TOT DEPÈN DE COM T'HO MIRIS

No podem deixar tot en mans del destí o la fortuna. De vegades hem d'actuar. M'agrada la idea que dona el relat, com si el Destí, la Fortuna, la Justicia, es trobessin de tant en tant i fessin de les seves. Però és a les nostres mans on hi hauria d'haver l'acció.

Un relat en què contraposes dos poders, el Destí i la Fortuna, un mira de compensar el que fa l'altre. Uns poders que l'home no podem dominar ni influir en les seves decisions. Més tard apareix la Justícia, i aquí sí que veiem que no pren cap decisió pròpia. Som els humans que interpretem el que és o no és just. Felicitacions i sort!

Hola, Cesca,

un altre molt bon relat que comença amb el que sembla una reflexió (que també ho és), però a més converteixes conceptes com la Justícia, el Destí i la Fortuna en protagonistes actius del conte. És una volta més d'abstracció que el fa ben atractiu i original.

Bona feina i sort!

El teu text és una reflexió interessant, Cesca. Sobre la importància del punt de vista. I també sobre el fet que no és massa sensat esperar que el Destí o la Fortuna facin justícia. De tot, viscut o llegit, es pot aprendre quelcom.

Hola, Cesca! Moltes gràcies per comentar el meu darrer relat. Havent llegit aquest teu, puc dir-te un parell de coses:

-Que està molt ben redactat
-Que planteja un dilema moral molt interessant... Més enllà de les múltiples interpretacions de la mort (sospito que el punt de vista de l'autora s'alinea amb Saint Exupéry en entendre que la mort és una alliberació) també hi ha un concepte que hi planeja però que no s'hi explicita: la venjança. És a dir, que per què hi hagi justícia, l'agressor ha de pagar amb patiment. És un sentiment, tot i que fosc, que tots hem tingut alguna vegada com a éssers humans.

Molt bona feina!

Així són les coses: tal com les veus!
Un magnífic relat per explicar-ho!
Sort
Amb total cordialitat

Ens has ben fet ballar el cap amb aquest relat on hi fas jugar els tres grans poders, i malgrat tot encara l'han pifiat a ulls humans. Molta sort.

Quantes coses pot explicar i fer reflexionar un bon relat. Breu, però n'has tingut ben bé prou per parlar de la Fortuna, el Destí i la Justícia (o injustícia). Un plaer llegir-te.

Salutacions

La sort i la mala sort -la fortuna- la portem a la ratlla de la nostra vida. Sí hi ha molta mala gent que té sort i d'altres...

Uf, aquí hi ha tema per estona! Què és just i què no ho és? La història està farcida de malparits que moren al llit després d'haver provocat patiment a tort i a dret. Què es mereixien? Em quedo amb l'excel·lent relat, que distreu i fa rumiar alhora.

Cesca,

Els vells, jo ja m'hi compto, vam ser instruïts sota una màxima: els bons van al cel i els dolents, a l'infern (o, amb una mica de sort, al purgatori). Tanmateix, el món real no funciona així, i el teu relat ho dibuixa perfectament.

Bona feina!

Fidel Gangonells

Quin relat més ben trenat, pensat i entretingut. És cert que tot depèn de com es miri, però la justicia deixa molt que desitjar, i mai ès al gust de tots, Són tantes les coses que canviaríem, però no està a les nostres mans, com tu bé dius el destí és imprevisible.

Enhorabona i sort Cesca.

Rosa.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIII Concurs ARC de microrelats