitat d'ésser tocat per la fortuna no ho és del tot encertat. Quants la fortuna els hi ha estat una desgràcia més que no pas un bon viure...? Aquesta dea de la fortuna, per experiència, sap que cal rumiar-s'ho abans d'actuar, no fos cas que....

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIII Concurs ARC de microrelats